El producte final dels alumnes serà un dossier amb totes les feines fetes (fitxes, planificacions, bases d’orientació, rúbriques, dibuixos, esquemes…)  que finalment serà com una carpeta d’aprenentatge.

Aquesta carpeta d´aprenentatge  és un instrument que facilita a l’alumne fer evident el que ha après i com ho ha après al llarg d’un període de temps (una setmana, una unitat didàctica o projecte, un trimestre, un curs…) per mitjà del recull raonat d’evidències.

No hi ha un format ni una estructura única per a la carpeta d’aprenentatge, ja que es pot adequar al contingut del tema objecte d’estudi i a les característiques i les capacitats de l’alumnat i dels docents. Fins i tot, diríem que és convenient variar la seva estructura per evitar la rutina. Segons els objectius i els recursos disponibles, pot preferir-se un format digital (usant eines del tipus “bloc” de curs per exemple) o un format convencional (amb uns materials “físics”), o bé una combinació de formats. També hi ha altres experiències semblants a la carpeta d’aprenentatge, com els “diaris” o les “converses” orientats cap a la reflexió sobre els aprenentatges.

D’altra banda, els alumnes hauran de fer una exposició oral per comprovar l’assoliment dels seus propis aprenentatges i compartir amb la resta del grup-classe la seva feina, aprenentatges i informació.

L’elaboració conjunta d’una rúbrica ens servirà perquè els alumnes coneguin quins aspectes han de tenir en compte a l’hora de fer una exposició i fer la seva autoavaluació. [Veure exemple accedint com a visitant]

Finalment, per tal d’avaluar el projecte competencialment   tindrem en compte els següents aspectes de l’aprenentatge :

Val a dir, per concloure, que tant la rúbrica, com la carpeta d’aprenentatges, les observacions diàries dels treballs fets pels alumnes, les intervencions a classe i les exposicions orals al grup-classe seran les eines que permetran al mestre fer l’avaluació final del procés.