Com ens hem avaluat.

L’alumnat.

Els nostres alumnes van respondre un seguit de qüestions al voltant del desenvolupament del projecte mitjançant un l’aplicació formulari de Google Drive.  Es tractava d’una valoració de la feina personal i grupal amb l’objectiu d’autoavaluar-se. (Per veure el formulari d’autoavaluació, cliqueu aquí).

El professorat.

La coordinació de la Xarxa del nostre centre va dissenyar una rúbrica d’avaluació de la feina dels alumnes. (Per veure la rúbrica d’autoavaluació, cliqueu aquí).

 

 

Avaluació

Pel que fa al procés d’avaluació, s’ha dut a terme de diverses maneres; hem llançat preguntes a l’aire que els alumnes han anat contestant, han fet exposicions dels diferents ítems que hem decidit que treballaríem i, d’altra banda, hem fet servir unes rúbriques d’autoavaluació on els nens han analitzat el seu procés d’aprenentatge.

En referència al treball en equip, s’ha anat valorant l’aportació de cadascun dels membres en el treball del dia a dia i, després el treball més globalitzat a partir de l’exposició del portaveu del grup. Tota aquesta informació s’ha recollit en una graella d’observació directa per part dels mestres.

L’avaluació durant el projecte “Seguint el fil de l’electricitat”

Des de l’INS Cornellà entenem que les dues funcions de l’avaluació són:

A- reguladora: ajudar l’alumnat a que s’adoni del que no sap fer i pensi estratègies per a superar les dificultats

B- acreditadora: evidenciar el grau d’assoliment dels objectius d’aprenentatge.

Els objectius d’aprenentatge (que no són els objectius del projecte) es comparteixen amb l’alumnat a la presentació inicial del projecte el primer dia de classe. Per tant, entenem que aquests objectius esdevenen alhora els criteris d’avaluació.

Per altra banda, tot procés avaluador implica realitzar quatre passos:

  1. Recollir dades amb algun instrument; dossier, examen, vídeo, observació…
  2. Analitzar-les; amb una rúbrica o graella
  3. Emetre un judici; quins errors hi ha, quines parts estan bé, què hi falta.
  4. Prendre decisions: completar l’activitat, refer-la, rebre ajuda del professor o el company, busca informació a internet o el llibre…

Tenint present això, hem establert cinc criteris de qualificació que es basa en un sistema d’avaluació continu, equilibrat i divers. El missatge cap a l’alumnat és que tot el que fem i passa a l’aula s’avalua i és important.

  1. Observacions (20%). Cada hora de classe es posta una nota d’actitud, treball, deures o material; positiva o negativa.

  1. Tasques del moodle (20%). L’alumnat ha d’entregar pel moodle tot un seguit de tasques que sempre es comencen a fer l’aula i en alguns casos es realitzen en grup.

  1. Proves escrites individuals disciplinars (20%). L’alumnat va realitzar tres proves escrites competencials i individuals (FQ, tecno i mates). Prèviament es feia una activitat de síntesi en paper on l’alumnat apuntava definicions idees clau, bases d’orientació, mapes conceptuals, etc i es podia fer servir durant la prova. (exemple)
  2. Carpeta d’aprenentatge (20%). Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat fa aportacions del seu progrés en un blog. També es fa una valoració final del projecte pel que fa a la seva motivació, implicació i satisfracció amb els resultats. Cada entrada s’etiqueta amb la matèria i el projecte (TEC o FQ, TPS1).

  1. Treball en equip per elaborar el producte final (20%). Cada grup de 4-5 alumens ha d’elaborar el seu producte final (una maqueta d’una central elèctrica o una unitat didàtica per aprendre sobre l’electricitat). El treball cooperatiu s’organitza a través d’un diari d’equip (exemple) que serveix al professorat per avaluar el procés. També s’avalua la qualitat del producte final i la seva presentació pública. Aquesta nota és la mateixa per a tots els membres del grup a no ser que comuniquin al professor algun incident concret.

Pel que fa a les qualifacions que es comparteixen amb la família, el projecte es contempla en dos informes:

– El butlletí habitual del SAGA, apareix una nota per matèries (BG, FQ, TEC) que prové de la mitjana de les tasques i la prova escrita d’aquella matèria junt amb les observacions, el producte final i la carpeta d’aprenentatge que comptent per a les tres.

– Es lliura a les famílies un informe on es detallen els criteris de qualificació desglossats de manera que es pot veure els punts forts i febles de la implicació de l’alumnat en el projecte. Aquí es pot trobar un exemple.

Per acabar, la recuperació de les matèries suspeses es comunica a l’alumnat i les famílies junt amb el butlletí de final de trimestre. Al comentari de matèria s’indica la tasca i la data. Cada matèria tria entre entregar unes activitats i/o realitzar una prova escrita un dia a la tarda. Certament, és difícil recuperar els aprenentatges que promou el treball per projectes, sobretot la part de treball diari a l’aula, els grups cooperatius, les presentacions públiques, l’elaboració dels productes finals, etc. Tanmateix, l’alumnat que suspen sempre mereix noves oportunitats d’enganxar-se al ritme del curs per promocionar i acreditar l’etapa.

LA FESTA MAJOR DE L’ARENY

Avaluació

  • Conversa envers la participació a les diferents activitats realitzades.
  • Registre audiovisual de la cercavila.
  • Reconeixement dels principals elements de la Festa Major de la ciutat(gegants, dracs de cua, Cornèlia, Diables, Castellers, Castell de foc, pregó, xaranga, cercavila, capgrossos
  • Tria dels emoticones representatius del què significa la Cercavila per l’infant.

Avaluació

Durant la fase de planificació del projecte vam destacar la importància de desenvolupar una avaluació de caràcter formativa, en diferents moments del procés i amb l’alumne com a protagonista. Vist en perspectiva ha permès, d’una banda, que els i les alumnes posessin en evidència els seus aprenentatges i les dificultats trobades facilitant així l’autorregulació i, d’altra banda, obtenir informació del funcionament de les activitats per tal d’adaptar-les a les seves necessitats.

La flexibilitat i dinamisme que caracteritza la implementació del treball per projectes requereix d’un seguiment acurat i constant, per tal de garantir que no perdem de vista els objectius i les finalitats establertes. Els alumnes marquen el ritme, plantegen dubtes, troben dificultats, fan noves preguntes i s’ofereixen noves oportunitats d’aprenentatge. Per tal de no perdre el fil conductor i vetllar perquè tots els i les alumnes mantinguin la implicació cal regular el procés mitjançant la recollida d’informació i aplicant les modificacions en les activitats i en la temporització que es considerin pertinents.

En el desplegament del nostre projecte hem recollit informació en els següents moments:

 

  • Avaluació inicial: durant el plantejament del problema que inicia el projecte es van posar en joc tota una sèrie de coneixements i habilitats relacionades amb el càlcul i les situacions de compra-venda. Majoritàriament, hi van haver alumnes que mostraven dificultats per adequar-se a la situació comunicativa així com efectuar canvis de monedes i realitzar operacions d’addició i substracció (compra i retorn del canvi).
  • El funcionament de les activitats es va dur a terme en petits grups i per tant en acabar la primera sessió es va dur a terme una autoavaluació del funcionament dels grups. Els i les alumnes van completar una rúbrica de manera individual per després compartir-la amb el conjunt del grup-classe i reflexionar mitjançant una dinàmica de gran grup dirigida per les mestres.
  • Després de treballar les monedes a classe es va realitzar una activitat d’avaluació mitjançant el “Kahoot!“. Per parelles, els i les alumnes anaven responent a preguntes relacionades amb les monedes, els seu valor (equivalències) i exemples d’operacions de càlcul. L’activitat va permetre als alumnes posar en pràctica el que sabien i mostrar les errades i confusions que encara tenien. A partir d’una reflexió conjunta es van abordar les dificultats trobades i es van plantejar activitats de repàs per tal de superar-les. Amb la informació recollida, les mestres van plantejar noves activitats per tal de donar resposta a les necessitats concretes i inquietuds que va expressar l’alumnat.
  • Abans de la realització del mercat (on es va reproduir de manera simbòlica les situacions de compra-venda treballades a l’aula) es va presentar als alumnes una rúbrica per avaluar l’expressió oral. Mitjançant aquesta presentació es compartia amb els i les alumnes els criteris d’avaluació. Després de treballar-ho a l’aula, es va dur a terme l’activitat del mercat i es van realitzar gravacions de les converses entre els nens i nenes. Posteriorment, es van projectar a la classe i els mateixos alumnes van avaluar les seves intervencions i les dels companys i companyes, compartint propostes de millora (coavaluació).
  • En finalitzar el projecte s’ha dut a terme una activitat perquè els alumnes avaluïn el que han après, el seu grau d’interès i d’implicació i la utilitat de les activitats proposades a l’hora d’assolir els objectius establerts. Amb aquesta activitat s’ha pretès que els nens i nenes prenguessin consciència del procés dut a terme, iniciat en la detecció de necessitats per resoldre una situació-problema, passant per l’establiment d’objectius, el desenvolupament de les activitats i el resultat final.

 

En conclusió, considerem que a partir de l’experiència viscuda els i les alumnes han disposat d’una oportunitat per esdevenir els protagonistes del seu procés d’aprenentatge, iniciant-se en l’adquisició de les habilitats necessàries per autorregular-se i aprendre a treballar en grup de manera cooperativa. Les activitats d’autoavaluació i de coavaluació durant el procés han estat molt enriquidores ja que han permès donar veu als nens i nenes, implicant-los en allò que entre tots i totes hem proposat i volem aconseguir. Certament, com esdevé en tota intervenció educativa sempre hi ha aspectes a millorar.

AVALUACIÓ FOOD FOR THOUGHT

L’avaluació ha estat un punt complexe de realitzar.

S’han avaluat les següents tasques:

  • Les tasques específiques: Entrevista, Recepta, Mesures Calòriques i Concurs. El professorat ha acordat (mitjançant comissions de treball) els criteris d’avaluació de cada activitat, tenint en compte la part del dossier i la part del producte final.
  • El producte final: El professorat de tecnologia s’ha encarregat d’avaluar la part tècnica de l’enregistrament i cada especialista ha valorat la part corresponent a cada tasca.
  • El dossier: els tutors/es de grup han avaluat l’organització del dossier, la presentació, realització, errades ortogràfiques, etc.
  • L’actitut: els tutors/es han valorat el comportament i l’actitut tant individual com grupal.
  • L’exposició oral: El darrer dia el professorat va avalorar l’expressió oral i la posada en escena del grup. Els/les professionals es van distribuir en tribunals.

Pel que fa a la valoració del projecte, el professorat ha manifestat el següent:

  • L’experiència ha estat molt positiva. El professorat ha treballat en equip i ha pogut compartir experiències i maneres de fer.
  • La implicació dels alumnes i el seu producte final ens ha semblat molt positiva, enriquidora i sorprenent.
  • Ens ha mancat autoavaluació durant el procés. No hem pogut reunir-nos per valorar la situació i potser hauríem modificat algun aspecte. Afecta tant al professorat com a l’alumnat.
  • Ens hem adonat que l’alumnat no sap treballar en equip i està acostumat a tenir tota la feina molt pautada. Els hi costa treballar de manera autònoma.