El projecte ha finalitzat amb una sessió de valoració de grup posterior a l’activitat d’exposició amb els companys i companyes del Cicle Mitjà, en la qual han pogut fer una reflexió al voltant de les seves vivències.[youtube]https://www.youtube.com
Durant tot el procés ha hagut un acompanyament i observació acurada de la feina que anava fent cada grup en els dossiers de cerca d’informació i que posteriorment cada integrant ha desenvolupat a nivell individual en la seva carpeta, com evidència del resultat. Igualment els mateixos han pogut avaluar el propi procés d’aprenentatge i també el de la resta de membres del grup mitjançant rubriques.
El producte final en aquest projecte ha estat bàsicament recollir la informació en forma de carpeta d’aprenentatge molt bàsica (ja que ens estem iniciant) amb llibertat de format i disseny. Igualment els alumnes han compartit amb els companys i companyes del Cicle Mitjà de l’escola. Per realitzar aquesta tasca es van organitzar petits grups en els quals cada alumnes de cinquè explicava el seu projecte a dos alumnes de Cicle Mitjà.
Les famílies han tingut accés al producte final mitjançant les carpetes elaborades per cadascun dels alumnes.
La temporalització del projecte ha abastat unes 4 setmanes dedicant unes 4 hores setmanals (més o menys en funció de les necessitats de cada grup) a final del tercer trimestre.
A partir de configurar amb el grup classe el mapa amb les diferents incògnites o tesis vam organitzar quatre grups per classe (d’uns 5-6 integrants per grup). Dins els grups es van assignar els càrrecs de secretaris i portaveus. Així mateix la metodologia de treball ha consistit en fer una part de lectura i cerca d’informació a nivell individual que posteriorment ha estat compartida en parelles i finalment en grup, moment en el qual els secretaris prenien notes de les conclusions de la sessió que els 4 portaveus compartien posteriorment en la sessió de grup. Igualment durant les sessions de grup sencer els secretaris de cada grup prenien nota d’aquells aspectes que completaven els resultats de la seva recerca per tornar a compartir posteriorment amb el grup.
Els càrrecs de secretari i portaveu canviava dins el grup d’una sessió a l’altra de manera que tots els membres del grup han pogut exercir algun dels dos càrrecs.
A nivell metodològic hem seguit sempre el mateix procés: recerca – síntesi de la recerca – establiment de conclusions – nous punts de recerca.
Des de el punt de vista metodològic es van establir 4 racons de treball, racons en els quals hi havia diferents tipus de fonts d’informació: Cerca d’informació oberta mitjançant tauletes, dos racons de lectura d’informació escrita seleccionada (articles i llibres) i un quart racó amb ordinadors per visualització de vídeos seleccionats.
En tot moment s’ha tingut de referència el mapa inicial de preguntes, el qual s’ha revisat en cada sessió de grup per tal de veure quines preguntes havien estat contestades o bé quines es contestaven perquè tenien respostes comunes. Això ha permès als alumnes adonar-se’n de com formular preguntes.
Els moments de reflexió i posada en comú han servit per posar de relleu per part dels mestres la necessitat de donar unes respostes acurades i el més precises possibles a les preguntes. Això ha provocat en els diferents grups la necessitat de tornar a les fonts d’informació, rellegir, fer noves cerques, etc…, estimulant la seva curiositat i esforç per entendre i interioritzar el contingut del projecte ja que un cop començat van veure que era prou complexa.
També hem tingut una sessió de grup classe amb la visita d’un especialista que ha vingut a l’escola per donar informació que permetia respondre i accedir a nous coneixements que no estaven contemplats en un inici al mateix temps de respondre a algunes de les preguntes des de el format conferència.
La temporalització del projecte ha abastat unes 4 setmanes dedicant unes 4 hores setmanals (més o menys en funció de les necessitats de cada grup) a final del tercer trimestre.
A partir de configurar amb el grup classe el mapa amb les diferents incògnites o tesis vam organitzar quatre grups per classe (d’uns 5-6 integrants per grup). Dins els grups es van assignar els càrrecs de secretaris i portaveus. Així mateix la metodologia de treball ha consistit en fer una part de lectura i cerca d’informació a nivell individual que posteriorment ha estat compartida en parelles i finalment en grup, moment en el qual els secretaris prenien notes de les conclusions de la sessió que els 4 portaveus compartien posteriorment en la sessió de grup. Igualment durant les sessions de grup sencer els secretaris de cada grup prenien nota d’aquells aspectes que completaven els resultats de la seva recerca per tornar a compartir posteriorment amb el grup.
Els càrrecs de secretari i portaveu canviava dins el grup d’una sessió a l’altra de manera que tots els membres del grup han pogut exercir algun dels dos càrrecs.
A nivell metodològic hem seguit sempre el mateix procés: recerca – síntesi de la recerca – establiment de conclusions – nous punts de recerca.
Des de el punt de vista metodològic es van establir 4 racons de treball, racons en els quals hi havia diferents tipus de fonts d’informació: Cerca d’informació oberta mitjançant tauletes, dos racons de lectura d’informació escrita seleccionada (articles i llibres) i un quart racó amb ordinadors per visualització de vídeos seleccionats.
En tot moment s’ha tingut de referència el mapa inicial de preguntes, el qual s’ha revisat en cada sessió de grup per tal de veure quines preguntes havien estat contestades o bé quines es contestaven perquè tenien respostes comunes. Això ha permès als alumnes adonar-se’n de com formular preguntes.
Els moments de reflexió i posada en comú han servit per posar de relleu per part dels mestres la necessitat de donar unes respostes acurades i el més precises possibles a les preguntes. Això ha provocat en els diferents grups la necessitat de tornar a les fonts d’informació, rellegir, fer noves cerques, etc…, estimulant la seva curiositat i esforç per entendre i interioritzar el contingut del projecte ja que un cop començat van veure que era prou complexa.
També hem tingut una sessió de grup classe amb la visita d’un especialista que ha vingut a l’escola per donar informació que permetia respondre i accedir a nous coneixements que no estaven contemplats en un inici al mateix temps de respondre a algunes de les preguntes des de el format conferència.
Vam fer una proposta de projecte als alumnes relacionada amb l’eix transversal i identitari de la nostra escola: “L’educació emocional”. A l’escola Roser Capdevila portem tres cursos de formació continua al voltant de l’educació emocional i el “Couching” educatiu-emocional. Per tant vam considerar que un aprofundiment en aquest camp ens era molt engrescador i significatiu per als alumnes.
L’objectiu ha estat profunditzar sobre els sentiments i les emocions des de una vessant més científica i no pas tan pràctica com havien fet fins ara.
Un cop feta la proposta als alumnes van mostrar molt d’interès i vam plantejat una pregunta de partida.
A partir d’aquesta pregunta inicial els alumnes van plantejar un tot de preguntes relacionades que ens han permet cobrir un camp de coneixement bastant ampli relacionat amb el món dels essers vius en general.
El projecte va quedar emmarcat, principalment, dins les àrees de coneixement del medi i valors.
Un cop triada la “pregunta generadora” inicial, com hem esmenat més amunt els alumnes van proposar un tot de preguntes que ens han permet delimitar l’abast del projecte per poder-lo programar i determinat de manera aproximada el temps necessari per portar-lo a terme. Així mateix, i atès, el treball d’Educació Emocional que es realitza a la nostra escola al llarg de tot el curs vam considerar que el millor moment per portar-lo a terme fos el tercer trimestre ja que aquesta perspectiva ens era molt útil a l’hora de programar les activitat d’educació emocional que faríem al llarg del curs fent que el projecte estigués immers en un marc de significativitat pels alumnes.
Som l’escola Roser Capdevila. Estem al barri de “Les Planes” a Sant Joan Despí.
Som una escola d’Alta Complexitat de dues línies i un claustre amb força personal interí que juntament amb el professorat definitiu portem un recorregut de constant inquietud al voltant de la reflexió, renovació i innovació pedagògica.
El curs 16-17 va ser el nostre “debut” a la xarxa de competències. Fruit d’aquest primer contacte, juntament amb els canvis que vam fer a nivell d’organització horària durant el curs 15-16, durant el curs 16-17 i 17-18 hem consolidat franges horàries per treballar de forma cooperativa i autònoma. Això ens ha permet crear un espai flexible per incloure el treball per projectes. Aquesta consolidació organitzativa ha facilitat la implicació dels nous mestres dins del treball de la xarxa de competències.
Durant aquest curs portarem a terme el seguiment i documentació d’un projecte per nivell. dels projectes fets us mostrem com exemple el que hem fet a 5è de primària.