Aquí us deixo aquests dos quadres relacionats amb un personatge mític que hem treballat últimament a classe. De qui es tracta?
Atenció a l’ortografia quan comenteu.
Aquest és de Ticià i el podeu veure al Museu del Prado, Madrid
I aquest és de Caravaggio i el podeu veure a la Galeria dels Uffizi, Florència.
Cada una d’aquestes flors està relacionada amb un mite que hem treballat a classe. Amb quins?
A)
B)
C)
Aquest quadre de Simon Vouet el podeu trobar al Museu Thyssen-Bornemisza (Madrid).
Quin mite explica? Quins personatges apareixen?
Si aneu a la pàgina del Museu trobareu en la informació del quadre referida a l’any això: c.1640. Què vol dir aquesta abreviatura?
El títol és Bon Nadal,en grec, el tradueixo pels alumnes que només fan llatí. Per desitjar-vos a tots i totes unes bones vacances i festes us deixo aquesta nadala, en grec “calanda”, que seria el famós Jingle Bells.
Τρίγωνα κάλαντα σκόρπισαν παντού
κάθε σπίτι μια φωλιά του μικρού Χριστού.
Τρίγωνα κάλαντα μέσ’ τη γειτονιά
ήρθαν τα Χριστούγεννα κι η Πρωτοχρονιά.
Αστρο φωτεινό, θα ‘βγει γιορτινό,
μήνυμα να φέρει από τον ουρανό.
Μες στη σιγαλιά ανοίγει η αγκαλιά
και κάνει η αγάπη στη καρδιά φωλιά.
Τρίγωνα κάλαντα στο μικρό χωριό
και χτυπά Χριστούγεννα το καμπαναριό.
Τρίγωνα κάλαντα σκόρπισαν παντού
και μας φέρνουν μήνυμα του μικρού Χριστού.
Τρέχουν τα παιδιά μέσα στο χιονιά,
ήρθαν τα Χριστούγεννα κι η Πρωτοχρονιά.
Μες στη σιγαλιά άνοιξ’ η αγκαλιά
κι έκανε η αγάπη στη καρδιά φωλιά.
Τρίγωνα κάλαντα κέφι και χαρά
ήρθαν τα Χριστούγεννα κι η Πρωτοχρονιά.
Τρίγωνα κάλαντα χρόνια σας πολλά
ήρθαν τα Χριστούγεννα κι η Πρωτοχρονιά.
Unos triángulos han diseminado villancicos por todos lados
cada casa, un nido del pequeño Cristo
Unos triángulos en el barrio/vecindad
vino la navidad y año nuevo
Que una estrella blanca (saldrá festiva) traiga un mensaje del cielo
en el silencio se abre el abrazo y el amor hace en el corazón un nido
Unos triángulos villancicos en el pueblo pequeño
y el campanario se toca navidad
Unos triángulos han diseminado villancicos por todos lados
y nos traen un mensaje del pequeño Cristo
Corren los niños por la nieve
vino la navidad y año nuevo
en el silencio se abrió el abrazo
y ha hecho el amor en el corazón un nido
Unos triángulos (ciertos, algunos) ganas y alegría
vino la navidad y el año nuevo
Unos triángulos villancicos felicidades
vino la navidad y el año nuevo
La lletra i la traducció l’he trobat al blog d’un professor de grec, Antonio Parra, mainakeclasica.blogspot.com.
Us en recordeu de Cassandra, filla de Príam, rei de Troia, que tenia el do de la profecia però també la maledicció de que ningú creia en allò que deia. Escolteu aquesta canço d’Ismael Serrano Casandra. Què penseu? Se semblen aquestes dues Cassandres? Són diferents?
Desprès de llegir en el cant IV de l’Eneida el patiment de Dido quan és abandona per Enees aquí us deixo aquesta versió no lírica de l’aria Whem I am laid in earth que canta el personatge de Dido. És un aria de l’opera de Henry Purcell, Dido and Aeneas. La cantant es diu Alison Moyet espero que us agradi.
El títol d’aquest article ho diu tot. Si aneu a la pàgina de l’ajuntament d’Almacelles a la comarca del Segrià (Lleida) trobareu 7 llengües en les que l’ajuntament presenta la seva ciutat, una d’aquestes és el llatí. Us deixo aquí el link per visitar aquesta pàgina:
http://almacelles.ddl.net/llat/index.html
Aneu i gaudiu del llatí com una llengua ben viva.
A classe hem estat veien mites de transformacions que podem trobar a les Metamorfosis d’Ovidi, els últims que hem treballat són les transformacions en arbres o flors. Aquí us deixo dos quadres, el primer de Waterhouse i el segon de Caravaggio, que tracten el mateix mite. Quin?
Hem començat a veure alguns éssers fabulosos de la mitologia grega. El primer en aparèixer han estat les Harpies, ja coneixeu el significat de Ser una harpia. I encara apareixeran alguns més a les classes i a les lectures que anirem fent.
Però no només hi ha éssers fabulosos als mites grecs. Tots els pobles tenen els seus personatges. Entre aquestos éssers fantàstics uns que es repeteixen a moltes cultures són aquells que s’emportaven els nens que no es portaven bé, o que vivien al bosc i feien desaparèixer el primer que passava per allà. Els podem trobar amb aparences molt diverses, les més habituals serien meitat bèstia meitat home o dona.
Un d’aquestos personatges viu a la serra de Pàndols, a la Terra Alta. La Serena, aquest és el seu nom, té cos d’ocell, unes grans ales i cap de dona, s’emportava als homes que passaven per allà, els atreia amb la seva música.
Joan Perucho en el seu llibre Fulls de les fronteres. Entre Gandesa i Alcanyís recull una petita cantarella que parla de la Serena:
Cerena de riu
devorà en Feliu
Cerena de prat
devorà en Servat
Cerena de vol
devorà un mussol
A Gandesa podeu trobar aquesta escultura de la Serena al carrer de Miravet.
Coneixeu algun ésser meitat ocell, meitat dona que amb la seva música atregui als homes?
Avui fa 150 anys del naixement de Joan Maragall, segur que a classe heu llegit La fageda d’en Jordà o la Vaca cega, però no tan coneguda és l’obra de teatre que va escriure sobre Nausica.
Sabeu qui és Nausica? Alumnes de 1r de grec. Aquí us deixo aquest video d’un grup que es diu En Veu Alta. Són de Reus.
Montserrat Auqué posa veu a un fragment de l’obra amb imatges de la coreografia “Les jeunes filles en fleurs” de l’espectacle sobre Proust de Roland Petit.