Els alumnes valoren molt positivament tot el procés realitzat amb el seu projecte. Han complert el seu objectiu inicial de finançar la seva sortida de final d’etapa. A més, han pogut assolir un objectiu més: fer una donació a l’Hospital de Sant Joan de Déu.
Les nenes i nens de sisè van realitzar una entrada pel web de l’escola. Aquí deixem l‘enllaç.
Per tal d’avaluar el projecte s’han tingut en compte les següents activitats:
Ha arribat el gran dia!
Els alumnes de sisè munten les seves paradetes amb tots els productes elaborats a l’escola i a casa. Tots els infants de l’escola passen a comprar i també les seves famílies.
Dies posteriors es fa:
. El recompte de diners guanyats
. Les manualitats no venudes es cedeixen a l’escola per les paradetes del següent curs.
. Es fa la liquidació del que s’ha guanyat amb els diferents pagaments: compra de roses, compra de sucs, autocar, sortida al Green Indoor Park i el material comprat.
Al fer la liquidació, es van obtenir uns beneficis de 400 euros. El grup classe fa fer diverses propostes i, finalment, van decidir fer una donació a l’Hospital Sant Joan de Déu.
Un cop decidides les manualitats més adients per vendre a les paradetes, cada infant tria en quin grup de treball vol participar:
Cada grup elabora una llista del material que necessitarà en funció de la previsió de la quantitat de productes a realitzar (objectiu grupal). A continuació, fan una cerca en catàlegs dels preus per fer la comanda i per últim, s’encarreguen de trucar per fer-la. Quan arriba el material, comproven que el material correspongui amb l’albarà.
En sessions posteriors es es produeixen les manualitats per vendre.
Una vegada s’acaben les sessions de producció, cada grup fa un recompte de productes realitzats per saber si han complert el seu objectiu:
. si no han complert l’objectiu, això implica que el preu de venda haurà de ser més alt, ja que han invertit diners en material que no s’ha fet servir.
.si han complert l’objectiu, i sobra temps i material poden confegir més manualitats.
Posteriorment, cal calcular el preu de venda. Primer, han de dividir el cost del material entre la quantitat de productes realitzats. Tenint en compte la mà d’obra, decideixen el preu final. També van fer un previsió dels guanys que tindrien amb la venda de les seves manualitats.
La temporalització del projecte ha abastat unes 4 setmanes dedicant unes 4 hores setmanals (més o menys en funció de les necessitats de cada grup) a final del tercer trimestre.
A partir de configurar amb el grup classe el mapa amb les diferents incògnites o tesis vam organitzar quatre grups per classe (d’uns 5-6 integrants per grup). Dins els grups es van assignar els càrrecs de secretaris i portaveus. Així mateix la metodologia de treball ha consistit en fer una part de lectura i cerca d’informació a nivell individual que posteriorment ha estat compartida en parelles i finalment en grup, moment en el qual els secretaris prenien notes de les conclusions de la sessió que els 4 portaveus compartien posteriorment en la sessió de grup. Igualment durant les sessions de grup sencer els secretaris de cada grup prenien nota d’aquells aspectes que completaven els resultats de la seva recerca per tornar a compartir posteriorment amb el grup.
Els càrrecs de secretari i portaveu canviava dins el grup d’una sessió a l’altra de manera que tots els membres del grup han pogut exercir algun dels dos càrrecs.
A nivell metodològic hem seguit sempre el mateix procés: recerca – síntesi de la recerca – establiment de conclusions – nous punts de recerca.
Des de el punt de vista metodològic es van establir 4 racons de treball, racons en els quals hi havia diferents tipus de fonts d’informació: Cerca d’informació oberta mitjançant tauletes, dos racons de lectura d’informació escrita seleccionada (articles i llibres) i un quart racó amb ordinadors per visualització de vídeos seleccionats.
En tot moment s’ha tingut de referència el mapa inicial de preguntes, el qual s’ha revisat en cada sessió de grup per tal de veure quines preguntes havien estat contestades o bé quines es contestaven perquè tenien respostes comunes. Això ha permès als alumnes adonar-se’n de com formular preguntes.
Els moments de reflexió i posada en comú han servit per posar de relleu per part dels mestres la necessitat de donar unes respostes acurades i el més precises possibles a les preguntes. Això ha provocat en els diferents grups la necessitat de tornar a les fonts d’informació, rellegir, fer noves cerques, etc…, estimulant la seva curiositat i esforç per entendre i interioritzar el contingut del projecte ja que un cop començat van veure que era prou complexa.
També hem tingut una sessió de grup classe amb la visita d’un especialista que ha vingut a l’escola per donar informació que permetia respondre i accedir a nous coneixements que no estaven contemplats en un inici al mateix temps de respondre a algunes de les preguntes des de el format conferència.
Vam fer una proposta de projecte als alumnes relacionada amb l’eix transversal i identitari de la nostra escola: “L’educació emocional”. A l’escola Roser Capdevila portem tres cursos de formació continua al voltant de l’educació emocional i el “Couching” educatiu-emocional. Per tant vam considerar que un aprofundiment en aquest camp ens era molt engrescador i significatiu per als alumnes.
L’objectiu ha estat profunditzar sobre els sentiments i les emocions des de una vessant més científica i no pas tan pràctica com havien fet fins ara.
Un cop feta la proposta als alumnes van mostrar molt d’interès i vam plantejat una pregunta de partida.
A partir d’aquesta pregunta inicial els alumnes van plantejar un tot de preguntes relacionades que ens han permet cobrir un camp de coneixement bastant ampli relacionat amb el món dels essers vius en general.
El projecte va quedar emmarcat, principalment, dins les àrees de coneixement del medi i valors.
Un cop triada la “pregunta generadora” inicial, com hem esmenat més amunt els alumnes van proposar un tot de preguntes que ens han permet delimitar l’abast del projecte per poder-lo programar i determinat de manera aproximada el temps necessari per portar-lo a terme. Així mateix, i atès, el treball d’Educació Emocional que es realitza a la nostra escola al llarg de tot el curs vam considerar que el millor moment per portar-lo a terme fos el tercer trimestre ja que aquesta perspectiva ens era molt útil a l’hora de programar les activitat d’educació emocional que faríem al llarg del curs fent que el projecte estigués immers en un marc de significativitat pels alumnes.
Som l’escola Roser Capdevila. Estem al barri de “Les Planes” a Sant Joan Despí.
Som una escola d’Alta Complexitat de dues línies i un claustre amb força personal interí que juntament amb el professorat definitiu portem un recorregut de constant inquietud al voltant de la reflexió, renovació i innovació pedagògica.
El curs 16-17 va ser el nostre “debut” a la xarxa de competències. Fruit d’aquest primer contacte, juntament amb els canvis que vam fer a nivell d’organització horària durant el curs 15-16, durant el curs 16-17 i 17-18 hem consolidat franges horàries per treballar de forma cooperativa i autònoma. Això ens ha permet crear un espai flexible per incloure el treball per projectes. Aquesta consolidació organitzativa ha facilitat la implicació dels nous mestres dins del treball de la xarxa de competències.
Durant aquest curs portarem a terme el seguiment i documentació d’un projecte per nivell. dels projectes fets us mostrem com exemple el que hem fet a 5è de primària.
El dia que vam fer la mostra de ginys i reptes sobre energia elèctrica als Serveis Educatius de Cornellà, després de tota la feina i emocions vam poder fer una valoració allà mateix. Va ser en forma de diàleg amb tot els alumnes de 3r d’ESO.
La valoració va ser molt positiva, la majoria veien valorada la seva feina a través dels alumnes que els havien escoltat. I van poder rebre retroacció de les seves explicacions, en aquest sentit, l’avaluació d’un agent extern al professorat dona sentit, rellevància i millora l’autoestima de l’alumnat.
Una de les idees inicials era poder passar valoracions als alumnes que venien a veure la mostra a través d’un formulari de Google, però per problemes tècnics i de temps no es va poder fer. Hauria pogut servir per a l’avaluació final del projecte.
Per a nosaltres una avaluació externa dels projectes és important.
Tal i com es mostra a la següent imatge, els diferents encàrrecs que es desenvolupen tenen diferents nivells de projecció exterior. Un nivell que cal assolir és el de l’encàrrec extern, ja que té més sentit i rellevància pels alumnes i això es tradueix en una major motivació. Però encara podem assolir un nivell més alt, quan és l’entitat externa que fa l’encàrrec la que fa part de la seva avaluació. En aquest cas la utilitat, el sentit i la rellevància de l’encàrrec es multipliquen i fa que els alumnes s’enfrontin a aquests repte més motivats.
Els nens i nenes que han fet el projecte han expressat que els havia agradat molt fer aquest projecte i que volien fer més. Un alumne va deixar escrit “vull repetir”.
Hem vist com alumnes que no acostumen a participar tant estaven més actius i implicats i altres que buscaven la mestra a l’hora del pati o pel passadís fent alguna pregunta o comentari del projecte.
També les famílies han valorat positivament el projecte, sobretot com els nens el hi han pogut explicar tot el que han après. Han valorat la carpeta com un bon mitjà per poder compartir l’aprenentatge.
L’avaluació ha estat continuada al llarg de la realització del projecte. S’ha anat fent seguiment de l’actitud, participació i motivació de l’alumnat per aprendre de tot el procés pel qual ha passat l’alumnat.
Cada alumne ha elaborat la seva carpeta d’aprenentatge. En aquesta carpeta s’ha anat recollint les evidències del que han treballat de diferents maneres (dibuixos, fotografies, comentaris, autoavaluació…). Ens hem adonat que l’alumnat tenia molt present el recorregut del projecte i les activitats realitzades per donar resposta als seus interrogants.
En aquest projecte hem realitzat dues activitats d’avaluació. Una autoavaluació individual on cadascú es valorava a partir d’uns criteris presentats per la tutora i una avaluació de com havien treballat en grup. En totes dues propostes la tutora també ha pogut fer el retorn a la valoració que ha fet cada alumne individualment o en grup.
