Category Archives: General

El llatí una llengua morta?

Quan el curs passat els alumnes de 3r d’ESO havien de triar les optatives pel curs següent , els professors que impartim les diferents matèries vam fer una exposició de que treballarien, com funcionava la classe i vam respondre als seus dubtes. Un tutor, crec que com una broma, va parlar del llatí com una llengua morta i avui recordant la frase també he recordat la conferència que el professor Miraglia va fer a les IV Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques i on en un moment va dir que el llatí no era una lingua morta sed lingua aeterna. Si una llengua morta és aquella que no es parla, el llatí no ho és. Us deixo aquest vídeo on el llatí compleix amb la primera funció d’una llengua: comunicar.

Què heu entes?

Comença el curs

Com cada setembre comencem un nou curs, un nou viatge com diu el nom del nostre bloc. I com sempre esperem que sigui un viatge profitós, enriquidor i , perquè no, divertit.

Alguns ens tornem a trobar, altres ens acabem de conèixer i per donar-vos la benvinguda a tots vosaltres he pensat en aquesta cançó d’Enya, en llatí, Miraculum, que també parla d’un viatge.

Aquí teniu la lletra, animeu-vos a traduir-la:

Miraculum

O Semel canebamus

Fabulam magnae diei,

Lunae lucem in aqua

Litora, stellam, caelum.

Vela dare.

(o) Miraculum

Vela dare. Vero

Semel salum

Sub Hesperus

Ita vela dedimus.

In hodierna die

Canimus albae nivis

Lunae lecem in gelu

Lacrima et pluvial

Vela dare.

(o) Miraculum

Vela dare.Vero

Viatores

ecce caelum

oceanus et terra!

Vela dare.

(o) Miraculum

Vela dare. Vero

Ite, Ite,

Mare, mare

sub vespertines tella

Vela dare.

(o) Miraculum

Vela dare. Vero

Et iam annus

vicesimus!

Tempus est somnium!

Vela dare.

(o) Miraculum

Vela dare. Vero

Et fortasse

crastinus deis

vela dabimus. Vela

vela dabimus. Vela

vela dabimus. Vela



Teatre per Sant Jordi: Dido i Enees

Els alumnes de 1r Batxillerat humanístic i social van participar en el concurs de teatre que vam fer a l’institut per Sant Jordi.
Aquí us deixo una presentació de fotografies de la seva obra de teatre, una adaptació del final del llibre IV de l’Eneida de Virgili.

Sant Jordi

Sant Jordi i el drac, Bernat Martorell. Art Institut of Chicago.

Hi havia una vegada un poble atemorit per un drac que es menjava els ramats i cremava els camps. Va arribar el dia en que ja no hi havia més bestiar per alimentar-lo i els habitants del poble van decidir que cada dia li donarien una persona, triada a sort, per calmar la seva gana. La fortuna va voler que fos la filla del rei la primera a sortir escollida.

Ella es va dirigir cap al cau de la bèstia però va aparèixer un cavaller dalt  d’un cavall blanc que es va enfrontar amb el monstre i el va ferir de mort amb la seva llança i així va salvar la princesa i va alliberar el poble.

De tots és conegut que de la sang del drac va néixer un roser i que per això avui ens regalem roses vermelles; i també llibres, però aquesta és una altra història.

Llegendes d’herois, monstres i princeses n’hi ha moltes i a moltes tradicions, busqueu entre els mites grecs un que tingui els mateixos protagonistes que la nostra llegenda de Sant Jordi.

Feliç Sant Jordi!

Psique i Cupido

Els vostres companys de Llatí de 1r han llegit aquest trimestre Psique i Cupido, una historia de Les Metamorfosis d’Apuleu. Al llibre apareix aquesta descripció de Cupido:

“I no esperis un gendre descendent d’un llinatge mortal,sinó un monstre cruel, ferotge i viperí, que, volant pels aires amb les seves ales, turmenta tothom i consumeix tota criatura vivent amb les seves flames i els seus ferros, i que fa tremolar fins i tot Júpiter; el temen els déus i l’avorreixen les aigües i les tenebres de l’Estígia.”

Psique i Cupido,( traducció de Bàrbara Matas)

canova-2

Psique i Cupido, Antonio Canova, Museu del Louvre.

Perquè creieu que Cupido es descrit d’aquesta manera?

25 anys sense Salvador Espriu

25senseespriu

Us deixo un text de Salvador Espriu que hem treballat a la classe de llatí de 4rt, al estudiar el mite del Minotaure.

Si de nou voleu passar,

Ariadna tornarà

a mostrar-vos el camí

que us permeti de sortir.

No hi ha laberint més clar.

Trobareu seients a mà

per als tristos i cansats.

Hom no hi sent miols degat,

sinó molt nobles canóns,

trèmolos d’acordions.

Quant al preu, tan mòdic és,

que no penso cobrar res.

Les cançons d’Ariadna