Author Archives: Lluís

Un torneig de competents

Quan planifiquem activitats matemàtiques ho fem amb la idea que ajudin els estudiants a desenvolupar al màxim les seves capacitats fins assolir el màxim nivell possible de competència matemàtica, volem que tinguin coneixements matemàtics i sobre tot, que els utilitzin de manera adequada en situacions diverses. Per aquest motiu és important que les activitats que utilitzem a l’aula estiguin dissenyades per tal de complir aquest objectiu. No totes les activitats permeten desenvolupar les capacitats de la mateixa manera. Per exemple, preguntar a nens i nenes de primària quin és el valor 5 + 5 no és el mateix que preguntar que poden dir sobre dos números que la seva suma sigui 10.

L’activitat que presentem en aquest post, “El torneig de caixes i rodones” pretèn cobrir aquest objectiu a partir de les idees de Niss(1999), base del projecte PISA d’avaluació dels estudiants de secundària.

Seguint aquesta idea les activitats proposades tenen diversos nivells de profunditat en el treball matemàtic i permeten el treball de les 8 subcompetències que conformen la COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. Podem veure en aquest document d’avaluació  competencial les característiques que exposem. (Veure el document El valor competencial de las actividades matemáticas“)

Si volem persones competents cal treballar situacions que permetin assolir aquesta competència en els seus màxims nivells. Així amb menys serem capaços de fer-ho millor. Si amb menys volem fer més, segur que ho farem pitjor.

Matemàtiques per al pensament crític

Aquesta setmana les notícies ens han donat molts exemples d’aplicació de les matemàtiques en contextos de la vida real. Potser més que notícies matemàtiques podríem parlar de notícies on les matemàtiques hi tenen un paper important.

Podem començar amb una sessió de probabilitat quan el conseller de Sanitat, el Sr. Boi Ruiz,  ha manifestat:

“Hi ha tantes probabilitats de continuar amb l’euro per recepta com de retirar-lo”.

Com es pot calcular aquesta probabilitat? Quants casos hi ha? Quants en són favorables a continuar amb ell? Quants en són contraris? De què poden dependre aquestes situacions?

En qualsevol cas el conseller ha fet un mal càlcul matemàtic, atès que immediatament el portanveu Sr Homs ha manifestat que aquest euro no es retira. O sia, que la probabilitat de retirar-lo és 0. O l’esdeveniment contrari, la probabilitat d’aplicar-lo és 1, esdeveniment segur. La pregunta que ens hem de fer ara és: Com és possible que a un esdeveniment segur, el senyor conseller li hagi assignat una valor probabilístic corresponent a un experiment aleatori? Dit d’altra manera, Com és possible que s’hagi equivocat tant? Hauria de fer recuperació.

Però no s’acaba aquí la cosa, Caixabanc guanya un 84% menys que l’any passat, pobrets, aquest només han guanyat 48 milions d’euros. Aquí podem fer comparacions,

  • amb aquests números no podrien fitxar en Cristiano Ronaldo, ni en Kakà. Però si en Cesc i l’Alexis.
  • 48 milions d’€ equivalen a 7986528000 de les antigues pessetes. Quasi 8000 milions de pta. El Madrid va pagar més pel Figo en el seu moment. Eren altres temps., no hi havia l’€.
  • El salari mitjà d’un català es troba al voltant dels 21500€ anuals. Quantes vegades és més petit?
  • En podeu pensar d’altres.

A per cert, no és que hagin deixat de guanyar els 2436 milions d’€ que formen aquest 84%, l’han reservat per fer front a les provisions que els demanen les autoritats. Quantes pta poden representar aquests 2436 milions d’€?

Lligat amb això, el Tresor espanyol ha col·locat 2541 milions al 5,7% a 10 anys. Curiós el paral·lelisme d’aquesta quantitat. Quants d’aquests milions els haurà comprat CaixaBanc? Quants diners haurem de tornar “entre tots” d’aquí a 10 anys?

Per altra banda, el Barça i el Chelsea van jugar un partir de futbol. Segons tv3, 2,3 milions d’espectadors van veure aquest partit. Com ho poden saber això? Com funciona un sistema de control d’audiència? Això va representar el 62% de quota de pantalla. Quanta gent no mirava el partit? Quanta gent no mirava la tele?

Ahir, 18, El Ministre Sr Wert,va plantejar, entre altres coses, augmentar en un 20% el número d’estudiants per aula a primària i a secundària. No van parlar de Batxillerat, però també es secundària.

Quina quantitat d’estudiants per aula representa això? Cal afegir a aquesta quantitat el 10% habitual que el departament ja inclou de facto. Ah! les ràtios a primària són 25, a ESO 30 i a BAT 35. Podem plantejar de calcular l’efecte, en el número de grups classe que desapareixeran en un centre per aquest augment de ràtio a les classes. Un altre valor que podem afegir, per tal d’enriquir el problema, és l’efecte que tindrà aquesta reducció en el número de professors en el centre degut a la reducció de grups i a que, una altra proposta, és que els professors facin una hora lectiva més. Segur que en aquesta nova versió del problema hi apareixen representades totes les competències bàsiques.

Per acabar una tasca de debat, discutiu la frase: Amb aquestes mesures no minvarà la qualitat de l’Ensenyament!

Seguim en Ensenyament-Educación. Es planteja un augment de les taxes universitàries d’un 10%. O sia, els estudiants passaran de pagar entre el 12 i el 15% de la matrícula a pagar el 25%. Què en podem dir d’aquestes dades? Aquest augment, voldrà dir un augment de la qualitat de l’ensenyament que reben els estudiants?

I acabem per avui amb la Sanitat. Aquí cal treballar a fons. Atès que el preu que s’haurà de pagar depèn del si ets jubilat, si treballés o si estàs a l’atur. I també depèn del teu sou. Aquesta notícia permet realitzar una petita investigació.

Segons un portaveu del partit en el govern, membre d’un govern autonòmic: “Las medicinas va a ser solo 8 euros: cuatro cafés”. Discutiu la frase.

Les notícies diàries ens permeten treballar les matemàtiques (i altres àrees) amb molts nivells d’aprofundiment, ens permeten estalviar en llibres de text, i sobre tot, ens permeten onseguir ciutadans crítics amb el món que ens envolta. Entendre i discutir les afirmacions que fan les persones de relevància pública ha de ser un objectiu de qualsevol sistema educatiu. Cal formar ciutadans amb esperit crític, i sembla clar que les millors eines per fer-ho les trobem al nostre voltant. Hem exposat algunes de les notícies d’avui. No dubteu, demà més.

 

Més quantitat vol dir més qualitat?

Avui el següent article de “La Vanguardia” fa referència a que els alumnes de 2n i 4t d’ESO  faran una hora més a la setmana de classe de matemàtiques el curs vinent. Sembla ser que això s’aconseguirà a base de fer menys optatives.  La idea de fer menys optatives no em sembla malament. De fet els estudiants d’aquestes edats estan fent més de 10 matèries lectives diferents al llarg de la setmana. Sincerament, això em sembla una barbaritat. Imaginem-nos nosaltres en la seva situació, fer 10 feines diferents en 30 hores i a més, haver de fer-les totes més que suficientment bé. No tinc clar que personalment me’n pogués sortir.

Però el que m’interessa és el fet de fer més hores de matemàtiques. Sembla ser, al menys tots els comentaris que he sentit a l’institut van en aquesta línia, que serem uns privilegiats els de matemàtiques amb 4 hores setmanals, atès que tothom dona per suposat una relació directament proporcional entre les hores de matemàtiques a l’aula i els resultats acadèmics dels estudiants, més hores millors resultats. Personalment ho dubto, i fonamentalment, per dous motius.

1) El tipus de matemàtiques que es desenvolupen a les nostres aules. Segurament molt acadèmiques i poc lligades a la realitat. Només cal mirar la majoria dels llibres de text, farcits d’exercicis de càlcul, mecànics i repetitius, que en cap cas fan que els estudiants aprenguin matemàtiques. En aquest sentit, es molt representatiu del que penso la següent conferència de Conrad Wolfram: Teaching kids real math with computers. Personalment el tradueixo com ensenyar matemàtiques de veritat. És important recordar que les matemàtiques són molt més que tècniques de càlcul.

2) Els estudiants han de fer matemàtiques, no han d’ESCOLTAR matemàtiques. Sense una metodologia de treball que faci que els estudiants siguin actius a l’aula, la única cosa que aconseguirem és avorrir-los més hores a la setmana. Cal que facin activitats matemàtiques i que aquestes siguin engrescadores i que els comportin un repte important. Un bon estudiant de matemàtiques acabarà odiant-les si la única cosa que fa és resoldre fulls d’exercicis rutinaris.  Les classes de matemàtiques necessiten un canvi d’imatge. Dan Meyer.

Mentre no hi hagi un canvi real de metodologia de treball,  lligat amb el canvi del tipus de matemàtiques que s’estan proposant actualment a les aules, no hi haurà aprenentatge significatiu per part dels estudiants, i per tant,  millora dels seus  aprenentatges. Penso per exemple en l’estudi PISA, en aquest estudi es mostra, entre altres coses, que el nostre sistema de treball aconsegueix un nombre insuficient d’estudiants excel·lents.

Repetint el que fem,  durant més hores, sense fer cap altre canvi, no aconseguirem resultats diferents dels que ja tenim.  Mètode científic.  Cal fer altres canvis.

Disculpeu si em repeteixo amb els vídeos però penso que ambdòs s’escauen a la temàtica del número d’hores de classe.

El joc: ELEMENT EDUCATIU

El passat 5 de gener el programa “Quèquicom” emetia el programa Juguem. Aquesta és la primera frase del text: Jugar estimula la creativitat, la intel•ligència i les capacitats socials.

A banda de diverses experiències, el programa mostra com l’expert en jocs Oriol Ripoll planteja jocs o en modifica les seves normes, per tal de fer-los més atractius. Aquest autor també escriu de manera regular al diari ARA  i a la revista REDES.

No puc deixar de pensar, i és una idea que em volta pel cap des de fa molt temps, la importància dels jocs per aprendre matemàtiques, la seva semblança amb la resolució de problemes em sembla incontestable. Penso que fa estudiants més creatius, els ajuda a veure que hi  ha situacions que poden tenir més d’una solució  i poden aprendre de manera més tranquil·lila a millorar les situacions on han comès errors amb l’objectiu de millorar la seva manera de jugar, cosa  que moltes vegades quan fem matemàtiques no podem assegurar.

En situacions com aquesta sempre busques maneres de recolzar les teves opinions. La frase interessant l’he trobada en el bloc “El blog alternativo“, on hi ha una interessant entrevista amb Francesco Tonucci.

“S’aprèn més jugant que estudiant”

El vídeo també és molt interessant.

Un joc per si voleu practicar. El jugaven els egipcis ja fa molts anys, és diu  EL SENET.

I per acabar , una xerrada interessant al voltant dels jocs:  Jane McGonigal: Els jocs online poden crear un món millor

Són útils els recursos educatius online per als professors?

El passat dilluns 2 de gener, La Vanguardia publicava l’article “¿Son útiles los recursos educativos online para los profesores?”.

Al meu entendre l’article donava molt èmfasi a les plataformes educatives, no a allò que els mestres i professors podem fer amb els nostres estudiants a l’aula amb els mitjans digitals, siguin ordinadors, PDI o afegeixo, mòbils. Faig aquest afegit (mòbils) atès que entenc que molt aviat tots els nostres estudiants disposaran de telèfons mòbils amb connexió internet.
Diversos són els recursos que presentava l’article: youtube pels centres educatius, els cursos online del MIT , Educared, Tiching, i XTEC. Cadascun d’ells amb les seves peculiaritats. En qualsevol cas el que deixa clar aquest article és que malgrat l’existència d’aquests portals educatius, la base de treball a les nostres aules, hi hagi ordinadors, pdi o el que vulgueu, continua sent el llibre de text.  Diversos són els arguments que expliquen aquest fet, com pot ser la dificultat de seleccionar el material i l’estructura complexa dels portals educatius.

Penso que el tema hauria d’anar enfocat a decidir primer de tot, quin treball hem de fer a l’aula, i després decidir quines eines digitals podrem utilitzar per millorar-lo. Primer el contingut i després les eines que fan falta.

Dues possibles eines molt interessants:

a) Un recurs que cada vegada observo més en el web és el de les classes enregistrades amb mitjans audiovisuals. La que trobo que té més nom és “KHAN ACADEMY”. El seu autor presenta aquest espai en la següent xerrada “Lets use video to reinvent education

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=nTFEUsudhfs[/youtube]

Xerrada que podeu seguir sense massa dificultat amb un telèfon mòbil amb connexió al youtube.
La idea d’aquest web és clara i va lligada al concepte de matemàtiques que vol transmetre, molta operació i descripció de coneixements.  Amb aquest web  podem substituir el professor per un vídeo on s’expliqui el mateix que el professor explica a classe. Hi ha 2600 vídeos explicatius de temes diversos.  És un sistema força eficient i coherent amb el seu punt de partida. Fixem-nos que permet treballar de manera autònoma als estudiants i donar a cadascun allò que ell necessita. Haig de confessar que, tot i que el muntatge m’agrada, no és el tipus de matemàtiques que penso que s’han de treballar.

S’han fet estudis al voltant d’aquest web.  Sembla observar-se una lleugerà millora dels estudiants que segueixen el mètode Khan en front dels estudiants que segueixen una metodologia més tradicional. Podeu veure aquest treball en el web   “Blend my learning”    .
The White Paper: Lessons Learned from a Blended Learning Pilot. A banda d’aquesta millora, el que observen els autors del treball, és que cal un canvi en el rol que juga el professor a l’aula amb la introducció dels mitjans digitals.

b) Si haig de pensar però en les matemàtiques que penso que haurem de treballar, em sembla molt més interessant aquesta xerrada:  Conrad Wolfram: Teaching kids Real Maths with computers

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=60OVlfAUPJg[/youtube]

Amb el vídeo podreu veure que és una manera força diferent d’utilitzar els materials digitals a les nostres aules. Per començar es fa una pregunta, Per quin motiu hem d’ensenyar matemàtiques? i lligada a la segona, Què són les matemàtiques?

Si mireu els dos vídeos veureu les dues maners diferents d’enfocar el tema. Arriben per tant a maneres diferents d’entendre l’aprenentatge de les matemàtiques amb mitjans digitals.  Mentre la primera utilitza l’element de càlcul fonamentalment, aquesta darrera fa el seu èmfasi en plantejar-se preguntes en el món real i intentar afrontar-les utilitzant les matemàtiques. El càlcul el deixa per les computadores.

Eines lligades a aquesta idea de treballar: Wolfram Alpha, Mathematica.

Primer decidir que volem fer, i després buscar les eines digitals que utilitzarem per fer-ho.

Podreu trobar un recull d’activitats i espais web a  Banc de recursos de Matemàtiques

 

 

L’escola actual, pot fer emprenedors?

Fa pocs dies el departament d’ensenyament ha fet públic que considera un objectiu que l’escola fomenti “la capacitat emprenedora”. Per fer-ho es proposa, per una banda introduir una nova assignatura optativa a 4t d’ESO  i  en general, fomentar des de l’educació infantil “l’esperit emprenedor” per tal d’entendre els “conceptes econòmics bàsics”.

Cal fer que els nostres nois i noies siguin prou autònoms per enfrontar-se a la vida que els tocarà, entenc que això inclou el fet que siguin emprenedors, per tant estaria d’acord amb aquest objectiu, però home, que per fer-ho haguem d’introduir una matèria optativa a 4t d’ESO i que aquest esperit ha de permetre d’entendre conceptes econòmics bàsics em sembla poc imaginatiu i molt conjuntural als temps en que ens movem.  Penso que ser emprenedor no va lligat a fer empreses, és una manera de pensar  i d’actuar quan ens trobem davant d’una situació problemàtica.

Els joves, es convertiran en  emprenedors asseguts durant 7 hores a les aules mentre miren la pissarra? O cal un canvi de gestió de les aules?   Ho seran si continuen fent exercicis repetitius i mecànics? O cal un canvi en el tipus de treball que realitzan? Ho aconseguirem si continuen sense poder utilitzar ordinadors amb una bona connexió a   internet a les aules?  o cal que entrem d’una vegada per totes en el món del segle XXI?

Penso que més que introduir noves matèries caldria potenciar aquelles bones pràctiques que s’estan desenvolupant en els nostres centres, per exemple:

  • Tenim un currículum de matemàtiques que vol que els nostres estudiants siguin competents  en finalitzar l’ensenyament obligatori. Aquesta manera de treballar fomenta la resolució de problemes, la utilització de diferents estratègies per a resoldre’ls,  el treball en grup per afrontar-los i  la comunicació entre els membres del grup i amb altres grups dels resultats obtinguts.  Per mi aquesta és una manera de fer que els nostres estudiants siguin emprenedors i autònoms.
  • El treball per projectes que es desenvolupa en moltes escoles també fomenta aquest esperit de ser emprenedor. En aquest tipus de treball cal tenir clar que volem, cal plantejar  com podem aconseguir el que ens hem plantejat, establir quins camins seguirem, elaborar un informe i presentar-lo i finalment, intentar portar-lo a la pràctica per tal d’avaluar-lo.  Moltes matèries poden treballar d’aquesta manera, individualment i també de manera interdisciplinar.
  • Considerem aquí també els crèdits i treballs de síntesi que desenvolupen els nostres estudiants fins a 4t d’ESO.
  • No parlem ja de la matèria de tecnologia i de la tasca que es fa en els cicles formatius.

Si volem  que els joves siguin emprenedors, cosa que sembla que fins ara no ho són prou,   cal innovar en les pràctiques educatives que realitzem fem a les aules

En el següent enllaç podreu escoltar un debat sobre el tema que va tenir lloc el diumenge 13 de novembre al programa el suplement de catalunya radio. Hi van participar un parell d’economistes i una directora d’escola. Al final va comptar amb la participació de la gent. Debat

M’ha semblat molt interessant aquesta xerrada: D’on venen les bones idees? Per ser creatius i innovar ens cal un espai adequat per fer-ho.

 

 

Avaluació diagnòstica a 3r ESO

La setmana passada els alumnes del nostre IES de 3r ESO, com els de la resta de Catalunya imagino, van dedicar una hora a  realitzar l’avaluació diagnòstica. Després els professors del Departament vam dedicar una altra hora a la correcció de les activitats, i aviat dedicarem una altra hora, com a mínim a avaluar els resultats obtinguts pels nostres estudiants. Penso doncs, que val la pena dedicar una mica de temps a l’estructura de la prova que s’ha preparat aquest anys.

El primer que podem veure és que l’estructura de la prova es molt diferent de la que es va fer l’any passat.  És una prova formada per 8 activitats, on el currículum competencial es posa de manifest de manera clara en contraposició a l’altra prova que s’havia fet.

Com a resum podem dir:

  • Activitat 1: Treball amb proporcions i percentatges
  • Activitat 2: Treball  amb proporcions i valors aproximats que obliguen a realitzar aproximacions
  • Activitat 3: Treball geomètric en construcció de polígons i mesura de distàncies exactes i aproximades
  • Activitat 4: Treball Estadístic que implica lectura de taules i gràfics, i dibuix de gràfics a partir de dades. Esbrina l’existència d’un error. Ús dels percentatges per fer deduccions.
  • Activitat 5: Treball sobre relacions i canvi. Lectura de taules, cerca de pautes/patrons i procés de generalització amb la comprovació de fórmules.
  • Activitat 6: Treball amb cossos geomètrics, i càlcul de la seva superfície  i longitud de les arestes.
  • Activitat 7: Treball sobre equacions. Completa un procés de resolució d’equacions.
  • Activitat 8: Treball sobre Probabilitat.

Com es plantegen aquestes activitats?  A partir de la lectura d’un enunciat  situat en un context  van sorgint les preguntes que han de respondre els estudiants.  Es deixa espai per respondre però en el procés de correcció no es demana la seva avaluació.  Imagino que ha de quedar a criteri del Departament del centre.  Penso que aquesta manera d’introduir les activitats es interessant, s’ajusta al tractament competencial però trobo a faltar el tractament d’alguns dels processos matemàtics  que s’han de treballar al llarg de tots els cursos de la ESO, per exemple la comunicació i representació. Segurament es podria haver aprofundit una mica més en la resta de processos.

Dels blocs  de continguts apareixen representats: numeració i càlcul, canvi i relacions,  Espai i forma  i Estadística i Atzar.  Trobem a faltar el bloc de mesura.

El de numeració i càlcul es centra sobre tot en l’ús de les proporcions i en els càlculs aproximats en diverses activitats. No apareixen exercicis de càlcul directe, atès que els estudiants podien utilitzar la calculadora. La qual cosa em sembla bé. S’hi dediquen dues activitats. Si tenim en compte que en l’activitat d’estadística hi apareixen els percentatges, veurem que la proporcionalitat s’emporta una part molt important del pes de la prova.

La Geometria està representada amb dues activitats, plana i en 3D, però no hi ha càlcul de volums.  Dona la sensació que es podia haver demanat alguna cosa més.

Pel que fa a Dades i Atzar consta de dues activitats, la lectura d’una taula estadística amb errors incorporats i la generació de gràfics a partir d’aquestes. Interessant l’ús dels errors. L’apartat d’atzar té a veure amb el llançament d’un dau i preguntes relacionades. Dues de les 8 activitats fan referència  a aquest apartat.

El Canvi també apareix representat amb dues activitats, una de més mecànica, on han d’acabar una equació i resoldre’n una altra. I una de més elaborada on han de deduir una fórmula general a partir de les dades d’una taula. Sembla pel que he pogut veure, que aquesta darrera és la que portava associada una dificultat més elevada.

No s’ha plantejat cap activitat lligada directament al bloc de la Mesura. Tot i que en alguna activitat de geometria es poden realitzar mesures. Això s’hauria de corregir.

Pel que fa a la durada, així com la darrera era massa ajustada al temps disponible, aquesta es podia realitzar sense problemes en el temps assignat. Força estudiants la van finalitzar abans dels 60 minuts requerits.

Penso que estem davant d’una prova que s’adapta força bé al currículum competencial que tenim, tot i que sóc de l’opinió que s’haurien de treballar una mica més alguns dels processos que demana el currículum. El fet que el bloc de la mesura pràcticament no aparegui no m’acaba d’agradar.  També seria interessant incloure alguna activitat que es pogués resoldre amb dues o més estratègies diferents. Amb aquesta prova de competències bàsiques sempre em queda el dubte de pensar que ho són massa, de  bàsiques,  i els hi falta alguna cosa per poder discriminar els diferents nivells que hi ha a les nostres aules.

 

Què hem d’interpretar?

Avui he vist publicat en el web del 324 la següent notícia:

El claustre de professors no podrà avaluar els alumnes amb més de quatre suspensos a Catalunya

El titular m’ha fet pensar, El claustre de professors avalua els alumnes? No. És la junta d’avaluació, formada pels professors que durant 9 mesos han fet classe als estudiants, la que fa aquesta avaluació. Si per claustre hem d’entendre la junta d’avaluació, com la cosa hem preocupa llegeixo l’article.

Idees que apareixen a la notícia:

  • L’examen de recuperació de setembre sumarà amb l’avaluació continuada i els deures d’estiu.

Com sumarà? Tindrà la mateixa categoria una prova que el treball realitzat al llarg de 9 mesos? Com caldrà comptabilitzar els deures d’estiu? Té sentit una prova de recuperació amb avaluació continuada?

 

  • Els alumnes amb més de suspensos no podran ser avaluats pel claustre (interpreto Junta d’avaluació), que no podrà “fer els ulls grossos a tots els suspensos de l’estudiant”.

 

Segons la normativa d’avaluació, en el punt 5.5 diu: A les sessions d’avaluació, l’equip docent ha d’acordar les decisions que consideri necessàries per facilitar el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Segons aquesta notícia, ara a això se li diu fer els ulls grossos. En aquestes sessions també s’avalua aquells estudiants amb necessitats educatives especials. Pel que sembla això afecta fonamentalment als estudiants de 4t d’ESO. No es diu res d’altres cursos.

 

  • Es presenta aquesta mesura com una segona oportunitat per aprovar les matèries pendents i promoure l’esforç: “Volem que l’alumne prengui consciència del seu aprenentatge i faci un esforç per entrar al curs següent sense assignatures suspeses.” Teresa Pijoan

 

Res a dir, aquesta declaració d’intencions tots podem assumir-la. Però podem preguntar-nos, aquesta és la manera de prendre consciència del teu aprenentatge? Aquells estudiants que amb l’ajut dels professors no fan aquest esforç al llarg del curs, el faran ells sols durant les vacances d’estiu?

 

I per acabar, la noticia em sembla que presenta un error important en quant a l’avaluació dels estudiants, no és el claustre el que ho fa, és l’equip docent o junta d’avaluació. Després se’ns presenten un seguit de tòpics per justificar la introducció de modificacions en el sistema d’avaluació: funcionament de les juntes d’avaluació, els exàmens de setembre i els deures d’estiu. Penso que es pot demanar als periodistes un coneixement més profund d’allò sobre el que escriuen i no abusar de l’ús de tòpics que poca cosa aporten a ningú.

I als que dirigeixen la nostra educació, se’ls pot demanar una manera més brillant de justificar les seves decisions i opinions.

Excel·lència o … simplement normalitat

En el nostre centre tenim matriculats a 1r de BAT 83 estudiants. Això t’ho miris com t’ho miris representa una assignació de tres línies, amb la corresponent dotació de professorat.

Doncs hores d’ara el Departament ens manté a l’espera d’algun canvi en les dades de matriculació dels estudiants per tal d’acabar de decidir si fa el que ha de fer, augmentar de 2 a 3 línies la dotació del centre. No cal dir que això genera una certa incertesa que en cap cas s’hauria de donar a aquestes alçades de curs, inici del mes de setembre, a menys de 10 dies de començar les classes amb els estudiants. No serà el Departament el que dirà als nois i noies d’aquest primer de BAT que seran més de 40 a classe.

No deixa de sorprendre l’exigència del Departament amb el professorat pel que fa a la retallada de sou i a l’augment de les hores lectives de 18 a 19, (una retallada de sou encoberta) i a la seva capacitat per no exigir-se a ell mateix la feina que ha de fer. La retallada està arribant a nivells ridículs, sembla que es tracti de reduir despesa a qualsevol preu. I això no pot ser. En aquest sentit es molt recomanable la lectura de l’article de Francesc Imbernón: “Pan para hoy, hambre para mañana” Reducir recursos en el sistema educativo es un suicidio colectivo, publicat el passat 31 d’agost a “El País”.

Penso que hem de treballar per aconseguir l’excel·lència, tant en el nostre treball com en el dels nostres estudiants, però ara per ara, ens haurem de quedar contents si aconseguim la normalitat.

Si l’educació us sembla cara, proveu amb la ignorància.

Per cert, algú hauria d’explicar als polítics que els professors treballem 37,5 hores setmanals, i no 20 com he llegit que la Presidenta de la Comunitat de Madrid volia fer creure a tothom.