Arxiu de l'autor: mcano226

Quant a mcano226

Sóc la Marta Caño, vaig estudiar biologia, però el que més m'agrada és l'educació. Ara mateix estic immersa en el món de l'eduació d'adults, però mai se sap on puc acabar, sempre i quan estigui relacionat amb l'educació. Aquest bloc vol ser un espai per compartir reflexions sobre l'educació, la innovació, l'aplicació de les noves tecnologies i com millorar l'aprenentatge de les matemàtiques i les ciències. En definitiva, trobar noves maneres per millorar la meva tasca docent i ajudar en el procés d'aprenentatge.

Organització del grups col·laboratius per a l’encàrrec

Publicat el per
Respon

Els 2 grups de 3r d’ESO es transformen en 3 a l’hora de treballar per projectes. En els blocs de introducció de nous coneixements els 3 grups feien simultàniament el mateix. En les dinàmiques d’aquests blocs els alumnes seien en grups de 4 allà on volien i creien que treballarien milllor.

En el darrer bloc, dins de cadascun dels 3 grups es van fer grups col·laboratius de 4 o 5 per a dur a terme l’encàrrec.

Aquest grups els van formar el professors de l’equip de projectes de l’àmbit STEM, tenint en compte els següents criteris:

  • Heterogeneïtat i diversitat de rols per al treball col·laboratiu de l’encàrrec final.
  • Afinitat dels components, com a mínim amb un component del grup.

En ser el primer projecte del curs, la gestió dels grups ha anat molt acompanyada pel professorat. Una de les eines que s’han utilizat per a l’autogestió del grup és el quadern d’equip. Cada grup té un quadern d’equip en paper. A la primera sessió el grup es reparteix les tasques, es fixa objectius de grup i compromisos individuals. Cada dia el grup agafa el quadern d’equip per planificar la feina que s’ha de desenvolupar. Abans d’acabar la sessió es fa una revisió de la feina feta i cadascú valora el seu treball i paper dins del grup. Un cop acabat l’encàrrec, es fa una avaluació i una valoració del funcionament del grup i de les tasques que ha desenvolupat cada integrant, és a dir, es fa una valoració del grup i una individual.

Valoració del projecte “Seguint el fil de l’electricitat”

Publicat el per
Respon

El dia que vam fer la mostra de ginys i reptes sobre energia elèctrica als Serveis Educatius de Cornellà, després de tota la feina i emocions vam poder fer una valoració allà mateix. Va ser en forma de diàleg amb tot els alumnes de 3r d’ESO.

La valoració va ser molt positiva, la majoria veien valorada la seva feina a través dels alumnes que els havien escoltat. I van poder rebre retroacció de les seves explicacions, en aquest sentit, l’avaluació d’un agent extern al professorat dona sentit, rellevància i millora l’autoestima de l’alumnat.

Una de les idees inicials era poder passar valoracions als alumnes que venien a veure la mostra a través d’un formulari de Google, però per problemes tècnics i de temps no es va poder fer. Hauria pogut servir per a l’avaluació final del projecte.

Per a nosaltres una avaluació externa dels projectes és important.

Tal i com es mostra a la següent imatge, els diferents encàrrecs que es desenvolupen tenen diferents nivells de projecció exterior. Un nivell que cal assolir és el de l’encàrrec extern, ja que té més sentit i rellevància pels alumnes i això es tradueix en una major motivació. Però encara podem assolir un nivell més alt, quan és l’entitat externa que fa l’encàrrec la que fa part de la seva avaluació. En aquest cas la utilitat, el sentit i la rellevància de l’encàrrec es multipliquen i fa que els alumnes s’enfrontin a aquests repte més motivats.

 

L’encàrrec: una mostra de ginys i reptes al CRP

Publicat el per
Respon

L’encàrrec del projecte “Seguint el fil de l’electricitat” es va explicar al principi del projecte amb la presentació que permet enfocar l’objectiu al qual anem.

L’encàrrec consisteix en fer un giny on es pugui explicar i veure algun aspecte relacionat amb la generació de l’energia elèctrica per a mostrar a alumnes de 3r d’ESO, però d’altres instituts propers. També havien de pensar un repte (en forma de joc) per a poder comprovar si els receptors de l’explicació han entès el plantejament .

Per a poder preparar l’explicació, la setmana d’abans els diferents grups van fer assajos davant dels seus companys i es van coavaluar. A partir de les coavaluacions dels companys van millorar les explicacions i els reptes. L’alumnat va valorar molt positivament el fet de poder assajar i, a la vegada poder mostrar i avaluar la feina dels companys, així com poder rebre propostes de millora.

La rúbrica que es va fer servir per la coavaluació és la següent:

Un cop construïts els ginys, els reptes i assajades les explicacions, va arribar el gran dia. El lloc de trobada van ser els Serveis Educatius del Baix Llobregat V. Agraïm molt la seva col·laboració, ja que en el nostre petit institut hagués estat impossible posar-hi 50 alumnes que mostraven el seu treball amb 120 alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Miquel Martí i Pol, a qui també agraïm la seva predisposició.

Les diferents propostes sobre energia es van distribuir per les diferents aules i rebien els diferents grups d’alumnes que anaven escoltant les explicacions i fent els reptes proposats.

Podeu veure una mica d’aquesta mostra en les següents fotos:

 

Ens posem a seguir el fil de l’electricitat

Publicat el per
Respon

Tenint en compte que cada sessió té una durada de dues hores, la temporització final va quedar amb la següent estructura:

Bloc 0 : Exploració d’idees inicials (2 sessions)

Aquest bloc es va treballar amb els tres grups simultàniament. A partir d’experiments relacionats amb l’electricitat que realitzaven els alumnes s’havien de fer preguntes. Després van posar en comú les preguntes en cada grup.

Activitat inicial: Què en sabem?

Bloc 1: Introducció a l’electricitat (16 sessions)

  • Electromagnetisme (3 sessions)
    • Magnetisme
    • Àtom i moviment d’electrons
    • Intensitat
    • Electroimant
  • Generació electricitat (4 sessions)
  • Fonts d’energia elèctrica (4 sessions)
  • Experiment presentació (1 sessió)
  • Carpeta aprenentatge (1 sessió)
  • Repàs moodle (Calendari, gmail, carpetes drive) (1 sessió)
  • Síntesi + aplicació (1 sessió)
  • Regulació (1 sessió)

Bloc 2: L’energia i els canvis (10 sessions)

Bloc 3: Circuits (10 sessions)

Bloc 4: Impacte mediambiental (tipus energia)/Factura elèctrica /Domòtica i estalvi energètic (10 sessions)

Els blocs 2, 3 i 4 es van fer de manera rotativa amb els tres grups. Cada grup feia els blocs en un ordre diferent, però tots havien treballat els coneixements que calien per a poder desenvolupar l’encàrrec.

Bloc 5: Realització del producte final o encàrrec

L’encàrrec: construir un giny i fer un repte per explicar l’electricitat en una mostra a alumnes de 3r d’ESO d’altres instituts

Es va fer treball cooperatiu en grups de 4 o 5 alumnes. Per organitzar-se i planificar l’encàrrec van haver de fer:

 

 

Context i objectius de “Joc de cavallers”

Publicat el per
Respon

Context del projecte i objectius d’aprenentatge

 El projecte es desenvolupa a 3r d’ESO durant 10 setmanes (8 h. per setmana). Implica un punt de partida de construcció de coneixements o aprenentatge significatiu dels continguts clau i un de final basat en la difusió externa dels aprenentatges adquirits. Ho fa des de dos punts de vista:

  • Producte del projecte per a l’alumne:
    • Supòsit pràctic de la feina feta.
    • Responsabilitat del treball ben fet.
    • Dona sentit al que s’ha après.
    • Visibilitat dels aprenentatges.
    • Treball individual previ i cooperatiu finalment.
  • El producte del projecte per al públic:
    • Difusió externa del treball en les aules.
    • Acte cultural en la ciutat d’artistes no professionals, estudiants amb iniciativa.

Apropament a la cultura des dels seus protagonistes (interacció amb el públic) i als elements del patrimoni local per part d’alumnat procedent en gran mesura d’entorn socioeconòmic desfavorit.

Representem “Joc de cavallers” al castell de Cornellà

Publicat el per
Respon

 L’alumnat porta a terme diverses representacions figurades a partir de breus escenes emmarcades en un circuit a l’exterior i interior d’un monument local contemporani a l’època: el castell de Cornellà. Coordinació dels departaments d’educació i patrimoni local amb l’equip de projectes.

 Les escenes mostren al públic com s’articulava la societat feudal medieval i diversos aspectes de la vida quotidiana del moment. Les temàtiques representades són: el comerç d’àmbit local (mercat), la guerra dins una societat militaritzada, la dura feina del camp (autarquia, sistema productiu agrícola), la preservació de la cultura clàssica o religiosa dins l’àmbit monacal (scriptorium), l’amor cortès (literatura popular trobadoresca), l’acte de l’homenatge (jurament de fidelitat, pacte i relacions feudo-vassallàtiques), i l’art romànic (arquitectura, escultura i pintura al servei de la fe cristiana).

 Es porten a terme representacions de matí i tarda, la primera destinada a escolars (es convida a algun centre de la localitat) i la segona a familiars i públic en general.

 

Què hem après?

Publicat el per
Respon

La idea o objectiu principal del projecte pretén una aplicació significativa i contextualitzada d’uns aprenentatges relacionats a la temàtica treballada tant previs com posteriors a la superació del repte. Aquests s’han anat perfilant a l’inici amb els diferents blocs de continguts vinculats a les matèries i s’han posat en pràctica durant el procés d’elaboració del producte final. L’encàrrec d’aquest, fet per persones especialistes alienes al centre, i la possibilitat de difusió externa de les representacions atorga un punt de responsabilitat afegida al a la motivació de l’alumnat de cara a la seva òptima execució final.

 La part avaluativa per part del professorat que intervé pot esdevenir un xic laboriosa ja que requereix força coordinació. Es concep des de quatre àmbits, en primer lloc es fa avaluació entre iguals i avaluació pròpia de l’alumnat dins i fora del grup de treball a través d’un “quadern d’equip”, eina concebuda tant per a la mencionada coavaluació i autoavaluació com per a la planificació i seguiment diari de la feina feta. Els altres dos apareixen en la valoració final del procés (treball en equip) i del producte (execució de la idea), a càrrec dels docents implicats en tots dos casos i en el del segon també, dels experts externs. Prèviament s’han avaluat els coneixements adquirits (necessaris per a la idonia execució de la idea plantejada) a través de les diferents activitats dissenyades per les matèries en els blocs de continguts i una prova d’examen de caire competencial.

Com ens vam imaginar el projecte “Seguint el fil de l’electricitat”

Publicat el per
Respon

La planificació inicial, va consistir en posar la bastida bàsica dels punts que volíem treballar, en aquells moments eren: exploració d’idees inicial, obtenció dels continguts, síntesi i aplicació, regulació i temporització.

Un dels avantatges que hem tingut a l’hora de planificar, és que cada dilluns hem tingut un temps de reunió on hem pogut veure tot el treball programat de  la setmana.

  • Energia solar
    • Elements del circuit elèctric (la bateria: quan no hi ha llum)
    • Canvi energètic
  • Energia tèrmica
    • Què és un motor generador
  • Energia cinètica (hidràulica, eòlica, mecànica)
    • Què és un motor generador
  • Energia química:
    • Pila electrolítica
    • Reaccions químiques
  • Circuit en sèrie i paral·lel
    • Llei d’ohm
    • Elements del circuit elèctric
    • Ampliació: funcions
  • Domòtica:
    • Programació
    • Elements del circuit
    • Sensors
  • Sostenibilitat
    • Anàlisi factura
    • Potència
  • Electromagnetisme

De cara a possibles alumnes que no han pogut seguir el ritme habitual del grup (no han volgut treballar, no han pogut venir a classe de manera continuada…), hem tingut preparats dossiers pels que no hi treballen i trenquen les dinàmiques de la classe.

Respecte a l’exploració de les idees inicials, es van plantejar als alumnes uns petits experiments científics on es posaven en evidencia certs punts que volíem estudiar.

Una altra cosa que hem treballat és el que creiem que hem de treballar des de cada matèria per a fer l’encàrrec. Partim del que han de saber i el que han de saber fer els alumnes per a poder desenvolupar l’encàrrec amb èxit.

D’altra banda hem hagut de planificar la diferència de nivells (per fer-ho, ens hem basat en coses com introduir certs continguts visuals per als alumnes, activitats seqüenciats en nivells…).

Ens endinsem en el “Joc de cavallers” a l’aula

Publicat el per
Respon

La implementació del projecte es produeix a partir de la definició de diferents fases i elements que es posen en pràctica en cada una:

  • Fase 0: contextualització del projecte a partir de tres tipus de recursos.
    • Presentació amb imatges: l’alumnat es planteja preguntes.
    • Pel·lícula relacionada amb la temàtica. Visualització, debat i treball individual d’un dossier didàctic específic.
    • Textos històrics i literaris contemporanis a l’època.
  • Fase I: treball dels continguts i coneixements necessaris per portar a terme un producte vinculat, intervenció de les tres matèries. Estructura en blocs d’aprenentatge, realització de tasques i prova d’avaluació competencial per avaluar els coneixements.
  • Fase II: contextualització del repte per a l’alumnat a partir d’un encàrrec extern.
  • Fase III: disseny del producte.
    • Escriptura de textos (guions) per a la representació.
    • Disseny i fabricació de l’attrezzo per a la posada en escena.
    • Assaig de les escenes.
  • Fase IV: execució del producte, representacions davant el públic.
  • Fase V: valoració final de producte i procés (treball en equip), auto i coavalaució de l’alumnat, valoració dels docents implicats i experts externs.

Comencem el “Joc de cavallers”

Publicat el per
Respon

Proposta inicial

 Es planteja un projecte d’àmbit humanístic a 3r d’ESO (“Joc de cavallers”) amb intervenció de tres matèries (ciències socials i llengües catalana i castellana), que estudiarà i representarà la societat feudal medieval en un espai patrimonial local contemporani a l’època. Es pretén la difusió externa d’un projecte com a acte cultural en la ciutat portat a terme per estudiants basat en la representació d’una societat articulada a través de relacions verticals de dependència entre diversos nivells o estaments. El seu producte final anirà dirigit a centres educatius, famílies i membres de la comunitat educativa i públic en general.

Disseny del projecte  

 La idea inicial sorgeix de la coordinació pedagògica col·legiada formada pels  coordinadors/es de nivell i responsables dels equips de projectes. A partir d’aquí la planificació de l’embrió i primeres fases del projecte correspon l’equip de professorat d’àmbit humanístic format per dues persones de cada especialitat que intervé (quatre de llengües catalana i castellana més dos de socials, total sis) en el marc d’un treball purament interdisciplinar.

 Un cop arrenca el projecte en les seves fases inicials, es porten a terme coordinacions setmanals dels membres de l’equip per establir estratègies d’actuació, posada al dia de la feina feta i disseny de la planificació de les següents sessions de continguts o fases del projecte (què cal saber o saber fer per executar el producte final). Cada especialitat lidera un bloc d’aprenentatge relacionat amb la seva matèria dins d’un context globalitzat i de treball cooperatiu.

 Finalment, arribat el moment de posar en pràctica i difondre els aprenentatges adquirits, es produeix una nova coordinació amb les persones responsables de portar a terme l’encàrrec o repte, supervisors del seu resultat final fent d’avaluadors externs.