Hem anat preguntant als alumnes de 2n de primària, en grups reduïts, quines eren les seves valoracions respecte a les diferents parts del projecte del qual han estat partícips.

Ens hem trobat amb respostes ben diverses, de les quals unes ens les esperàvem i d’altres que ens han sorprès positivament.

L’alumnat expressava que el fet de treballar a través d’un projecte els havia agradat molt, perquè se sentien protagonistes al donar resposta a un problema real.

Tothom ha valorat de forma molt elevada el grau de motivació i implicació, tot i ser una dinàmica nova per ells/es.  Els blocs que més èxit han tingut són els relacionats amb les TAC, per exemple la gravació en vídeo per treballar l’expressió verbal d’estructures lingüístiques, i el joc de les botigues, per treballar els canvis de moneda i fer els tres rols: venedor/a, comprador/a i controlador/a.

Els diferents grups van expressar de manera planera i directa les seves valoracions i/o opinions. A continuació, exposem de forma molt resumida les seves impressions.

Alguns dels infants van dir que desenvolupar un rol o un altre els havia agradat molt, sobretot perquè podien ajudar als altres i els havia fet sentir que podien. Per aquests nens/es la part emocional i l’autoestima ha estat més rellevant que el saber fer canvis de monedes en una compra-venda.

Uns altres nens/es deien que tot i no ser fàcil posar-se d’acord a l’hora de prendre decisions, els havia agradat poder decidir en diferents moments. La part que més es repetia era l’organització de la sortida del mercat. Les tutores els havien agrupat en petits grups i entre ells/es s’havien de repartir els càrrecs i decidir per on havien de fer el recorregut mitjançant un plànol.

On s’han mostrat més crítics els nostres alumnes ha estat en el  joc de les botigues, fet que ens ha sorprès gratament. Ens ha ajudat com a mestres a autoavaluar-nos que hem de tenir més present les seves vivències quotidianes per promoure aprenentatges més significatius.

Les propostes de millora que van proposar, per si es tornava a realitzar el joc, van ser:

Els infants van valorar positivament que en la compra i venda d’articles hi hagués la figura d’un controlador/ajudant . Aquest rol els ajudava puntualment en la gestió de les monedes i a molts/es els donava seguretat. Però van expressar que prèviament al joc s’hauria d’haver fet un llistat del que volien comprar, com feien els seus pares/mares. Si sabien els diners que prèviament tenien, podien tenir present altres opcions un cop comencés el joc.

Un altre aspecte que van dir, era millorar l’organització de les persones que volien comprar, doncs no es respectaven els torns i els venedors/es es trobaven nerviosos. Van proposar que de la mateixa manera que s’havien preparat, prèviament a l’aula, els preus i noms dels productes per les diferents botigues, també s’hauria d’haver fet tiquets amb gomets i números  per demanar el torn de servei.

Uns altres nens/es van expressar que els hagués agradat que les botigues estiguessin més relacionades amb  les parades del mercat: fruiteria, peixateria, carnisseria, forn,… perquè volien reproduir el que havien fet a la sortida o altres botigues que anaven amb les seves famílies: gelateria, ferreteria, botiga de llaminadures.

Un cop recollides les diferents òptiques dels nostres alumnes, com a grup de mestres hem detectat que hem de ser molt més curosos amb el grup d’alumnes que presenta més dificultats d’aprenentatge i facilitar-los més recursos.

Davant la metodologia de projectes aquests alumnes poden reaccionar de forma positiva i millorar la seva autoestima, com al contrari. Sobretot si no es fa un acompanyament o un tractament més delicat,  ja que les seves dificultats estan més exposades a la vista del grup-classe i normalment presenten baixa autoestima.

Aquest alumnat amb més dificultats i/o amb necessitats educatives especials vam detectar que per una banda, per sorpresa nostra, alguns nens/es competencialment  se’n sortien prou bé amb els canvis exactes i no ens ho pensàvem. I per l’altra banda, la seva actitud davant el que aprenien era positiva perquè el fet de poder ser ajudants-controladors els feia sentir importants encara que el rol els fos complicat d’entrada.

Per contra, ens hem trobat amb un parells d’alumnes que ho han viscut malament. Expressaven que era molt difícil i la seva actitud al final era que això no els serviria de res, que millor demanar prestat o passar.  Per ells se’ls feia obvi les moltes dificultats que tenien i que la resta de companys/es ho veien.

Davant d’aquesta actitud negativa  detectada hem decidit que pels pròxims projectes caldrà elaborar algunes directrius més senzilles i específiques per aquest tipus d’alumnat com un acompanyament més acurat.

En la cloenda d’aquest projecte, hem elaborat un mural representatiu dels continguts apresos amb la participació i l’avaluació del nostre alumnat. Hem aprofitat aquest tancament, mitjançant el diàleg, per acabar de polir la importància de saber fer bé els càlculs numèrics i expresssar-se correctament, perquè la gent ens entengui i ser organitzats amb els diners, donant així utilitat per la vida diària del que han après al llarg d’aquest trimestre.