En aquest reportatge del programa “La gent normal” de la televisió pública catalana, que vam decidir veure amb l’objectiu d’aconseguir més informació sobre la transsexualitat actual i veure d’aquesta forma més casos, se’ns presenta a Sofia Dior, a Marta Salvans, que són dues dones transsexuals de mitjana edat i a Louis Samson (mare d’un nen amb la mateixa característica), a més d’una psicòloga especialitzada en el tema.

El primer cas del que es parla és el de Sofia Dior. La seva infància fou diferent a la d’altres nens i nenes transsexuals: quan ella era petita, se sentia un nen, és a dir, estava còmode amb el cos amb que havia nascut. Com ella diu, “fou un sentiment que va anar creixent i creixent poc a poc”. En la seva edat adulta, començà a sentir un desig per transvestir-se. Va ser en aquell moment quan va conèixer una associació anomenada “En Femme“, que s’encarrega d’ajudar a les persones transgènere. Finalment, descobrí que no només volia vestir com a dona; ella era una dona. Tot i així, la seva parella l’accepta, i res les ha separat.

El segon cas que es presenta en aquest documental és el de la Marta Salvans. La Marta va néixer amb una identitat de gènere equivocada i que rebutjava des de petita. Tot i així no va fer la transició fins a l’edat de 47 anys. Ella explica que des de la seva infància ja feia preguntes al seu pare sobre si un nen podia sentir-se nena i el rebuig d’ell va provocar una por cap al fet de voler canviar. Quan es va voler operar, ella tenia parella que la va ajudar i la va recolzar en tot moment. A diferència d’altres, que acaben separant-se per culpa d’aquest fet, les dues dones segueixen juntes, en una relació plena de comprensió i amor. Aquest punt és comú per a les dues transsexuals.

L’últim cas és el Louis Samson, mare del Leo, que des que té ús de raó s’ha sentit un nen tot i haver nascut amb el cos d’una nena. A l’hora de vestir-se, jugar o triar alguna cosa sempre es decantava cap a les “coses de nois”. Els seus pares van començar a dubtar si el seu fill podria ser transsexual i van buscar per Internet casos semblants. Després de consultar psicòlegs i psicopedagogs van decidir començar a tractar el seu fill com un nen. Li van canviar el nom de Mia a Leo (en honor a Les Tortugues Ninja) i van canviar totalment la seva forma de vida aconseguint, finalment, la felicitat del seu fill.

Tots tres casos tenen diferències i punts en comú. Però, sobretot, hi ha un nexe que és visible en tots ells. Gràcies a l’acceptació d’ells mateixos i dels altres cap a ells, la seva identitat real ha pogut veure la llum d’Apol·lo i han aconseguit el que tots desitgem en les nostres vides: la felicitat.

(Podeu visualitzar el reportatge del que parlem aquí:)