Category Archives: 4rt ESO

De Barcelona a Nàpols

Quadern d’art

Quan Itàlia ja havia entrat de ple en el primer Renaixement, la cort catalana va arribar a Nàpols en un moment de transició artística

Xavier Barral

L'Arc de Triomf és la gran portalada del Castell Nou de Nàpols, que va fer aixecar el rei Alfons el Magnànim

L’Arc de Triomf és la gran portalada del Castell Nou de Nàpols, que va fer aixecar el rei Alfons el Magnànim

CIRO FUSCO / EFE

L’art gòtic representa, molt més que no pas el romànic, l’aspiració cap a una vida de bellesa en el marc d’un sentiment artístic molt lligat a l’esperit cortesà. A Catalunya, Barcelona va ser el gran centre econòmic i polític del mediterrani medieval i nucli integrador de cultures. València i Mallorca van significar la voluntat mediterrània del poder català. Perpinyà, amb el seu Palau dels Reis de Mallorca, ens va donar i ens ha deixat monuments remarcables. Les noves tendències de l’art s’imposen en el marc urbà en què l’art envaeix l’espai públic. Els bisbes amb les seves catedrals i els senyors amb els seus palaus, els nous ordes religiosos, l’art de la mort, són aspectes d’una època que també ens ensenya a observar el contrast entre la vida quotidiana dels més rics i les dificultats per viure dels més pobres.

En aquesta època de contrastos, Itàlia era una realitat dominada per les ciutats. Venècia havia conquerit el mar amb vanitat i esperit de conquesta però també amb afany de negoci i ambició social i artística. Per damunt, però, de Milà, Màntua o Siena, el prestigi que dominava el Mediterrani era el de Roma, no només pel poder de l’Església i del Papa, sinó també pel referent a l’antiguitat i el poder imperial.

L’observació de Roma i de l’antiguitat combinada amb les noves maneres procedents del gòtic del nord o del cristianisme bizantí es concretarà en unes tendències gòtiques mediterrànies que portaran l’art català, anirà cap a Itàlia i això ja des d’inicis del segle XIV amb Ferrer i Arnau Bassa. És l’època en què l’art s’atura amb delectació a observar les formes, però també en què el contingut surt al carrer per marcar la vida quotidiana. Les inquietuds culturals, a les portes del Renaixement, porten els prínceps a construir palaus prestigiosos i a somiar en el poder i la cultura dels emperadors romans.

Estudiar el món clàssic vol dir també pensar una nova forma d’art que portarà del gòtic al Renaixement.

El monument que potser resumeix millor tot això que explico i que marca el pas de l’àmbit cultural gòtic de l’Edat Mitjana cap a l’humanisme del Renaixement és l’art triomfal que Alfons el Magnànim va fer aixecar a l’entrada del seu prestigiós Castell Nou de Nàpols. És un monument que resumeix les ambicions mediterrànies dels prínceps medievals i que ens mostra el refinament de la cort d’Alfons el Magnànim a Nàpols, que permet d’explicar també la realitat de la creació artística i literària al voltant del Mediterrani a les darreries del gòtic, de la mateixa manera que la predicació universal del dominic Vicent Ferrer (1350-1419) permet d’entendre aspectes religiosos d’aquest ideal mediterrani, com ho demostren les paraules del seus sermons en llatí i català.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 36. Dimarts, 25 de desembre del 2007

Paraules clau: Nàpols, Art, Renaixement, Castell, Itàlia, Barcelona, Magnànim, Alfons, Mediterrani, Gòtic