Matemàtiques per al pensament crític

Aquesta setmana les notícies ens han donat molts exemples d’aplicació de les matemàtiques en contextos de la vida real. Potser més que notícies matemàtiques podríem parlar de notícies on les matemàtiques hi tenen un paper important.

Podem començar amb una sessió de probabilitat quan el conseller de Sanitat, el Sr. Boi Ruiz,  ha manifestat:

“Hi ha tantes probabilitats de continuar amb l’euro per recepta com de retirar-lo”.

Com es pot calcular aquesta probabilitat? Quants casos hi ha? Quants en són favorables a continuar amb ell? Quants en són contraris? De què poden dependre aquestes situacions?

En qualsevol cas el conseller ha fet un mal càlcul matemàtic, atès que immediatament el portanveu Sr Homs ha manifestat que aquest euro no es retira. O sia, que la probabilitat de retirar-lo és 0. O l’esdeveniment contrari, la probabilitat d’aplicar-lo és 1, esdeveniment segur. La pregunta que ens hem de fer ara és: Com és possible que a un esdeveniment segur, el senyor conseller li hagi assignat una valor probabilístic corresponent a un experiment aleatori? Dit d’altra manera, Com és possible que s’hagi equivocat tant? Hauria de fer recuperació.

Però no s’acaba aquí la cosa, Caixabanc guanya un 84% menys que l’any passat, pobrets, aquest només han guanyat 48 milions d’euros. Aquí podem fer comparacions,

  • amb aquests números no podrien fitxar en Cristiano Ronaldo, ni en Kakà. Però si en Cesc i l’Alexis.
  • 48 milions d’€ equivalen a 7986528000 de les antigues pessetes. Quasi 8000 milions de pta. El Madrid va pagar més pel Figo en el seu moment. Eren altres temps., no hi havia l’€.
  • El salari mitjà d’un català es troba al voltant dels 21500€ anuals. Quantes vegades és més petit?
  • En podeu pensar d’altres.

A per cert, no és que hagin deixat de guanyar els 2436 milions d’€ que formen aquest 84%, l’han reservat per fer front a les provisions que els demanen les autoritats. Quantes pta poden representar aquests 2436 milions d’€?

Lligat amb això, el Tresor espanyol ha col·locat 2541 milions al 5,7% a 10 anys. Curiós el paral·lelisme d’aquesta quantitat. Quants d’aquests milions els haurà comprat CaixaBanc? Quants diners haurem de tornar “entre tots” d’aquí a 10 anys?

Per altra banda, el Barça i el Chelsea van jugar un partir de futbol. Segons tv3, 2,3 milions d’espectadors van veure aquest partit. Com ho poden saber això? Com funciona un sistema de control d’audiència? Això va representar el 62% de quota de pantalla. Quanta gent no mirava el partit? Quanta gent no mirava la tele?

Ahir, 18, El Ministre Sr Wert,va plantejar, entre altres coses, augmentar en un 20% el número d’estudiants per aula a primària i a secundària. No van parlar de Batxillerat, però també es secundària.

Quina quantitat d’estudiants per aula representa això? Cal afegir a aquesta quantitat el 10% habitual que el departament ja inclou de facto. Ah! les ràtios a primària són 25, a ESO 30 i a BAT 35. Podem plantejar de calcular l’efecte, en el número de grups classe que desapareixeran en un centre per aquest augment de ràtio a les classes. Un altre valor que podem afegir, per tal d’enriquir el problema, és l’efecte que tindrà aquesta reducció en el número de professors en el centre degut a la reducció de grups i a que, una altra proposta, és que els professors facin una hora lectiva més. Segur que en aquesta nova versió del problema hi apareixen representades totes les competències bàsiques.

Per acabar una tasca de debat, discutiu la frase: Amb aquestes mesures no minvarà la qualitat de l’Ensenyament!

Seguim en Ensenyament-Educación. Es planteja un augment de les taxes universitàries d’un 10%. O sia, els estudiants passaran de pagar entre el 12 i el 15% de la matrícula a pagar el 25%. Què en podem dir d’aquestes dades? Aquest augment, voldrà dir un augment de la qualitat de l’ensenyament que reben els estudiants?

I acabem per avui amb la Sanitat. Aquí cal treballar a fons. Atès que el preu que s’haurà de pagar depèn del si ets jubilat, si treballés o si estàs a l’atur. I també depèn del teu sou. Aquesta notícia permet realitzar una petita investigació.

Segons un portaveu del partit en el govern, membre d’un govern autonòmic: “Las medicinas va a ser solo 8 euros: cuatro cafés”. Discutiu la frase.

Les notícies diàries ens permeten treballar les matemàtiques (i altres àrees) amb molts nivells d’aprofundiment, ens permeten estalviar en llibres de text, i sobre tot, ens permeten onseguir ciutadans crítics amb el món que ens envolta. Entendre i discutir les afirmacions que fan les persones de relevància pública ha de ser un objectiu de qualsevol sistema educatiu. Cal formar ciutadans amb esperit crític, i sembla clar que les millors eines per fer-ho les trobem al nostre voltant. Hem exposat algunes de les notícies d’avui. No dubteu, demà més.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *