Arxiu de la categoria: Centres docents

LA VEU DELS ALUMNES DE P4 SOBRE ELS PONIS

Publicat el per
Respon

Els nens i nenes de la classe dels ponis (P4) hem investigat molt sobre aquests animals i hem après moltes coses sobre ells que no sabiem. En grup classe hem parlat del que hem après per compartir amb els companys i companyes els coneixements nous adquirits.

Aquesta és la conversa sorgida a l’aula:

  • els ponis corren (Mihail i Jadiel).
  • els ponis caminen al pas (Gerard).
  • mengen herba, pastanagues, palla, poma (Hugo).
  • beuen aigua (Omar).
  • els ponis neden a l’aigua (Laia).
  • es posen ferradures, quatre (Mariona).
  • els ponis salten (Bastian).
  • donen patades (Hugo).
  • els ponis tenen color marró, negre, blanc, amb pigues o taques (Gerard).
  • tenen 2 orelles (Marta).
  • es netegen amb aigua (Wenqi).
  • també es netegen amb escuma (Yanis).
  • pot tenir el cabell llarg o curt (Hugo).
  • fan “iiiiiiiii” i van super ràpid (Gerard).
  • viuen a la granja (Rania).
  • els ponis són de la família dels cavalls (Emily).
  • el poni, la mula, el ruc, la zebra, són de la mateixa família (Marta).
  • a la granja hi ha un senyor encarregat de donar el menjar (Gerard).
  • els ponis són més petits que els cavalls (Sofia).
  • els ponis estan contents (Mariyam).
  • els ponis tenen una cua (Alba).
  • els ponis fan clip, clop, clip (Amanda).
  • els ponis fan clip-clop amb les potes (Martí).
  • els ponis caminen ràpid i lent (Ángel).
  • els cavalls tenen quatre potes (Laura).
  • els cavalls tenen crinera (Yanis).
  • quan estan malalts els cura el veterinari (Eunice).
  • poden veure el color groc (India).

METODOLOGIA 2: ELS PONIS

Publicat el per
Respon

En la nostra investigació hem fet un decobriment: els ponis només poden distingir tres colors: el verd, el groc i el gris. Per a entendre millor com pot afectar això a la vista fem una activitat amb paper de cel·lofana de color groc, què diferent es veu tot del mateix color! Tot seguit teniu unes fotografies on podeu veure que bé ens ho vam passar.          

METODOLOGIA 1: ELS PONIS

Publicat el per
Respon

El primer dubte que sorgeix als alumnes és com s’ha de tenir cura del ponis? Per resoldre-ho investiguem i descobrim què cal fer per tenir cura dels ponis i els cavalls: la neteja de seu cos amb esponja, la neteja de les peülles treient les pedretes, les necessitats dels cavalls abans de muntar-los, etc.

Aquesta és una de les activitats que ha sorgit en el projecte i que ens ha fet aprende moltes coses noves a trvaés d’un joc de rol. Tot seguit teniu unes fotografies de l’activitat.

IMPLEMENTACIÓ A L’AULA

Publicat el per
Respon

Per començar a investigar reunim tota la informació que les famílies dels alumnes ens han aportat i la compartim amb el grup classe. per a aprendre tots junts moltes coses sobre els ponis. En grup anem compartint els coneixements que descobrim, de manera que tots els nens i nenes aprenen alguna cosa nova sobre els ponis. El desenvolupament del projecte depèn de les preguntes que van sorgint a l’aula i anirà evolucionant segons el que els alumnes vagin descobrint amb l’ajuda de la mestra. Comença la nostra investigació!

Comencem…

Publicat el per
Respon

A la nostra escola els projectes, de moment, els decidim els mestres. Estan vinculats a aspectes curriculars i acostumem a plantejar-los com un repte o problema i els vinculem als interessos de l’alumnat.
Els projectes comprenen les àrees de medi social i natural, de llengua catalana i , en moltes ocasions, d’educació artística.
Els mestres que duen a terme el projecte són els propis tutors amb el recolzament i seguiment de l’equip impulsor.
Durant el mes d’octubre ens vam reunir l’equip impulsor per tal de pensar entre tots de quina manera podríem iniciar un projecte amb els alumnes de 3r sobre l’impacte que té l’actuació de l’ésser humà en els animals marins.
Finalment vam pensar que els alumnes de 3r rebrien el missatge d’una tortuga ferida. Haurien de cercar les causes de què li havia passat, cercar de quina manera se la podia ajudar, buscar solucions al que li havia passat i fer-ne difusió a la resta de l’escola. Volíem que el projecte sortís de l’aula i quee tingués rellevància per a la resta de l’escola.
El projecte també havia d’incloure la veu dels expertes del CRAM, el treball cooperatiu i la integració de les tablets.
El primer obstacle que ens vam trobar va ser com treballaríem de forma cooperativa i amb rols definits. També volíem establir un pla d’equip amb compromisos col·lectius i individuals. Vam definir una graella on quedessin recollits aquests aspectes.
Els rols de treball i el pla d’equip van ser dues eines que si ens funcionava explicaríem a la resta de companys de l’escola. La valoració de les dues eines va ser molt positiva i vam aprofitar per seqüenciar els rols des de P5 fins a 6è de Primària.
La nostra taca d’oli s’escampa a la resta de l’escola a través de la planificació del pla de treball i també de la seqüència de rols del treball cooperatiu.
El títol del projecte és Cuidem els animals marins.
La pregunta-guia del projecte la vam definir així:
Què li ha passat a la tortuga Wonder i com podem evitar que li torni a passar?
Els nostres alumnes van fer una pluja d’idees sobre el que li podia haver passat a la tortuga i d’aquesta manera també incorporàvem els seus coneixements previs per establir un punt de partida de treball.



Que ens han semblat els diferents plats (avaluació)

Publicat el per
Respon

Durant tot el procés ha hagut un acompanyament i observació acurada de la feina que anava fent cada grup en els dossiers de cerca d’informació i que posteriorment cada integrant ha desenvolupat a nivell individual en la seva carpeta, com evidència del resultat. Igualment els mateixos han pogut avaluar el propi procés d’aprenentatge i també el de la resta de membres del grup mitjançant rubriques.

Resultat de la recepta

Publicat el per
Respon

El producte final en aquest projecte ha estat bàsicament recollir la informació en forma de carpeta d’aprenentatge molt bàsica (ja que ens estem iniciant) amb llibertat de format i disseny.  Igualment els alumnes han compartit amb els companys i companyes del Cicle Mitjà de l’escola. Per realitzar aquesta tasca es van organitzar petits grups en els quals cada alumnes de cinquè explicava el seu projecte a dos alumnes de Cicle Mitjà.

Les famílies han tingut accés al producte final mitjançant les carpetes elaborades per cadascun dels alumnes.

Com ens hem organitzat?

Publicat el per
Respon

La temporalització del projecte ha abastat unes 4 setmanes dedicant unes 4 hores setmanals (més o menys en funció de les necessitats de cada grup) a final del tercer trimestre.

A partir de configurar amb el grup classe el mapa amb les diferents incògnites o tesis vam organitzar quatre grups per classe (d’uns 5-6 integrants per grup). Dins els grups es van assignar els càrrecs de secretaris i portaveus. Així mateix la metodologia de treball ha consistit en fer una part de lectura i cerca d’informació a nivell individual que posteriorment ha estat compartida en parelles i finalment en grup, moment en el qual els secretaris prenien notes de les conclusions de la sessió que els 4  portaveus compartien posteriorment en la sessió de grup. Igualment durant les sessions de grup sencer els secretaris de cada grup prenien nota d’aquells aspectes que completaven els resultats de la seva recerca per tornar a compartir posteriorment amb el grup.

Els càrrecs de secretari i portaveu canviava dins el grup d’una sessió a l’altra de manera que tots els membres del grup han pogut exercir algun dels dos càrrecs.

A nivell metodològic hem seguit sempre el mateix procés: recerca – síntesi de la recerca – establiment de conclusions – nous punts de recerca.

Des de el punt de vista metodològic es van establir 4 racons de treball, racons en els quals hi havia diferents tipus de fonts d’informació: Cerca d’informació oberta mitjançant tauletes, dos racons de lectura d’informació escrita seleccionada (articles i llibres) i un quart racó amb ordinadors per visualització de vídeos seleccionats.

En tot moment s’ha tingut de referència el mapa inicial de preguntes, el qual s’ha revisat en cada sessió de grup per tal de veure quines preguntes havien estat contestades o bé quines es contestaven perquè tenien respostes comunes. Això ha permès als alumnes adonar-se’n de com formular preguntes.

Els moments de reflexió i posada en comú han servit per posar de relleu per part dels mestres la necessitat de donar unes respostes acurades i el més precises possibles a les preguntes. Això ha provocat en els diferents grups la necessitat de tornar a les fonts d’informació, rellegir, fer noves cerques, etc…, estimulant la seva curiositat i esforç per entendre i interioritzar el contingut del projecte ja que un cop començat van veure que era prou complexa.

També hem tingut una sessió de grup classe amb la visita d’un especialista que ha vingut a l’escola per donar informació que permetia respondre i accedir a nous coneixements que no estaven contemplats en un inici al mateix temps de respondre a algunes de les preguntes des de el format conferència.

Organització del grups col·laboratius per a l’encàrrec

Publicat el per
Respon

Els 2 grups de 3r d’ESO es transformen en 3 a l’hora de treballar per projectes. En els blocs de introducció de nous coneixements els 3 grups feien simultàniament el mateix. En les dinàmiques d’aquests blocs els alumnes seien en grups de 4 allà on volien i creien que treballarien milllor.

En el darrer bloc, dins de cadascun dels 3 grups es van fer grups col·laboratius de 4 o 5 per a dur a terme l’encàrrec.

Aquest grups els van formar el professors de l’equip de projectes de l’àmbit STEM, tenint en compte els següents criteris:

  • Heterogeneïtat i diversitat de rols per al treball col·laboratiu de l’encàrrec final.
  • Afinitat dels components, com a mínim amb un component del grup.

En ser el primer projecte del curs, la gestió dels grups ha anat molt acompanyada pel professorat. Una de les eines que s’han utilizat per a l’autogestió del grup és el quadern d’equip. Cada grup té un quadern d’equip en paper. A la primera sessió el grup es reparteix les tasques, es fixa objectius de grup i compromisos individuals. Cada dia el grup agafa el quadern d’equip per planificar la feina que s’ha de desenvolupar. Abans d’acabar la sessió es fa una revisió de la feina feta i cadascú valora el seu treball i paper dins del grup. Un cop acabat l’encàrrec, es fa una avaluació i una valoració del funcionament del grup i de les tasques que ha desenvolupat cada integrant, és a dir, es fa una valoració del grup i una individual.