Les construccions estan presents en el món que ens envolta. Per aquest motiu l’importància de muntar i desmuntar, fer i desfer, crear, manipular, explorar…Així és com construïm un petit món, el nostre petit món, el que imaginem.
Ho fem amb diferents tipus de material: caixes de cartró de diferents mides, cilindres, cons, pots de iogurt, recipients de plàstic, robes, pals de fustes, playmòbils, peces de plàstic, peces de futs, mini mons…
Quan els infants construeixen i ho fan en grup, interaccionen entre ells per tal d’aconseguir un objectiu comú, tot treballant la cohesió, la convivència i l’aprenentatge cooperatiu.
Jugar a construir va molt més enllà d’unes peces o unes fustes; esdevé una activitat científica, creativa i artística. Genera plaer i diversió, però també estructura funcions cerebrals superiors com el llenguatge, l’atenció, la memòria, la percepció, etc. A través de les construccions s’estableix una relació amb els aprenentatges referents al món de les matemàtiques: classificar peces, seriar-les, observar-ne l’alçada, el volum, relacions de simetria i equivalència, mides, formes geomètriques…
El joc de construccions evoluciona i creix amb els infants i es converteix en un mecanisme de projecció de la pròpia representació i autoconeixement. Al igual que el dibuix, la construcció passa per diferents fases, des dels agrupaments, fer camins i grans desplegaments horitzontals aparentment desordenats; fins a les construccions elaborades i simètriques, estretament relacionades amb els processos de lateralització i d’adquisició de la identitat.
