A l’Antiga Grècia s’utilitzava el terme ‘amor dòric‘ per referir-se a l’homosexualitat masculina i a la pederàstia. L’etimologia del terme prové de les pràctiques de la tribu dels doris, els que van introduir a Grècia la pederàstia a través de rites. Els doris eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC. Segons Erich Bethe, un filòleg clàssic alemany, “els doris regulaven estrictament la relació entre l’home i el jove i la tractaven com un esdeveniment molt important, molt públic i amb una serietat honorable davant la protecció de la família, la societat, l’Estat i la religió.”
La pederàstia va sorgir com una tradició aristocràtica educativa i de formació moral. Tenia lloc entre un home adult adinerat, i un jove escollit per l’anterior. L’edat d’aquests solia ser de trenta i quinze anys respectivament. Els grecs consideraven normal que un home sentís atracció per la bellesa d’un jove tant o més que la d’una dona. Però hi havia controvèrsia segons de quina manera s’expressés aquesta atracció.
L’homosexualitat estava ben acceptada a l’Antiga Grècia. La majoria dels casos, però, eren entre adults i adolescents. Hi ha molta representació d’homosexualitat masculina en obres d’art clàssiques, a les ceràmiques i als mites d’Ovidi. Per exemple als mites següents:
- Mites d’Apol·lo: Apol·lo i Ciparís, Apol·lo i Himeneu, Apol·lo i Jacint
- Mites d’Hèracles: Hèracles i Abder, Hèracles i Hilas, Hèracles i Lolau
- Àrtemis i Cal·listo
- El mite de Jacint
- Narcís
Deixa un comentari