Símbols grecs: lambda, labrys, arc iris

Aquest curs hem començat Grec 1 ,per tant, hem hagut d’aprendre un nou abecedari amb unes lletres totalment diferents de les que estem acostumats. Aleshores va ser quan vam començar a veure com, les lletres gregues i paraules, s’havien implantat a la nostra societat actual trobant-hi un significat important per la comunitat LGBT+.

La lletra lambda és l’onzena lletra minúscula de l’alfabet grec. En els anys seixanta, quan es reprenia la lluita per l’alliberament sexual, aquesta lletra seria escollida com un símbol per a lesbianes i gais: la justícia, la igualtat i la independència de la persona. La lletra lambda, per tant, simbolitza una sèrie de qualitats que són veritables objectius del col·lectiu lgtb+. Al Congrés Internacional pels Drets dels Gais, celebrat a Edimburg (Escòcia) el 1974, la lletra lambda va ser declarada oficialment com un símbol comú per a totes les organitzacions gais i lèsbiques del món. A part de tot això la bandera de batalla amb la lletra era portada pels combatents grecs del Batalló Sagrat de Tebes, que anaven a la guerra amb els seus joves amants masculins.

El labrys era un símbol utilitzat per l’antiga civilització minoica i en les llegendes de la Grècia antiga va ser utilitzat per Amazones escites També s’associa amb les deesses gregues Demèter i Artemisa. La religió de la civilització minoica estava representada per una deessa amb el tors nu. Es creu que va ser la protectora de les dones en aquell temps. Es representa amb serps al voltant de les seves mans simbolitzant la fertilitat i l’agricultura i envoltada per devotes amb destrals de doble fulla, les quals eren utilitzades per llaurar la tierra. Aquest símbol actualment s’utilitza per representar al moviment lèsbic i feminista per la seva força i independència.

En el cas de ”arc iris” en castellà es diu així (arco iris) perquè el seu nom prové de la deesa Iris que quan baixava a la terra ho feia amb un mantell de colors. En català, amb el cristianisme, es van canviar els noms de procedència grega o mitològica i els van relacionar amb noms de sant amb alguna característica comú. En català es va posar el nom de Sant Martí, que era un sant que una nit de molt fred va donar el seu mantell a un home per a que s’abriguès amb ell.