Arxiu de l'autor: SERGIO BLANCO GARCIA

La veu dels alumnes

Publicat el per
Respon

Hem anat preguntant als alumnes de 2n de primària, en grups reduïts, quines eren les seves valoracions respecte a les diferents parts del projecte del qual han estat partícips.

Ens hem trobat amb respostes ben diverses, de les quals unes ens les esperàvem i d’altres que ens han sorprès positivament.

L’alumnat expressava que el fet de treballar a través d’un projecte els havia agradat molt, perquè se sentien protagonistes al donar resposta a un problema real.

Tothom ha valorat de forma molt elevada el grau de motivació i implicació, tot i ser una dinàmica nova per ells/es.  Els blocs que més èxit han tingut són els relacionats amb les TAC, per exemple la gravació en vídeo per treballar l’expressió verbal d’estructures lingüístiques, i el joc de les botigues, per treballar els canvis de moneda i fer els tres rols: venedor/a, comprador/a i controlador/a.

Els diferents grups van expressar de manera planera i directa les seves valoracions i/o opinions. A continuació, exposem de forma molt resumida les seves impressions.

Alguns dels infants van dir que desenvolupar un rol o un altre els havia agradat molt, sobretot perquè podien ajudar als altres i els havia fet sentir que podien. Per aquests nens/es la part emocional i l’autoestima ha estat més rellevant que el saber fer canvis de monedes en una compra-venda.

Uns altres nens/es deien que tot i no ser fàcil posar-se d’acord a l’hora de prendre decisions, els havia agradat poder decidir en diferents moments. La part que més es repetia era l’organització de la sortida del mercat. Les tutores els havien agrupat en petits grups i entre ells/es s’havien de repartir els càrrecs i decidir per on havien de fer el recorregut mitjançant un plànol.

On s’han mostrat més crítics els nostres alumnes ha estat en el  joc de les botigues, fet que ens ha sorprès gratament. Ens ha ajudat com a mestres a autoavaluar-nos que hem de tenir més present les seves vivències quotidianes per promoure aprenentatges més significatius.

Les propostes de millora que van proposar, per si es tornava a realitzar el joc, van ser:

Els infants van valorar positivament que en la compra i venda d’articles hi hagués la figura d’un controlador/ajudant . Aquest rol els ajudava puntualment en la gestió de les monedes i a molts/es els donava seguretat. Però van expressar que prèviament al joc s’hauria d’haver fet un llistat del que volien comprar, com feien els seus pares/mares. Si sabien els diners que prèviament tenien, podien tenir present altres opcions un cop comencés el joc.

Un altre aspecte que van dir, era millorar l’organització de les persones que volien comprar, doncs no es respectaven els torns i els venedors/es es trobaven nerviosos. Van proposar que de la mateixa manera que s’havien preparat, prèviament a l’aula, els preus i noms dels productes per les diferents botigues, també s’hauria d’haver fet tiquets amb gomets i números  per demanar el torn de servei.

Uns altres nens/es van expressar que els hagués agradat que les botigues estiguessin més relacionades amb  les parades del mercat: fruiteria, peixateria, carnisseria, forn,… perquè volien reproduir el que havien fet a la sortida o altres botigues que anaven amb les seves famílies: gelateria, ferreteria, botiga de llaminadures.

Un cop recollides les diferents òptiques dels nostres alumnes, com a grup de mestres hem detectat que hem de ser molt més curosos amb el grup d’alumnes que presenta més dificultats d’aprenentatge i facilitar-los més recursos.

Davant la metodologia de projectes aquests alumnes poden reaccionar de forma positiva i millorar la seva autoestima, com al contrari. Sobretot si no es fa un acompanyament o un tractament més delicat,  ja que les seves dificultats estan més exposades a la vista del grup-classe i normalment presenten baixa autoestima.

Aquest alumnat amb més dificultats i/o amb necessitats educatives especials vam detectar que per una banda, per sorpresa nostra, alguns nens/es competencialment  se’n sortien prou bé amb els canvis exactes i no ens ho pensàvem. I per l’altra banda, la seva actitud davant el que aprenien era positiva perquè el fet de poder ser ajudants-controladors els feia sentir importants encara que el rol els fos complicat d’entrada.

Per contra, ens hem trobat amb un parells d’alumnes que ho han viscut malament. Expressaven que era molt difícil i la seva actitud al final era que això no els serviria de res, que millor demanar prestat o passar.  Per ells se’ls feia obvi les moltes dificultats que tenien i que la resta de companys/es ho veien.

Davant d’aquesta actitud negativa  detectada hem decidit que pels pròxims projectes caldrà elaborar algunes directrius més senzilles i específiques per aquest tipus d’alumnat com un acompanyament més acurat.

En la cloenda d’aquest projecte, hem elaborat un mural representatiu dels continguts apresos amb la participació i l’avaluació del nostre alumnat. Hem aprofitat aquest tancament, mitjançant el diàleg, per acabar de polir la importància de saber fer bé els càlculs numèrics i expresssar-se correctament, perquè la gent ens entengui i ser organitzats amb els diners, donant així utilitat per la vida diària del que han après al llarg d’aquest trimestre.

Avaluació

Publicat el per
Respon

Durant la fase de planificació del projecte vam destacar la importància de desenvolupar una avaluació de caràcter formativa, en diferents moments del procés i amb l’alumne com a protagonista. Vist en perspectiva ha permès, d’una banda, que els i les alumnes posessin en evidència els seus aprenentatges i les dificultats trobades facilitant així l’autorregulació i, d’altra banda, obtenir informació del funcionament de les activitats per tal d’adaptar-les a les seves necessitats.

La flexibilitat i dinamisme que caracteritza la implementació del treball per projectes requereix d’un seguiment acurat i constant, per tal de garantir que no perdem de vista els objectius i les finalitats establertes. Els alumnes marquen el ritme, plantegen dubtes, troben dificultats, fan noves preguntes i s’ofereixen noves oportunitats d’aprenentatge. Per tal de no perdre el fil conductor i vetllar perquè tots els i les alumnes mantinguin la implicació cal regular el procés mitjançant la recollida d’informació i aplicant les modificacions en les activitats i en la temporització que es considerin pertinents.

En el desplegament del nostre projecte hem recollit informació en els següents moments:

 

  • Avaluació inicial: durant el plantejament del problema que inicia el projecte es van posar en joc tota una sèrie de coneixements i habilitats relacionades amb el càlcul i les situacions de compra-venda. Majoritàriament, hi van haver alumnes que mostraven dificultats per adequar-se a la situació comunicativa així com efectuar canvis de monedes i realitzar operacions d’addició i substracció (compra i retorn del canvi).
  • El funcionament de les activitats es va dur a terme en petits grups i per tant en acabar la primera sessió es va dur a terme una autoavaluació del funcionament dels grups. Els i les alumnes van completar una rúbrica de manera individual per després compartir-la amb el conjunt del grup-classe i reflexionar mitjançant una dinàmica de gran grup dirigida per les mestres.
  • Després de treballar les monedes a classe es va realitzar una activitat d’avaluació mitjançant el “Kahoot!“. Per parelles, els i les alumnes anaven responent a preguntes relacionades amb les monedes, els seu valor (equivalències) i exemples d’operacions de càlcul. L’activitat va permetre als alumnes posar en pràctica el que sabien i mostrar les errades i confusions que encara tenien. A partir d’una reflexió conjunta es van abordar les dificultats trobades i es van plantejar activitats de repàs per tal de superar-les. Amb la informació recollida, les mestres van plantejar noves activitats per tal de donar resposta a les necessitats concretes i inquietuds que va expressar l’alumnat.
  • Abans de la realització del mercat (on es va reproduir de manera simbòlica les situacions de compra-venda treballades a l’aula) es va presentar als alumnes una rúbrica per avaluar l’expressió oral. Mitjançant aquesta presentació es compartia amb els i les alumnes els criteris d’avaluació. Després de treballar-ho a l’aula, es va dur a terme l’activitat del mercat i es van realitzar gravacions de les converses entre els nens i nenes. Posteriorment, es van projectar a la classe i els mateixos alumnes van avaluar les seves intervencions i les dels companys i companyes, compartint propostes de millora (coavaluació).
  • En finalitzar el projecte s’ha dut a terme una activitat perquè els alumnes avaluïn el que han après, el seu grau d’interès i d’implicació i la utilitat de les activitats proposades a l’hora d’assolir els objectius establerts. Amb aquesta activitat s’ha pretès que els nens i nenes prenguessin consciència del procés dut a terme, iniciat en la detecció de necessitats per resoldre una situació-problema, passant per l’establiment d’objectius, el desenvolupament de les activitats i el resultat final.

 

En conclusió, considerem que a partir de l’experiència viscuda els i les alumnes han disposat d’una oportunitat per esdevenir els protagonistes del seu procés d’aprenentatge, iniciant-se en l’adquisició de les habilitats necessàries per autorregular-se i aprendre a treballar en grup de manera cooperativa. Les activitats d’autoavaluació i de coavaluació durant el procés han estat molt enriquidores ja que han permès donar veu als nens i nenes, implicant-los en allò que entre tots i totes hem proposat i volem aconseguir. Certament, com esdevé en tota intervenció educativa sempre hi ha aspectes a millorar.

Implementació

Publicat el per
Respon

1r dia: Tenim un problema.

Va venir la cuinera a la classe de 2n i ens va plantejar un problema que li havia sorgit:

“Aquest matí el transportista m’ha comentat que les pomes han pujat molt el preu. He vist el pressupost que tenim i no m’arriba per comprar pomes per tota l’escola. Necessito la vostra col·laboració per trobar unes pomes bones i més econòmiques.”

Vam plantejar als alumnes què podíem fer i van sorgir diferents propostes. La que va tenir més suport va ser la d’anar al mercat més proper, ja que hi ha més varietat de pomes i de preus.

Ens vam adonar que no tots els alumnes sabien on hi havia un mercat i fent ús de la pissarra digital vam buscar al google maps on estava i per quins carrers podíem arribar-hi.

Per treballar millor vam crear cinc grups de cinc nens i nenes i vam repartir un plànol per grup. Cada grup va marcar l’itinerari i ens vam adonar que molts alumnes coneixien els carrers per on havien de passar.

Un cop marcat el camí es van assignar els rols de cada membre del grup: portaveu, tresorer, guia, secretari i seguretat.

Les funcions dels diferents càrrecs són les següents:

Portaveu: és l’encarregat de demanar al botiguer les pomes.

Tresorer/a: és l’encarregat de portar els diners, pagar i comprovar que li han donat bé el canvi.

Guia: és l’encarregat de portar el plànol i de veure si anem pel camí correcte.

Secretari/a: és l’encarregat d’apuntar totes les dades recollides en el mercat.

Seguretat: és l’encarregat de controlar que tothom fa bé la seva feina i sense que hi hagi conflictes.

Es comparteix amb els i les alumnes el funcionament dels rols dins de cada grup així com les relacions establertes entre ells. Realitzen una autoavaluació mitjançant una rúbrica.

2n dia: Sortida al mercat.

Durant el trajecte ens adonem que molts dels carrers tenen el nom d’una persona cèlebre acompanyada d’una data de naixement i una de defunció. Veiem que són personatges de la història coneguts i això els hi va cridar molt l’atenció.

Un cop arribem al mercat ens dividim en dos grups. El primer entra a les parades del mercat i l’altre dóna un tomb per les parades de fruita que hi han a fora. I després fem canvi.

Decidim comprar un quilo de cada tipus de poma que trobem.

3r dia: Fem el tast

A la classe mostrem les varietats de pomes que hem comprat. El secretari de cada grup escriu a la pissarra les seves dades recollides en les parades del mercat.

A continuació fem un tastet de les diferents pomes i decidim entre tots quina és la més bona.

Un cop l’hem seleccionada comparem preus i veiem que les pomes que nosaltres hem triat són més econòmiques que les que ens ha dit la cuinera.

4t dia: Anàlisi

Un cop hem fet la sortida al mercat ens adonem de les dificultats que tenen els alumnes a l’hora d’expressar-se amb fluïdesa i el poc coneixement de les monedes i poca habilitat a l’hora de calcular allò que havien de pagar i el canvi que els havien de tornar.

5è dia: Diàlegs

Es comparteixen amb els alumnes els criteris d’avaluació de l’expressió oral que es durà a terme mitjançant una rúbrica.

Per parelles escrivim i representem els diàlegs que es podrien fer servir a l’hora d’anar a comprar. Un farà de botiguer i l’altre de client, després s’intercanvien els rols. Decidim fer ús de les tauletes i fem rol-playing gravant els diàlegs.

6è dia: Ens avaluem

Posem les gravacions a la pantalla digital i ens analitzem entre totes i tots com ho hem fet, dient quines coses es podrien millorar i quines hem fet bé.

Un cop feta l’anàlisi grupal s’autoavaluen omplint la rúbrica individualment.

7è dia: kahoot!

Fent ús d’una aplicació que es diu kahoot! vam crear un concurs on les parelles havien d’endevinar si els canvis de monedes eren correctes.

8è dia: Practiquem amb les monedes.

Amb programes d’ordinador i amb monedes reals treballem els canvis.

9è dia: Creació del nostre mercat

A la classe de plàstica, que és molt àmplia, fem el mercat de l’escola Antoni Gaudí. Tenim la sabateria, joguineria, papereria, pastisseria i botiga de roba. Abans de començar es comparteixen novament els criteris d’avaluació de l’activitat. Per grups posem en pràctica tot el que hem après i acabem de consolidar els aprenentatges. Ens ajudaran un grup d’alumnes de 6è.

10è dia: Ens tornem a avaluar.

Donem una rúbrica a cada alumne per veure si han assolit bé tot el treball fet amb les monedes i s’autoavaluen amb el suport dels alumnes de 6è.

Metodologia

Publicat el per
Respon

En el nostre projecte hem tingut en compte, per tal d’afavorir l’assoliment d’aprenentatges, les següents pautes metodològiques:

Hem partit dels interessos dels alumnes i hem proposat contextos reals i problemes de la vida quotidiana. Des del plantejament del problema que suposava la demanda real d’ajut per part de la cuinera de l’escola, passant pel  plantejament de situacions com la sortida al mercat, el tastet, el rol-playing, etc.

Hem treballat continguts de manera integrada i no fragmentats per àrees de coneixement, conceptes lingüístics, matemàtics, de l’entorn més proper així com habilitats artístiques i motrius.

Hem proposat les activitats amb un plantejament obert, fomentant la recerca i la discussió entre els alumnes. Per exemple, quan han decidit anar al mercat per comprar pomes d’altres opcions possibles o quan han fet servir les TAC per buscar la ubicació del mercat. També quan han descobert elements al carrer que desconeixien o quan han decidit quina poma era la més bona al tastet.

Hem emprat l’estratègia metodològica del treball en equip amb l’assignació de rols als  grups quan hem anat al mercat: portaveu, tresorer, guia, secretari i seguretat.

Hem organitzat l’ aula de formes diverses per treballar de manera més individualitzada i respectar els ritmes d’aprenentatge de cada alumne; per exemple als desdoblaments d’expressió oral i matemàtiques.

Hem dissenyat activitats emprant materials i recursos diversos per estimular la curiositat i creativitat en l’alumnat; per exemple amb les paradetes de les botigues, activitats amb monedes, el tastet, l’us de les tablets, pissarra digital, amb el concurs Kahoot, etc.

Hem fet servir dinàmiques perquè els alumnes verbalitzin i  identifiquin les dificultats trobades i en què han de millorar; com la gravació en vídeo dels Rol playing i la posterior visualització.

Hem previst l’us d’estratègies per ajudar a l’alumnat a identificar el que han après i comprendre les raons de les seves dificultats amb instruments i estratègies d’avaluació formativa com les rúbriques, el concurs “Kahoot!”, l’avaluació per parelles (coavaluació) o l’autoavaluació.

Hem compartit en tot moment amb els alumnes els objectius d’aprenentatge previstos…

… I sempre tenint molt present el foment de l’autonomia de l’alumnat i que sigui protagonista del seu propi aprenentatge.

Planificació

Publicat el per
Respon

La planificació del nostre projecte es resumeix de forma esquemàtica i per fases de la següent manera:

FASE INICIAL

a) Composició del grup de mestres que forma el grup impulsor de la xarxa de competències bàsiques.

Es crea un grup de treball format per vuit mestres de l’escola, quedant representat l’equip directiu al complet, junt amb mestres de cada cicle, sent l’inicial el que té un major protagonisme.

b) Formació dels membres del grup impulsor per part de les formadores del centre.

Destinem algunes sessions a posar en comú el que entenem per treball per projectes. Les mestres que representen a l’escola ens fan un traspàs de les sessions de formació. Es determinen les persones responsables del grup de treball, es fa una pluja d’idees en torn al treball per projectes i per últim es tanca el calendari de sessions per reunir-nos.

c) Selecció de la temàtica del projecte a treballar i al cicle on s’implementarà.

D’acord amb les idees aportades i tenint present que el cicle inicial és el més representat en el grup de treball, es decideix que el projecte es portarà a terme en primer lloc a cicle inicial i la temàtica es basarà en resoldre un hipotètic problema que consisteix en que al personal de cuina considera que les pomes que compren pel menjador han incrementat molt el preu. Demana ajuda als nens i nenes per trobar solució al seu problema i aconseguir pomes més econòmiques. A partir d’aquí arrenca el projecte per donar solució al problema plantejat i anar tractant aspectes de forma globalitzada.

FASE INTERMITJA

d)   Definició dels objectius a assolir a la finalització del projecte.

Mentre hem realitzat la planificació del projecte, ens hem marcat els següents objectius a aconseguir:

Utilitzar les monedes d’un euro i cèntims de forma adequada en un context simbòlic per tal d’efectuar petites compres a la seva vida diària de forma efectiva.

Implementar el treball en equip entre els alumnes per a millorar el respecte entre iguals.

Adquirir estructures lingüístiques per millorar la interacció comunicativa a la vida quotidiana.

e) Determinació dels recursos humans, materials i funcionals a utilitzar.

Durant la planificació s’ha tingut en compte els recursos necessaris per portar a terme el projecte i s’han determinat els següents:

  •  Recursos humans: Mestres dels grups de cicle inicial, principalment els tutors/es.
  •  Recursos materials: Material didàctic fungible i audiovisual.
  •  Recursos funcionals: El temps dedicat a la preparació del projecte i el dedicat a portar-lo a terme durant les sessions.

f) Programació de les activitats d’ensenyament – aprenentatge i temporització de les mateixes.

Es decideix treballar la major part de les activitats d’ensenyament-aprenentatge durant el segon trimestre.

g)   Pluja d’idees envers la metodologia a utilitzar durant les sessions i selecció de les més adients a fer servir.

Dintre del grup de treball de la xarxa de competències bàsiques, es realitza un petit debat entre els seus components al llarg del primer trimestre. S’aprecien diverses visions, però totes elles conflueixen en la importància de realitzar un aprenentatge guiat a l’alumne, on es desperti el seu interès per aprendre i trobar solució als possibles “problemes” que vagin sortint. Es duen a terme propostes d’activitats.

FASE FINAL

h)   Posada en pràctica a l’aula del projecte a partir dels objectius previstos, recursos a emprar, temporització de les activitats marcada, amb la metodologia definida i les activitats programades.

Implementació dels aspectes comentats al llarg del 2n trimestre.

i) Avaluació contínua del desenvolupament del projecte i presa de decisions.

A mesura que s’implementa el projecte van sorgint dubtes que es debaten durant les sessions formatives. Es prenen decisions per ajustar les activitats i els recursos en l’assoliment dels objectius.

j) Anàlisi dels resultats obtinguts.

Es realitza una avaluació de tot el procés portat a terme una vegada acabada la implementació del projecte. Analitzem els punts forts i febles amb perspectiva de futur per tal d’emprar la metodologia de treball per projectes al centre.