Visita al Museu d’Arqueologia de Catalunya

En una de les meves expedicions, vaig decidir visitar el MAC Barcelona (Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona) amb l’objectiu d’investigar si el museu amagava alguna peça de caire musical. Abans d’entrar en matèria, però, us faré una breu introducció sobre la feina que es realitza en el Museu d’Arqueologia de Catalunya i quines exposicions hi podem trobar si ens decidim a visitar-lo.

Museu d'Arqueologia de Catalunya Barcelona Font: Marina Salas Zamora

Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona
Font: Marina Salas Zamora

El MAC Barcelona se situa al Passeig Santa Madrona, al Parc de Montjuïc de Barcelona. El Museu d’Arqueologia de Catalunya es compon de diferents seus repartides per tot el territori català: MAC Empúries, MAC Girona, MAC Olèrdola, MAC Ullastret, Poblat Ibèric de Castell (Palamós), Poblat Ibèric de Castellet de Banyoles (Tivissa) i Poblat Ibèric de Coll del Moro (Gandesa).

El MAC Barcelona treballa, des del segle  XIX, moment en què a Catalunya es du a terme la tasca de recuperació patrimonial a càrrec d’institucions com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o la Comissió Provincial de Monuments, per descobrir el nostre passat i compartir-lo amb el públic. Les col·leccions que hi podem veure, ordenades a partir de criteris cronològics i geogràfics, proposen un viatge a les arrels de Catalunya, des dels primers homes fins a l’època medieval, oferint alhora una visió de diverses cultures de la resta de la península Ibèrica i de la Mediterrània. Any rere any, es continua excavant a la recerca de tresors que ajuden a construir el relat de la nostra història.

Eren les onze del matí d’un dissabte festiu i em disposava a passar una fantàstica jornada cultural amb família. Uns guies especialistes en cultura clàssica, en Ferran Cortina i la Lina Zamora, als quals vull agrair que m’acompanyessin en aquesta nova aventura, varen fer unes explicacions detallades sobre totes les peces que es trobaven ens els apartats de cultura grega i romana. Així doncs, va ser una visita molt profitosa, ja que, a banda de trobar peces gregues amb escenes musicals, vaig ampliar els meus coneixements sobre la història de jaciments molts propers a nosaltres, especialment els d’Empúries i Eivissa.

A continuació podreu veure els exemplars exposats al MAC Barcelona que contenien escenes musicals:

FENICIS I GRECS 
[L’Esculapi d’Empúries. Planta baixa, sala 11]

Cílix-escif de ceràmica àtica

Cílix-escif de ceràmica àtica

Segona meitat del segle V aC

Ceràmica de figures roges

Procedència: Empúries

Barcelona, MAC

Font: Marina Salas Zamora

Copa de ceràmica decorada amb escena musical, en la qual una dona apareix tocant la lira  (λύρα), pertanyent a la Grècia clàssica. La vaixella dels grecs emporitans contenia formes diverses de vasos per veure vi, per presentar aliments a la taula o per portar i contenir líquids. Eren produccions de prestigi, generalment d’origen àtic, aportades mitjançant el comerç i que completaven la vaixella d’ús més comú, de fabricació local, regional o bé massaliota.

TRESORS DE LA VILA JOIOSA
[Planta baixa, sala d’exposicions temporals]

Crater del sacrificiCrater del sacrifici

Època Ibèrica

Segle V aC

Ceràmica de figures roges

Barcelona, MAC

Font: Marina Salas Zamora

 

Aquest crater de campana s’utilitzava per mesclar el vi amb aigua. L’escena que podem veure en el bell mig de la gerra pertany a un sacrifici. D’esquerra a dreta, un jove agafa un porc senglar, l’animal que se sacrificarà en aquest ritual. Al seu costat es troba, probablement, el sacerdot que recitarà pregàries i donarà pas al sacrifici, i una dona que sosté un recipient on es dipositarà la sang de l’animal. A l’extrem dret, un home acompanya la cerimònia amb la música de l’aulos (αὐλός).
Els grecs oferien sacrificis d’animals sans als déus i deesses per complaure’ls i per gaudir de la seva protecció. Cada divinitat tenia un animal preferent.

ELS IBERS
[El tresor de Tivissa. Sala 13, planta baixa]

Lècit de ceràmica àtica

 Lècit de ceràmica àtica 

Grup del pintor d’Haimon

Cultura grega

Segle V aC

Ceràmica de figures negres

Ceràmica a torn

Procedència: Empúries (L’Escala)

Els lècit era una petit flascó que s’utilitzava per guardar perfums. El dibuix que podem percebre en la imatge presentada és el d’una dona asseguda que sosté una lira (λύρα).

En el segle VII aC, els fenicis instal·lats a l’àrea de l’estret de Gibraltar, procedents del pròxim Orient, començaren a freqüentar la costa catalana a la recerca de metalls. A canvi, oferien objectes i elements de luxe als indígenes, com el vi, l’article més preuat. A partir del finals del segle VII aC o inici del VI aC, els grecs varen prendre el relleu dels fenicis. Vi i ceràmiques gregues com aquesta, també molt apreciades, arribaren a les nostres terres. La fundació d’Empúries, entorn del 600 aC, significà la consolidació d’aquesta influència grega sobre les poblacions indígenes, que es va mantenir, combinada amb la fenícia exercida des d’Eivissa, fins a l’arribada dels romans al final del segle II aC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *