Gràcies a aquest projecte de recerca, que des d’un principi ens va atreure, hem ampliat els nostres coneixements de mitologia, i hem après com la transsexualitat és un tema recurrent en aquesta. Algunes de les noves idees són les etimologies de les paraules, mites ovidians que no coneixíem, l’opinió de les persones properes a nosaltres respecte a la transsexualitat i la seva relació amb la mitologia grecoromana, o fins i tot de persones d’arreu del món, doncs gràcies a una enquesta realitzada per nosaltres les hem aconseguit de 213 persones molt diverses.

Per aquest apartat hem partit, aleshores, dels objectius i les hipòtesis que ens vam plantejar al començar el projecte.

OBJECTIUS

Com hem dit abans, ens vam proposar una sèrie d’objectius que ens vam començar al principi del treball.

  • Hem fet una extensa recerca a l’hora de llegir els mites ovidians en la seva versió original (Les metamorfosis d’Ovidi) i la seva versió adaptada per Margalida Capellà Soler, Narracions de mites clàssics. Gràcies a això hem fet una recollida de tots els mites on ens semblava trobar una relació amb la transsexualitat, és a dir, on el protagonista de la història patia un canvi de sexe.
  • Per tant, hem demostrat que la transsexualitat no és un fet actual. En l’època dels grecs i els romans ja existia aquesta manifestació de la psicologia humana. Des d’un principi, els clàssics ja van plasmar als seus contes i llegendes com alguns personatges realitzaven una transició, o fins i tot fluïen entre els dos sexes binaris.
  • Com hem pogut veure en els mites, els personatges transsexuals ja patien en aquests una marginació o discriminació. Això és perfectament visible en el cas de Ceneu (de naixement Cenis), que, tot i ésser un home com a tal, els centaures li diuen que “mai serà un home del tot, perquè va néixer dona” i per tant, el violen com a les assistents al fatídic casament.
  • Hem aconseguit conscienciar a la gent dels problemes? No ho sabem. Els mitjans de comunicacions i el lobby transsexual sembla que ja ho estan aconseguint, perquè realitzant el reportatge on entrevistàvem a professors i alumnes propers a nosaltres tothom semblava estar molt conscienciat sobre el tema, i, gratament, ens va impressionar. Ningú ens va confessar que pensaven que la transsexualitat era una malaltia, i mostraven una acceptació sorprenent que encara no ha arribat a tots llocs. Aquest objectiu, es podria dir, que s’anirà complint quan persones desinformades arribin a aquest domini web a informar-se. O, com a mínim, això desitgem.

HIPÒTESIS

En aquest apartat verificarem o desmentirem les hipòtesis que ens vam proposar al principi del treball.

  • La transsexualitat ha estat present a les societats humanes des del principi dels temps. No sabem si des del principi del temps, però sabem que a les societats grecoromanes existia. Com s’ha pogut veure en el cos del treball, hi ha una sèrie de mites que parlen de com personatges, en algun moment de la seva vida, van realitzar una transició (espontània o no). Tots han quedat plasmats en la història i ens han arribat fins a nosaltres. La transsexualitat era una idea recurrent ja en els caps dels clàssics.
  • Els problemes de les persones transsexuals en l’actualitat ja existien en els pobles clàssics. Com hem dit en els objectius complits, podem veure en el mite de Cenis i Ceneu com el personatge principal, que realitza un canvi de sexe com a desig després de ser violada pel déu Neptú, pateix l’assetjament o bullying per part dels centaures, que també la violen escridassant-li “que mai serà un home de veritat”.
  • La transsexualitat mitològica és visible en les obres d’art. Al recull d’anàlisis d’obres d’art podem veure com pintors de diverses èpoques es van inspirar en els “mites transsexuals” per a crear magnífiques obres. Algunes d’aquestes poden ser Cenis i Neptú, Júpiter i Cal·listo o Tirèsias separa serps.
  • La gent, en general, desconeix els mites que pensem que poden contenir transsexualitat. És completament cert. Com es pot veure en els resultats de l’enquesta, un gran percentatge de gent (normalment la majoria) desconeix els mites que parlen de diversitat sexual.
  • Per últim, els termes utilitzats per a definir les orientacions sexuals tenen el seu origen en el llatí i el grec. També és cert. Com es pot veure a Etimologia de les tendències sexuals i les identitats de gènere, tots els mots que donen nom a les principals orientacions sexuals i identitats de gènere són una barreja de mots d’origen grec o llatí. Suposàvem des del principi que això seria així, perquè ja havíem aprés amb anterioritat que les nostres llengües romàniques provenen del llatí i del grec.

Per tant, queda demostrat que totes les hipòtesis que ens vam plantejar en un principi són certes.