Quant a mcano226

Sóc la Marta Caño, vaig estudiar biologia, però el que més m'agrada és l'educació. Ara mateix estic immersa en el món de l'eduació d'adults, però mai se sap on puc acabar, sempre i quan estigui relacionat amb l'educació. Aquest bloc vol ser un espai per compartir reflexions sobre l'educació, la innovació, l'aplicació de les noves tecnologies i com millorar l'aprenentatge de les matemàtiques i les ciències. En definitiva, trobar noves maneres per millorar la meva tasca docent i ajudar en el procés d'aprenentatge.

L’avaluació durant el projecte “Seguint el fil de l’electricitat”

Des de l’INS Cornellà entenem que les dues funcions de l’avaluació són:

A- reguladora: ajudar l’alumnat a que s’adoni del que no sap fer i pensi estratègies per a superar les dificultats

B- acreditadora: evidenciar el grau d’assoliment dels objectius d’aprenentatge.

Els objectius d’aprenentatge (que no són els objectius del projecte) es comparteixen amb l’alumnat a la presentació inicial del projecte el primer dia de classe. Per tant, entenem que aquests objectius esdevenen alhora els criteris d’avaluació.

Per altra banda, tot procés avaluador implica realitzar quatre passos:

  1. Recollir dades amb algun instrument; dossier, examen, vídeo, observació…
  2. Analitzar-les; amb una rúbrica o graella
  3. Emetre un judici; quins errors hi ha, quines parts estan bé, què hi falta.
  4. Prendre decisions: completar l’activitat, refer-la, rebre ajuda del professor o el company, busca informació a internet o el llibre…

Tenint present això, hem establert cinc criteris de qualificació que es basa en un sistema d’avaluació continu, equilibrat i divers. El missatge cap a l’alumnat és que tot el que fem i passa a l’aula s’avalua i és important.

  1. Observacions (20%). Cada hora de classe es posta una nota d’actitud, treball, deures o material; positiva o negativa.

  1. Tasques del moodle (20%). L’alumnat ha d’entregar pel moodle tot un seguit de tasques que sempre es comencen a fer l’aula i en alguns casos es realitzen en grup.

  1. Proves escrites individuals disciplinars (20%). L’alumnat va realitzar tres proves escrites competencials i individuals (FQ, tecno i mates). Prèviament es feia una activitat de síntesi en paper on l’alumnat apuntava definicions idees clau, bases d’orientació, mapes conceptuals, etc i es podia fer servir durant la prova. (exemple)
  2. Carpeta d’aprenentatge (20%). Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat fa aportacions del seu progrés en un blog. També es fa una valoració final del projecte pel que fa a la seva motivació, implicació i satisfracció amb els resultats. Cada entrada s’etiqueta amb la matèria i el projecte (TEC o FQ, TPS1).

  1. Treball en equip per elaborar el producte final (20%). Cada grup de 4-5 alumens ha d’elaborar el seu producte final (una maqueta d’una central elèctrica o una unitat didàtica per aprendre sobre l’electricitat). El treball cooperatiu s’organitza a través d’un diari d’equip (exemple) que serveix al professorat per avaluar el procés. També s’avalua la qualitat del producte final i la seva presentació pública. Aquesta nota és la mateixa per a tots els membres del grup a no ser que comuniquin al professor algun incident concret.

Pel que fa a les qualifacions que es comparteixen amb la família, el projecte es contempla en dos informes:

– El butlletí habitual del SAGA, apareix una nota per matèries (BG, FQ, TEC) que prové de la mitjana de les tasques i la prova escrita d’aquella matèria junt amb les observacions, el producte final i la carpeta d’aprenentatge que comptent per a les tres.

– Es lliura a les famílies un informe on es detallen els criteris de qualificació desglossats de manera que es pot veure els punts forts i febles de la implicació de l’alumnat en el projecte. Aquí es pot trobar un exemple.

Per acabar, la recuperació de les matèries suspeses es comunica a l’alumnat i les famílies junt amb el butlletí de final de trimestre. Al comentari de matèria s’indica la tasca i la data. Cada matèria tria entre entregar unes activitats i/o realitzar una prova escrita un dia a la tarda. Certament, és difícil recuperar els aprenentatges que promou el treball per projectes, sobretot la part de treball diari a l’aula, els grups cooperatius, les presentacions públiques, l’elaboració dels productes finals, etc. Tanmateix, l’alumnat que suspen sempre mereix noves oportunitats d’enganxar-se al ritme del curs per promocionar i acreditar l’etapa.

A l’Institut de Cornellà comencem projectes a 3r d’ESO

L’institut de Cornellà va començar a funcionar el curs 2015-16, amb la idea clara de posar l’aprenentatge de l’alumnat al centre del projecte educatiu, cosa que demanava utilitzar metodologies i eines diferents. Una d’aquestes és el treball per projectes.
Al nostre institut el Treball per projectes ha de ser:

  • interdisciplinar: inlou diverses matèries que es treballen globalment per a obtenir un producte final.
  • Amb projecció exterior: ha d’anar dirigit a algú extern
  • On l’avaluació formativa hi té un espai important: les activitats d’avaluació formen part de tot el procés i serveixen per regular-lo.
  • Es treballa col·laborativament, tant professorat com alumnat.
  • Al primer cicle de l’ESO fem 10 hores de projectes a la setmana i hi intervenen 3 professors.

Aquest curs hem començat 3r d’ESO i hem plantejat els projectes en dos àmbits:

  • 8 hores setmanals de l’àmbit STEM (inclou ciències, tecnologia i matemàtiques)
  • 8 hores setmanals de l’àmbit humanístic (inclou llengua catalana, castellana i socials)

En aquest bloc us explicarem dos projectes plantejats a 3r d’ESO: Joc de cavallers de l’àmbit humanístic i Seguint el fil de l’electricitat de l’àmbit STEM.