Fins que els vídeos no estiguin editats, ens haurem de conformar amb una petita presentació amb les fotos que vau fer mentre gravavem Piram i Tysbe i Narcís i Eco.
Teatre 4rESO
Category Archives: Grec 2n
Teatre: Dido i Enees
El curs passat, ja sé que vaig amb una mica de retard, per Sant Jordi des de els departaments de llengües es va proposar fer una activitat de teatre. Representar dialegs amorosos que han passat a la història: Don Juan, Tirant lo blanc, Cyrano i Romeu . Des de les clàssiques van decidir que participaríem i vam preparar una petita representació del final de la història d’amor entre Dido i Enees. Els alumnes que l’any passat feíem 1rBAT eren i són molt participatius, aquest any estaven a 2n i la temible selectivitat ha fet més difícil activitats “alternatives”, van treballar molt en aquesta funció.
Aquest vídeo recull l’experiència, i amb ell vull agrair-los la seva participació en les activitats que els hi he proposat des de 4rtESO que van començar amb mi el llatí, aquell curs vam preparar un vídeo per promocionar la biblioteca del centre:
http://bibliotecaiesterraalta.blogspot.com/search/label/Anem%20a%20la%20Biblioteca
Desitjar-vos un camí llarg i ple d’aventures, com Odisseu.
Safo
Safo (s.VII aC)
Es creu que va néixer a Lesbos, igual que Alceu , ells dos i Anacreont seràn els representants de la lírica monòdica, una poesía pensada per ser recitada o cantada sol. També com Alceu era de familia aristocràtica.
Sembla que instruia a les filles de les families nobles de Mitilene. Molts dels epitalamis que va composar estan dedicats a les seves companyes quan marxaven per casar-se:
Com en el branc més alt s’enrogeix una poma
en el cimal, i els homes collidors l’oblidaren…
més no, no l’oblidaren: no la podien heure.
El tema dels seus poemes és l’amor, un amor tendre i apassionat. Escriu en dialecte eòlic.No tota la seva obra s’ha conservat, d’aquesta els poemes més coneguts són: l’himne a Afrodita i “igual que els déus em sembla...” que desprès serà versionat per Catul.
Laura, Marta i Pris, 2nBAT, llegeixen poemes de Safo i la traducció de Manuel Balasch.
Antígona
El día 12 d’abril vam assistir a la representació de l’Antígona de Sòfocles dins del Festival de teatre grecoromà, Prosopon, al camp de Mart, Tarragona, a càrrec del grup de teatre “Balbo teatro” de l’IES Santo Domingo del Puerto de Santa María, Cádiz.
El tema de l’obra és l’enfrontament entre Antígona i, el seu oncle, Creont. La prohibició d’enterrar a Polinices serà el pretext per d’aquest xoc entre les lleis divines, que defensa Antígona i les lleis humanes, defensades per Creont. Sòfocles ens diu que les lleis humanes no poden estar en contradicció amb les divines i que quan això succeeix el resultat és negatiu.
Història d’Antígona i la seva família (no pels meus alumnes que ja el coneixen)
Antígona és filla d’Èdip i de Iocasta, mare i àvia, germana d’Ismene, Etèocles i Polinices. Quan Èdip i Iocasta descobreixen l’incest, ella es suicida i ell es treu els ulls i marxa de Tebes.
En el repartiment del regne, Etèocles no vol cedir-lo al seu germà tal com havien acordat. Polinices marxa a buscar ajuda a Argos, d’on torna amb un exèrcit comandat per set cabdills que ataquen, cada un d’ells, una de les set portes de Tebes. En una porta s’enfronten els dos germans i es donen mort mútuament. Creont, oncle dels dos, assumeix el poder i decreta que Etèocles rebi honors i prohibeix que Polinices sigui enterrat. Aquí comença la tragèdia de Sòfocles.
Antígona decideix desobeir l’ordre perquè pensa que les lleis divines, respectar i honorar els morts, estan per sobre de les lleis humanes. Tira terra sobre el cadàver del seu germà i es descoberta pels guàrdies i portada davant Creont que la condemna a ésser enterrada viva. Hemon,fill de Creont i promès d’Antígona, intenta fer canviar d’opinió al seu pare però aquest no li farà cas. Tiresies,l’endeví, serà qui faci veure l’error a creont però ja serà tard: Antígona s’ha penjat, Hemon al trobar el cos es matarà amb la seva espasa. I quan Creont torni a palau, la seva dona, Eurídice, en saber la mort del seu fill es suicidarà.
Any Maragall
Avui fa 150 anys del naixement de Joan Maragall, segur que a classe heu llegit La fageda d’en Jordà o la Vaca cega, però no tan coneguda és l’obra de teatre que va escriure sobre Nausica.
Sabeu qui és Nausica? Alumnes de 1r de grec. Aquí us deixo aquest video d’un grup que es diu En Veu Alta. Són de Reus.
Montserrat Auqué posa veu a un fragment de l’obra amb imatges de la coreografia “Les jeunes filles en fleurs” de l’espectacle sobre Proust de Roland Petit.
Psique i Cupido
Els vostres companys de Llatí de 1r han llegit aquest trimestre Psique i Cupido, una historia de Les Metamorfosis d’Apuleu. Al llibre apareix aquesta descripció de Cupido:
“I no esperis un gendre descendent d’un llinatge mortal,sinó un monstre cruel, ferotge i viperí, que, volant pels aires amb les seves ales, turmenta tothom i consumeix tota criatura vivent amb les seves flames i els seus ferros, i que fa tremolar fins i tot Júpiter; el temen els déus i l’avorreixen les aigües i les tenebres de l’Estígia.”
Psique i Cupido,( traducció de Bàrbara Matas)
Psique i Cupido, Antonio Canova, Museu del Louvre.
Perquè creieu que Cupido es descrit d’aquesta manera?