Sant Jordi i el drac, Bernat Martorell. Art Institut of Chicago.
Hi havia una vegada un poble atemorit per un drac que es menjava els ramats i cremava els camps. Va arribar el dia en que ja no hi havia més bestiar per alimentar-lo i els habitants del poble van decidir que cada dia li donarien una persona, triada a sort, per calmar la seva gana. La fortuna va voler que fos la filla del rei la primera a sortir escollida.
Ella es va dirigir cap al cau de la bèstia però va aparèixer un cavaller dalt d’un cavall blanc que es va enfrontar amb el monstre i el va ferir de mort amb la seva llança i així va salvar la princesa i va alliberar el poble.
De tots és conegut que de la sang del drac va néixer un roser i que per això avui ens regalem roses vermelles; i també llibres, però aquesta és una altra història.
Llegendes d’herois, monstres i princeses n’hi ha moltes i a moltes tradicions, busqueu entre els mites grecs un que tingui els mateixos protagonistes que la nostra llegenda de Sant Jordi.
Feliç Sant Jordi!
Un mite grec que té els mateixos protagonistes que la nostra llegenda de Sant Jordi és el de fúria de Titanes, el mite de Perseu.
Feliç dia de Sant Jordi!
EL MITE DE PERSEU
Perseu era el fill de Danae i de Zeus. Zeus va alliberar a Danae de la torre grasies a la pluja d’or ja que el seu avi l’havia tancat per no poder veure’s en un noi. Grasies aixo Danae es va quedar embarassada de Perseu. Aquest havia de salvar a Andròmeda i va tingué que passar bastans obstacles sobretot el de matar a Medusa. Ho va fer fent servir l’escut, l’espasa i el casc que li havia deixat el seu pare Zeus.
També tenia a Pegaso ja que se’l va trobar. Era un cavall amb ales que el va ajudar a fer aquesta misió. Fent tot això aconseguir salvar a Andròmeda.
Per això s’apareix a la historia de St Jordi , ja que a les dos un heroi salva a una dama.
REBECA LAING
El mite de Perseu és l’origen de la llegenda de Sant Jordi i de tants altres cavallers salvadors. Però els temps canvien i la influencia de les religions i les cultures que es van succeint influeixen sobre els antics mites, a vegades tant, que amb prou feines costa reconèixer-los. En el nostre cas l’heroi de la història va acabar prenent la identitat d’un legionari romà d’origen pagès anomenat Georgós que al segle II es va negar a abandonar la fe cristiana, raó per la qual va ser martiritzat i, finalment, santificat..
La princesa grega és Andromeda i el cavaller és Perseus, que va matar a Medusa. (És la escena que surt a Furia de Titanes)
En la mitologia grega, Perseu era fill de Zeus i de Dànae. L’adreçaren a les Grees, perquè li indiquessin el camí.Les trobà adormides i, caminant d’esquenes s’acostà a Medusa, la degollà, ficà el seu cap en una bossa màgica, i fugí cobert amb el casquet d’Hades.
Pel camí de tornada tallà el cap de Medusa i el transformà en la serralada de l’Atles. A les costes d’Etiòpia trobà Andròmeda, encadenada a una roca i a punt de ser devorada per un monstre marí. Perseu lluità contra el monstre i el vencé. Volgué reconciliar-se amb el seu avi, però aquest, en saber que venia Perseu, havia marxat d’Argos.
Al cap de poc temps, Perseu va prendre part en uns joc atlètics, i va llençar el disc amb tan mala fortuna que en caure va matar un home: era Acrisi. Afligit per aquest accident, va renunciar al tron d’Argos i el canvià amb Megapentes pel de Tirint.
El mite de Perseu i el monstre medusa.
La llegenda grega de Perseu també és molt semblant a la de Sant Jordi, Perseu tenia que enfrontar-se a obstacles amb un casc, una espasa i un escut per tal de recuperar a Andròmeda, en la qual es va poder casar perquè va superar les proves que se li crusaven, va matar a Medusa pel camí.