De moment; adéu

Sembla que l’etapa gandesana ha arribat al seu fi, marxo molt contenta dels quatre anys que he estat aqui. Us desitjo a tots, els que us quedeu i els que heu marxat, un bon viatge: llarg i ple d’aventures.

Per fi els videos del teatre.

Com diu el títol d’aquesta entrada per fi tenim els vídeos de les representacions teatrals dels alumnes de 4rt ESO. Aquesta ha sigut sens dubte l’activitat d’aquest curs, ens ho vam passar molt bé i tots vosaltres vau treballar també molt.

DAFNE I APOL·LO: amb Mªdel Mar, Sandra, Josep, Eric i Pere.

NARCÍS I ECO: amb Pau, Joan, Gemma i Jasmina.

TESEU I ARIADNA: amb Pere, Enric, Marc i Andrea.

Vinum mulsum

Aprofitant el veinatge de Gandesa i Batea, Miquel Sunyer i Josep M. Vaquer ens van fer el favor de venir al nostre institut per explicar-nos aquesta experiència que van engegar per intentar reproduir i aconseguir vi de mel, mulsum, com els antics romans ho feien. Una experiència que ha tingut èxit.

A la web http://www.vinummulsum.com  podreu trobar tot el procès, com i de qui sorgeix la idea, com es van afegint a aquesta els demés protagonistes.

La xerrada que ens van fer va ser molt enriquidora i vam gaudir de l’entusiame amb el que ells treballen en aquesta iniciativa.

dsc03676

dsc03675

Teatre: Dido i Enees

El curs passat, ja sé que vaig amb una mica de retard, per Sant Jordi des de els departaments de llengües es va proposar fer una activitat de teatre. Representar dialegs amorosos que han passat a la història: Don Juan, Tirant lo blanc, Cyrano i Romeu . Des de les clàssiques van decidir que participaríem i vam preparar una petita representació del final de la història d’amor entre Dido i Enees. Els alumnes que l’any passat feíem 1rBAT eren i són molt participatius, aquest any estaven a 2n i la temible selectivitat ha fet més difícil activitats “alternatives”, van treballar molt en aquesta funció.


Aquest vídeo recull l’experiència, i amb ell vull agrair-los la seva participació en les activitats que els hi he proposat des de 4rtESO que van començar amb mi el llatí, aquell curs vam preparar un vídeo per promocionar la biblioteca del centre:

http://bibliotecaiesterraalta.blogspot.com/search/label/Anem%20a%20la%20Biblioteca

Desitjar-vos un camí llarg i ple d’aventures, com Odisseu.

Qui passeja?

Quan torno cap a casa en trobo, entre altres, amb el paisatge de la fotografia, no és el més bonic però ens pot servir per repassar mitologia. Sempre que el veig penso que hi ha un déu que passeja per entre els molins. Quin déu podríem trobar per aquí?
dsc03648

Safo

Safo (s.VII aC)
Es creu que va néixer a Lesbos, igual que Alceu , ells dos i Anacreont seràn els representants de la lírica monòdica, una poesía pensada per ser recitada o cantada sol. També com Alceu era de familia aristocràtica.
Sembla que instruia a les filles de les families nobles de Mitilene. Molts dels epitalamis que va composar estan dedicats a les seves companyes quan marxaven per casar-se:

Com en el branc més alt s’enrogeix una poma
en el cimal, i els homes collidors l’oblidaren…
més no, no l’oblidaren: no la podien heure.

El tema dels seus poemes és l’amor, un amor tendre i apassionat. Escriu en dialecte eòlic.No tota la seva obra s’ha conservat, d’aquesta els poemes més coneguts són: l’himne a Afrodita i “igual que els déus em sembla...” que desprès serà versionat per Catul.
Laura, Marta i Pris, 2nBAT, llegeixen poemes de Safo i la traducció de Manuel Balasch.

Antígona

El día 12 d’abril vam assistir a la representació de l’Antígona de Sòfocles dins del Festival de teatre grecoromà, Prosopon, al camp de Mart, Tarragona, a càrrec del grup de teatre “Balbo teatro” de l’IES Santo Domingo del Puerto de Santa María, Cádiz.
El tema de l’obra és l’enfrontament entre Antígona i, el seu oncle, Creont. La prohibició d’enterrar a Polinices serà el pretext per d’aquest xoc entre les lleis divines, que defensa Antígona i les lleis humanes, defensades per Creont. Sòfocles ens diu que les lleis humanes no poden estar en contradicció amb les divines i que quan això succeeix el resultat és negatiu.

dsc03630
dsc03635

Història d’Antígona i la seva família (no pels meus alumnes que ja el coneixen)

Antígona és filla d’Èdip i de Iocasta, mare i àvia, germana d’Ismene, Etèocles i Polinices. Quan Èdip i Iocasta descobreixen l’incest, ella es suicida i ell es treu els ulls i marxa de Tebes.
En el repartiment del regne, Etèocles no vol cedir-lo al seu germà tal com havien acordat. Polinices marxa a buscar ajuda a Argos, d’on torna amb un exèrcit comandat per set cabdills que ataquen, cada un d’ells, una de les set portes de Tebes. En una porta s’enfronten els dos germans i es donen mort mútuament. Creont, oncle dels dos, assumeix el poder i decreta que Etèocles rebi honors i prohibeix que Polinices sigui enterrat. Aquí comença la tragèdia de Sòfocles.
Antígona decideix desobeir l’ordre perquè pensa que les lleis divines, respectar i honorar els morts, estan per sobre de les lleis humanes. Tira terra sobre el cadàver del seu germà i es descoberta pels guàrdies i portada davant Creont que la condemna a ésser enterrada viva. Hemon,fill de Creont i promès d’Antígona, intenta fer canviar d’opinió al seu pare però aquest no li farà cas. Tiresies,l’endeví, serà qui faci veure l’error a creont però ja serà tard: Antígona s’ha penjat, Hemon al trobar el cos es matarà amb la seva espasa. I quan Creont torni a palau, la seva dona, Eurídice, en saber la mort del seu fill es suicidarà.