METODOLOGIA

Els alumnes estaven organitzats en grups de cinc. Es van mantenir els grups de taula amb que habitualment treballen. Són grups heterogenis creats per la tutora.  Dins de cada grup hi havia els següents rols: secretari, cap de taula  (el responsable d’estar al cas de que calia fer cada dia), portaveu, dibuixant (el responsable de la part gràfica) i el de material. Aquests rols se’ls van distribuir entre ells. Tot i marcant-se un compromís personal a aconseguir en aquest projecte. Tots els grups conjuntament i prèviament a començar el projecte consensuen el full de ruta, que hem vist en l’apartat de planificació. També es crea un calendari d’actuacions (l’adjuntem)

Tasques:

  • Observació de l’evolució del procés d’incubació: pes, temperatura, humitat i interior de l’ou. Anotacions en un diari d’aula de les observacions realitzades. Recull fotogràfic (no tots els dies) Cada dia s’hi encarregava un grup.
  • Recerca de la informació que cada grup s’havia plantejat investigar.
  • Anàlisi de les dades obtingudes del pes dels ous.
  • Elaboració dels murals per fer l’exposició.
  • Recull d’endevinalles sobre ous i aus.
  • Cercar com es té cura dels pollets un cop nascuts.
  • Elaboració de la carta d’agraïment a l’institut Miquel Martí i Pol de Cornellà per haver-nos deixat el maquinari per a dur a terme el projecte.
  • Exposició oral de cada grup a la resta.
  • Elaboració d’un Power Point.
  • Presentació als pares.

El últims minuts de cada sessió de treball es reservaven per tal que cada grup fes un registre de la tasca realitzada, la valoressin i es plantegessin què els calia millorar. Un cop acabat el registre, es posava en comú.

QUI SOM?

Hola som les mestres Carme Flores i Yolanda Ruiz., tutora de 5è i mestre d’informàtica  respectivament de l’escola. El curs passat ja vam llençar-nos a fer algun projecte i l’experiència va ser  molt positiva. Tot i que plenes de dubtes, animades per la resposta de l’alumnat i pel compromís de l’escola d’avançar vers el treball per projectes ens vam plantejar d’endegar al nivell de cinquè un projecte que respongués als interessos i les expectatives dels alumnes. I va sorgir el projecte dels pollets. Hi havia diferents dubtes i reptes en aquest projecte en concret: com havia de ser l’avaluació de cada un dels moments i la seva utilitat com a reguladora del procés d’ensenyament-aprenentatge; assegurar el treball en equip, …Aquest projecte només a implicat a dues persones. Per tant, no ha calgut cercar organitzacions diferents de l’equip docent.

ORGANITZEM LA FEINA

Una capseta blanca que s’obre i … . és el nom que els alumnes van posar al projecte que van voler endegar. Aquesta “capseta” va estar omnipresent durant tot el projecte fins que es va obrir. Tot va partir d’una conversa a la classe parlant de la cèl·lula: si eren grans petites, si es podien veure a ull nu, … El ou va sorgir com a exemple d’una cèl·lula que es podia veure a ull nu. Llavors els alumnes es van plantejar: què podia passar dins d’un ou perquè esdevingués un pollet. A partir d’aquí el projecte es va desenvolupar en els següents passos, els quals van generar uns documents:

  1. RECERCA INICIAL DEL QUE SABIEN I EL QUE VOLIEN SABER AL VOLTANT DE L’OU I LES AUS A TRAVÉS D’UNA CONVERSA.
QUÈ SABEM QUÈ VOLEM SABER
1.       Es necessita un gall i una gallina. El tipus de reproducció s’anomena sexual.

2.       Un ou necessita aproximadament 21-22 dies d’incubació.

3.       No tots els ous  es desenvolupen.

4.       La gallina que no pon ous fecundats pot arribar a pondre fins a 300 ous/any.  A partir dels dos anys, el ritme disminueix.

5.       Si volem posar ous en una incubadora han de tenir de 3 a 8 dies de traspàs.

6.       Un ou és una cèl·lula que es pot veure a simple vista.

7.       El punt exacte de calor per a incubar ous de gallina és de 37,5 graus.

8.       S’observen canvis en l’interior de l’ou a partir dels 7-8 dies.

9.       Poden ser de diferents colors. Depèn de la raça de la gallina.

10.   El pollet abans de sortir de l’ou s’anomena embrió.

11.   Les gallines comencen a pondre ous a partir dels 5 o 6 mesos de vida.

12.   Els ous no fecundats es poden cuinar.

13.   Una gallina viu aprox. entre 5 i 10 anys. Molt ben cuidada pot arribar als 15 anys.

14.   Amb 4 gallines ponedores pots aconseguir una dotzena d’ous cada setmana com a mínim.

15.   Els pollets es desenvolupen molt ràpidament.

16.   Les gallines son omnívores.

 

1.       Com es desenvolupa un ou fecundat des de que es pon fins que eclosiona.

2.       Què mengen els pollets.

3.       Com una gallina crea un ou dins seu.

4.       Els pollets i les gallines es reconeixen com mares-fills?

5.       Com sabem el sexe d’un pollet?.

6.       Els ous canvien de color durant la incubació?

7.       Com s’alimenten els embrions dins de l’ou?

8.       Com pots saber l’edat d’un pollet?

9.       Quines parts té l’ou?

10.   Quan tarda un pollet en fer-se adult.

11.   Quant temps triga un pollet a tenir plomes?.

12.   Quins son els símptomes que una gallina està malalta?

13.   Què fa la gallina quan neixen els pollets?

14.   De quins colors poden ser els ous de les aus? Per què?

15.   Per què algunes aus no volen I altres sí?

16.   Hem d’investigar les característiques de les aus i com es classifiquen

17.   Com se sap quins ous estan fecundats i els que no.

18.   Els ous que estan fecundats es poden menjar?

19.   Un ou fecundat i un ou no fecundat, en què s’assemblen i en què es diferencien abans d’incubar-los.

 

  1. ORGANITZACIÓ DEL QUE VOLIEN SABER AGRUPANT-HO AL VOLTANT DE TEMES.

 

Quins temes investigarem?

1.La incubació d’un ou per dins

Com es desenvolupa un ou fecundat des de que es pon fins que eclosiona

  1. Els ous canvien de color durant la incubació?
  2. Com s’alimenten els embrions dins de l’ou?
  3. Quines parts té l’ou?
  4. De quins colors poden ser els ous de les aus? Per què?

2.L’ou

  1. Com una gallina crea un ou dins seu.
  2. Quines parts té l’ou?
  3. De quins colors poden ser els ous de les aus? Per què?
  4. Com se sap quins ous estan fecundats i els que no.
  5. Els ous que estan fecundats es poden menjar?
  6. Un ou fecundat i un ou no fecundat, en què s’assemblen i en què es diferencien abans d’incubar-los.-

 

3.El desenvolupament d’un pollet

 

1.Què mengen els pollets.

2.Els pollets i les gallines es reconeixen com mares-fills?

3.Com sabem el sexe d’un pollet?.

4.Com pots saber l’edat d’un pollet?

5.Què fa la gallina quan neixen els pollets?

6.Quant temps triga un pollet a tenir plomes?.

7. Quan tarda un pollet en fer-se adult.

4.Les aus

1.Hem d’investigar les característiques de les aus i com es classifiquen

2.Per què algunes aus no volen I altres sí?

 

  1. GENERACIÓ D’EQUIPS DE TREBALL I PLANIFICACIÓ DE LES FUNCIONS DELS MEMBRES DE L’EQUIP, DELS SEUS COMPROMISOS PERSONALS I DELS SEUS COMPROMISOS COM A EQUIP.

ENS DISTRIBUÏM ELS TEMES

  1. LA INCUBACIÓ D’UN OU. LES ORENETES
  2. L’OU. LES KIWIS
  3. EL DESENVOLUPAMENT D’UN POLLET. ELS MUSSOLS
  4. LES AUS: ELS LLOROS I ELS PINGÜINS
PINGÜINS MUSSOLS ORENETES LLOROS KIWIS
David D.

David C.

Martina

Genís

Carla R.

Joel M.

Berta

Joana

Ibtisam

Marc

 

Daniela

Aroa

Evelyn

Luna

Loredana

Joel R.

Pau

Elia

Carla C.

Alba F.

Alba O.

Wenjing

Alexia

Maria

Nayara.

  1. ELABORACIÓ D’UN FULL DE RUTA PER A DUR A TERME EL PROJECTE.

Per a dur a terme el nostre projecte:

 

  1. Busquem informació per mitjà de :
  • Llibres: de casa, llibres de text, llibres de les diferents biblioteques a les que tenim accés.
  • Internet: utilitzem google, youtube…
  • Persones: preguntem a familiars, coneguts que ens puguin aportar dades i coneixements que necessitem.

Tant pot ser text escrit, com dibuixos, fotografies, esquemes…

  1. Seleccionem la informació, la que comprenem, la que creiem que és rellevant per a respondre a les preguntes que ens havíem plantejat.
  2. Posem en comú tot el que hem trobat.
  3. Organitzem la informació:
  • L’escrivim ordenadament, sense faltes, de manera comprensible.
  1. Elaborem el nostre mural: Un mural ha de donar informació clara i molt visual. Per això cal organitzar bé l’espai.
  • Què hi posarem, com i on? Quines imatges, esquemes… utilitzarem?
  • Títols?
  1. Exposem el nostre treball a la resta de la classe. Cal que ens repartim el que direm i que NO LLEGIM. Es tracta d’explicar-ho als altres de manera entenedora, amb un to de veu adequat, sense córrer….
  2. Preparem l’exposició per als pares.

 

  1. CONCRECIÓ DEL PRODUCTE FINAL.

Metodologia FOOD FOR THOUGHT

PROFESSORAT

Tan bon punt l’Equip Docent de 2n d’ESO va tenir clar l’objectiu del projecte, el tema central i el producte final, es va organitzar en comissions de treball per tal d’apronfundir en les tasques específiques.

Les comissions de treball han estat les següents:

Comissió Enquesta inicial i tria del tema

Comissió Entrevista

Comissió Mesures calòriques (Tutorial de matemàtiques)

Comissió Què mengem? (Recepta de cuina)

Comissió Concurs Passa paraula

Comissió del vídeo

En les reunions d’Equip es presentaven les tasques, les quals es debatien i ratificaven o es proposaven millores.

Aquestes comissions ens han permès treballar en equip d’una manera més ordenada i específica en aquelles disciplines on el professorat s’ha trobat més a gust.

Un cop acordades les activitats específiques, es va constituir un dossier general on el professorat podia trobar els objectius del projecte, els horaris del professorat, els horaris de les aules d’informàtica i totes les tasques específiques per a desenvolupar.

Aquest dossier ha permès que tot el professorat tingués la informació per tal de conduir la feina de totes les sessions.

Així doncs, les classes ordinàries s’han aturat dins d’aquell marc horari i l’alumnat s’ha dedicat a treballar el projecte amb el professional que té assignada l’hora.

TEMES

Tal i com hem avançat en la planificació, l’alumnat havia de fer una enquesta prèvia sobre el tipus d’esmorzar que fan (a primera hora del matí i a l’hora del pati). Amb aquesta informació l’alumnat ha fet un buidatge de dades que ha afavorit a plantejar un debat sobre el que mengem.

A partir d’aquí es presenten diferents vídeos per tal de fomentar el debat i la pluja d’idees. D’aquesta activitat sorgeixen els temes següents:

Trastorns alimentaris

La dieta mediterrània i l’oriental

Què faig? Què menjo?

Els vegans, vegetarians i d’altres

El menjar ràpid

L’èxit dels concursos de cuina

ALUMNAT

Organització i constitució de grups

Per a la constitució de grups, el tutor/a de cada aula ha assignat 5 alumnes capitans d’Equip. Aquests han escollit aleatòriament i voluntària l’alumnat que volien que formés part del grup.

Un cop constituïts els 6 grups de cada classe, ells mateixos han escollit un tema general, en el qual es basarà el seu projecte.

Càrrecs interns

Cada grup ha tingut 5 càrrecs interns que fomenten el treball en equip.

COORDINADOR/A

  • Coordina el treball de grup, procurant que tothom ho entengui i que es treballi amb el mateix ritme.
  • Procura que no es perdi el temps.
  • Determina qui s’ha de fer càrrec de les tasques d’algun membre del grup que no ha vingut a classe.

POTAVEU

  • Parla en nom del grup quan ell professor o la professora demana la seva opinió.
  • Procura que es parli del treball de síntesis i no d’altres coses.
  • Controla el to de veu del grup.

SECRETARI/ÀRIA

  • Custodia el quadern del grup.
  • Dirigeix les revisions periòdiques del grup i omple els formularis del Quadern del grup (pla del grup, diari de sessions…)
  • Vetlla perquè l’autoavaluació sigui consensuada i justa.

RESPONSABLE DEL MATERIAL

  • Controla que tots els membres del grup portin el material necessari.
  • S’assegura que tots els membres del grup mantenen neta la zona de treball.
  • Custodia el material comú del grup i en té cura i, a més, guarda el material del dossier d’un alumne/a si aquest ha faltat.

RESPONSABLE INFORMÀTIC

  • S’encarrega de la cura i el manteniment del material informàtic.
  • Controla que es faci un bon ús del mòbil i de l’ordinador.
  • És l’encarregat d’anar a l’aula d’informàtica.

Autoavaluació

Cada grup ha dedicat una estona diària a fer autoavaluació per veure què han après, com ho han après, els obstacles que han sorgit i les solucions a aquests conflictes.

Algunes de les valoracions tractades: Fita d’objectius, què han de millorar, com s’han organitzat, si es comuniquen entre ells, si han trobat dificultats i com les han resolt.

 Avaluació del professorat

Cada grup ha disposat d’un diari de grup diari, on cada professor/a havia de fer comentaris sobre el funcionament de la seva sessió. No només per avaluar el comportament, sinó també la feina feta, el treball en equip i observacions que hagin trobat oportunes.

EL PER QUÈ D’AQUEST PROJECTE

El projecte que presentem són les paradetes de Sant Jordi.

El projecte l’està portant a terme el grup de 6è de la nostra escola, Joan Perich i Valls.

La tradició de la nostra escola és que el grup de sisè fa una activitat lúdica a final de curs com a tancament i comiat. Per tal de finançar aquesta activitat els nens i nenes sempre han realitzat treballs manuals per vendre el dia de Sant Jordi. Aquesta activitat sempre havia estat organitzada i proposada per les mestres de l’escola.

Actualment, el que pretenem amb aquest projecte és que els infants siguin partícips de tot el procés de presa de decisions, organitzatiu i de realització.

Tot i que l’activitat està programada a fer cada curs a sisè, el projecte s’inicia amb l’elecció de la sortida i serveix com element motivador. Aquest curs, els alumnes han decidit anar al Green Indoor Park.

 

 

ESCOLA JOAN PERICH I VALLS

Som l’escola Joan Perich i Valls, de Sant Joan Despí. La nostra història comença l’any 1974.

Som un centre que des dels seus inicis ha patit molts canvis en relació amb el nombre de línies. Aquest procés ha obligat a reconvertir cada any alguns espais i sobretot a optimitzar els recursos humans que s’han disposat per atendre aquesta realitat. Això ha provocat una inestabilitat en la plantilla considerable.

Com a claustre tenim inquietuds de millorar la nostra pràctica educativa, i l’ILEC ens va oferir l’oportunitat d’actualitzar metodologies i acords al voltant de la lectura. Actualment estem al 3r curs de formació.

Som una escola implicada amb el nostre entorn tot col·laborant en la Xarxa d’Escoles Sostenibles de Catalunya i també en projectes mediambientals assessorats pel nostre Ajuntament: l’hort escolar, l’hotel d’insectes, caixes niu, menjadores d’ocells, les vinyes…

La Xarxa de Competències Bàsiques és una formació i una reflexió pedagògica interna molt necessària per adaptar-nos al moment educatiu en el qual ens trobem. El Grup impulsor està format de 14 mestres de 18 persones que conformen el claustre. Les trobades que fem regularment ens han ofert l’espai per replantejar la nostra tasca, compartir dubtes i intentar consensuar la nostra forma de treballar els projectes.

Hem decidit que el projecte que presentarem és d’emprenedoria de les paradetes de Sant Jordi, que l’està portant a terme la classe de 6è.

facana-escola

Planificació de FOOD FOR THOUGHT

El treball per projectes que hem dissenyat està format per un conjunt d’activitats interdisciplinàries d’ensenyament-aprenentatge, concebudes per a comprovar si s’han aconseguit, i fins a quin punt, els objectius establerts en cada àrea. Amb aquestes activitats es pretén provocar una sèrie de situacions en què l’alumnat haurà d’aplicar, de manera pràctica, coneixements i habilitats adquirits durant tot el curs actual i els anteriors, per tal de cercar les possibles solucions als problemes plantejats.

El títol que hem escollit per desenvolupar el projecte és: “FOOD FOR THOUGHT. L’Alimentació al FFG”

A partir de diferents tasques proposades durant dues setmanes, l’alumnat va haver d’elaborar un producte final (UN VÍDEO REGISTRAT) i va penjar-lo al youtube. Aquest vídeo constà de petits enregistraments proposats per les diferents tasques presentades pel professorat. El darrer dia l’alumnat va presentar el producte final, acompanyat pel dossier d’exercicis i una exposició oral.

Per tal d’introduir el tema, el professorat ha dissenyat una enquesta en la qual l’alumnat de 2n d’ESO havia de preguntar a la resta d’alumnat sobre el tipus d’esmorzar que feien (a primera hora del matí i a l’hora del pati). Amb aquesta informació l’alumnat ha analitzat el buidatge de dades i el professorat ha plantejat un debat sobre el que mengem. Aquesta tasca ha permès començar a parlar del tema i posar-nos en situació. A més, ha suposat l’inici del projecte i la presentació de les diferents tasques proposades per l’Equip.

CALENDARI

El projecte s’ha dut a terme durant les 2 darreres setmanes abans de Setmana Santa.

La primera setmana està dedicada a diferents activitats que ajudaran a desenvolupar un tema relacionat amb l’alimentació i durant la segona setmana s’elabora un projecte final, que consisteix en un vídeo de les activitats treballades i que es penja al youtube posteriorment.

Primera setmana (primera franja de 8h a 11h): de dilluns 12 a divendres 16 de març.

Segona setmana (segona franja de 11.30 a 14.30): de dilluns 19 a dijous 22 de març.

Dia de l’exposició oral i presentació del vídeo: divendres 23 de març

 

QUI SOM

Som l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí i aquest és el segon any que formem part de la Xarxa de competències Bàsiques.

L’any passat ens vam estrenar amb un Projecte de Reciclatge per a un grup de 1r d’ESO i va ser una experiència molt positiva en la qual vam aprendre tots: l’alumnat i els 5 professors/es que hi vam participar.

Enguany ens hem engrescat a canviar tot el treball de síntesi de 2n d’ESO.

El nostre Equip Docent consta de 22 professors/es, ja que tenim 5 línies del nivell de 2n. Per poder treballar d’una manera més productiva i relaxada ens hem dividit en 6 comissions per a les 6 tasques proposades, tot i que tot l’equip ha participat de reunions generals per tal de compartir experiències, maneres de treballar i poder establir els criteris del projecte comú.

Ha estat una proposta molt enriquidora i sorprenent, amb un punt  d’incertesa per veure com anirà el procés i d’expectació a l’hora de comprovar els resultats.

Aquest Treball per Projectes ha estat elaborat amb tota la il·lusió i prudència d’un Equip Docent novell en aquest món interdisciplinari. L’hem titulat FOOD FOR THOUGHT (PROJECTE D’ALIMENTACIÓ).

Metodologia

 

Aquest any havíem de triar un tema dintre de la vessant artística, de manera que vam triar EL MODERNISME. El vam presentar als nens i vam començar a buscar informació sobre què era. Vam veure que va ser un corrent que va durar uns trenta anys, que va afectar a totes les disciplines i que coincidien en l’assortiment colorit, destacava la figura de la dona, elements vegetals, la natura, les corbes… Ens vam centrar en l’arquitectura i tot això ho vam anar corroborant en diferents façanes d’edificis de Barcelona. De manera que vam descobrir Gaudí, una persona que va deixar una forta empremta en aquesta època i en Barcelona. Vam treballar una de les seves tècniques, el trencadís i el vam desenvolupar en la disfressa de Carnestoltes i en la portada d’àlbum. Mireu què guapos vam quedar!!!

Després ens vam apropar a un entorn més proper i ens vam centrar en EL MODERNISME A CORNELLÀ, de manera que vam començar a buscar tots els edificis modernistes de Cornellà. Després els marcarem en un plànol i establirem el recorregut més pràctic, és a dir, el recorregut que més edifcis poguem veure d’una tirada perquè l’objectiu és sortir, anar-los a veure i comprovar tot allò que hem apres.

Tot això ho hem anat treballant durant el segon trimestre dedicant 1h i 30′ a la setmana entre  sessions destinades a projecte, plàstica i informàtica.

També vam visitar la Casa de la Vila de Cornellà ja que aquest edifici es troba dintre de la ruta modernista de Cornellà. Li vam explicar al batlle la nostra disfressa de trencadís donant cabuda al nostre projecte.