En aquest quadre de John Collier (1891) veíem una figura femenina molt coneguda a l’antiguitat. τίς ἐστί; i explica els elements que apareixen al quadre i com es relacionen amb ella.
Category Archives: Grec 1r
Qui passeja?
Quan torno cap a casa en trobo, entre altres, amb el paisatge de la fotografia, no és el més bonic però ens pot servir per repassar mitologia. Sempre que el veig penso que hi ha un déu que passeja per entre els molins. Quin déu podríem trobar per aquí?
Antígona
El día 12 d’abril vam assistir a la representació de l’Antígona de Sòfocles dins del Festival de teatre grecoromà, Prosopon, al camp de Mart, Tarragona, a càrrec del grup de teatre “Balbo teatro” de l’IES Santo Domingo del Puerto de Santa María, Cádiz.
El tema de l’obra és l’enfrontament entre Antígona i, el seu oncle, Creont. La prohibició d’enterrar a Polinices serà el pretext per d’aquest xoc entre les lleis divines, que defensa Antígona i les lleis humanes, defensades per Creont. Sòfocles ens diu que les lleis humanes no poden estar en contradicció amb les divines i que quan això succeeix el resultat és negatiu.
Història d’Antígona i la seva família (no pels meus alumnes que ja el coneixen)
Antígona és filla d’Èdip i de Iocasta, mare i àvia, germana d’Ismene, Etèocles i Polinices. Quan Èdip i Iocasta descobreixen l’incest, ella es suicida i ell es treu els ulls i marxa de Tebes.
En el repartiment del regne, Etèocles no vol cedir-lo al seu germà tal com havien acordat. Polinices marxa a buscar ajuda a Argos, d’on torna amb un exèrcit comandat per set cabdills que ataquen, cada un d’ells, una de les set portes de Tebes. En una porta s’enfronten els dos germans i es donen mort mútuament. Creont, oncle dels dos, assumeix el poder i decreta que Etèocles rebi honors i prohibeix que Polinices sigui enterrat. Aquí comença la tragèdia de Sòfocles.
Antígona decideix desobeir l’ordre perquè pensa que les lleis divines, respectar i honorar els morts, estan per sobre de les lleis humanes. Tira terra sobre el cadàver del seu germà i es descoberta pels guàrdies i portada davant Creont que la condemna a ésser enterrada viva. Hemon,fill de Creont i promès d’Antígona, intenta fer canviar d’opinió al seu pare però aquest no li farà cas. Tiresies,l’endeví, serà qui faci veure l’error a creont però ja serà tard: Antígona s’ha penjat, Hemon al trobar el cos es matarà amb la seva espasa. I quan Creont torni a palau, la seva dona, Eurídice, en saber la mort del seu fill es suicidarà.
Què em poso avui?
A classe hem estat treballant la indumentària grega i romana. Penseu en totes les peces que heu estudiat, en especial les gregues, i digueu quin vestit porta la deessa Àrtemis.
Qui és?
Aquí us deixo aquests dos quadres relacionats amb un personatge mític que hem treballat últimament a classe. De qui es tracta?
Atenció a l’ortografia quan comenteu.
Aquest és de Ticià i el podeu veure al Museu del Prado, Madrid
I aquest és de Caravaggio i el podeu veure a la Galeria dels Uffizi, Florència.
Prometeu
Hem conegut la història de Pandora,regal de tots el déus. I en aquest mite també ha aparegut Prometeu. Recordeu la seva història? A quin moment fa referència aquest quadre de Jan Cossiers?
Éssers fabulosos: La Serena
Hem començat a veure alguns éssers fabulosos de la mitologia grega. El primer en aparèixer han estat les Harpies, ja coneixeu el significat de Ser una harpia. I encara apareixeran alguns més a les classes i a les lectures que anirem fent.
Però no només hi ha éssers fabulosos als mites grecs. Tots els pobles tenen els seus personatges. Entre aquestos éssers fantàstics uns que es repeteixen a moltes cultures són aquells que s’emportaven els nens que no es portaven bé, o que vivien al bosc i feien desaparèixer el primer que passava per allà. Els podem trobar amb aparences molt diverses, les més habituals serien meitat bèstia meitat home o dona.
Un d’aquestos personatges viu a la serra de Pàndols, a la Terra Alta. La Serena, aquest és el seu nom, té cos d’ocell, unes grans ales i cap de dona, s’emportava als homes que passaven per allà, els atreia amb la seva música.
Joan Perucho en el seu llibre Fulls de les fronteres. Entre Gandesa i Alcanyís recull una petita cantarella que parla de la Serena:
Cerena de riu
devorà en Feliu
Cerena de prat
devorà en Servat
Cerena de vol
devorà un mussol
A Gandesa podeu trobar aquesta escultura de la Serena al carrer de Miravet.
Coneixeu algun ésser meitat ocell, meitat dona que amb la seva música atregui als homes?
Any Maragall
Avui fa 150 anys del naixement de Joan Maragall, segur que a classe heu llegit La fageda d’en Jordà o la Vaca cega, però no tan coneguda és l’obra de teatre que va escriure sobre Nausica.
Sabeu qui és Nausica? Alumnes de 1r de grec. Aquí us deixo aquest video d’un grup que es diu En Veu Alta. Són de Reus.
Montserrat Auqué posa veu a un fragment de l’obra amb imatges de la coreografia “Les jeunes filles en fleurs” de l’espectacle sobre Proust de Roland Petit.
Psique i Cupido
Els vostres companys de Llatí de 1r han llegit aquest trimestre Psique i Cupido, una historia de Les Metamorfosis d’Apuleu. Al llibre apareix aquesta descripció de Cupido:
“I no esperis un gendre descendent d’un llinatge mortal,sinó un monstre cruel, ferotge i viperí, que, volant pels aires amb les seves ales, turmenta tothom i consumeix tota criatura vivent amb les seves flames i els seus ferros, i que fa tremolar fins i tot Júpiter; el temen els déus i l’avorreixen les aigües i les tenebres de l’Estígia.”
Psique i Cupido,( traducció de Bàrbara Matas)
Psique i Cupido, Antonio Canova, Museu del Louvre.
Perquè creieu que Cupido es descrit d’aquesta manera?
L’Odissea
Podeu explicar qui apareix i quin moment de la historia es representa en aquest quadre de Waterhouse?
