Safo (s.VII aC)
Es creu que va néixer a Lesbos, igual que Alceu , ells dos i Anacreont seràn els representants de la lírica monòdica, una poesía pensada per ser recitada o cantada sol. També com Alceu era de familia aristocràtica.
Sembla que instruia a les filles de les families nobles de Mitilene. Molts dels epitalamis que va composar estan dedicats a les seves companyes quan marxaven per casar-se:

Com en el branc més alt s’enrogeix una poma
en el cimal, i els homes collidors l’oblidaren…
més no, no l’oblidaren: no la podien heure.

El tema dels seus poemes és l’amor, un amor tendre i apassionat. Escriu en dialecte eòlic.No tota la seva obra s’ha conservat, d’aquesta els poemes més coneguts són: l’himne a Afrodita i “igual que els déus em sembla...” que desprès serà versionat per Catul.
Laura, Marta i Pris, 2nBAT, llegeixen poemes de Safo i la traducció de Manuel Balasch.