El passat dimarts, 10 de desembre, es va fer la presentació, a càrrec d’Amàlia Ramoneda, de l’esperadíssima selecció de llibres de la biblioteca infantil i juvenil de l’Associació de Mestres Rosa Sensat: El Garbell nº 31

La presentació és un reconeixement i suport a les editorials valencianes:

La coberta d’aquest Garbell és ben especial, és la més estimada que hem fet; la idea ha estat donar visibilitat a les editorials valencianes, que ens acompanyen sempre en tots els Garbells i la presència de les quals tant trobem a faltar aquesta vegada. Els llibres de la coberta ens van arribar abans…

Descarregar El Garbell 31

Ja hem començat el darrer mes de l’any i és hora d’anar posant la vista en les efemèrides del 2025 per tal d’organitzar les activitats corresponents. Per això us posem a mà l’enllaç a on trobareu el dossier publicat pel  Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil (SDLIJ).

Cal destacar l’efemèride dels 150 anys de la mort de H.C. Andersen: Odense (Dinamarca), 2 d’abril de 1805 – Rolighed (Dinamarca), 4 d’agost de 1875, no inclosa en el document.

efemèrides2025

Aquest passat dissabte ha tingut lloc a Saifores la XVII Jornada Marta que ha tractat el tema “La Poesia a l’Escola”.

Ha estat molt interessant i profitosa a criteri, no només meu, sinó de les diferents persones amb qui he parlat. A continuació us en faig un resum.

L’Assumpta Baig, com a presidenta de la Fundació Marta Mata, va ser l’encarregada de donar la benvinguda i presentar la Jornada. De la presentació, m’agradaria ressaltar l’encert de l’Assumpta en fer esment al llibre dela Marta Mata “El País de les Cent Paraules” en que posa en evidència el valor de la paraula, recordem que és justament el Poeta l’escollit com a nou secretari del País… Espero que el conegueu o si no us animo a llegir-lo i el proposeu com a lectura (com a mentora del Lecxit, enceto el camí lector amb aquest llibre). No van faltar tampoc paraules pels membres de la Fundació que ens han deixat i pels afectats per la DANA.

S’iniciava el contingut de la Jornada amb el recital de cinc poemes.

Vàrem continuar amb la conversa“La poesia a l’escola – L’escola a la poesia” en la que van intervenir Mariona Masgrau Juanola, doctora en Literatura i Educació amb una tesi sobre el potencial didàctic de la poesia visual i professora de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Universitat de Girona; Raimon Portell, escriptor i guanyador del Premi de Poesia per a infants Rosa Sensat 2024 amb l’obra Manual de versos dispersos; i Antoni Tort Bardolet, pedagog, editor del llibre L’educació en vers i professor emèrit de la Universitat de Vic; moderada per Gemma Ventura Farré, mestra, escriptora i subdirectora de la revista Catorze.

Exposo les idees-conclusions derivades de la conversa:

La importància de que els infants arribin a l’escola familiaritzats amb jocs de falda, cantarelles, cançons populars, això serà la introducció a la poesia. <aquest llegat familiar es va afeblint degut a altres interessos.

La “por” o excessiu respecte per aquest gènere literari, preocupació de que s’entengui i no ens movem dels rodolins i sempre buscant els moments en que hi pugui ser.La poesia es justifica per ella mateixa igual que escoltem música o gaudim d’una obra d’art. Recitar poemes com quan expliquem un conte, l’hem d’incorporar en l’expressió oral, no sempre s’ha de treballar el poema; sovint a l’institut s’incideix  en les figures retòriques, això crea rebuig.

No sempre ho hem d’entendre tot, com ens podem meravellar de les coses boniques, la seva musicalitat, la manera de dir… Té una aproximació emotiva. La poesia és per ser dita, cadascú que entengui el que entengui, transmet emocions complexes.

És important que cada mestre/a busqui el seu llibre de poemes, els llegeixi quan li vingui de gust, per transmetre, no perquè toca.

Ara hi ha molts llibres de poesia per a infants, cal que tinguin llibres de poemes, sobretot antologies. Que llegeixin en llibres, no en fotocòpies. Cada vegada que un infant acaba un llibre li és una petita victòria i el convida a començar-ne un altre.

Tema molt important referent als centres és: On són els llibres? Estan a l’abast? Com els fan servir? Tenim dinàmiques per llegir? Com es mouen? En aquest moment, l’Assumpta Baig ha donat a conéixer que amb motiu del Centenari de la Marta Mata la propera Jornada estarà dedicada a la Biblioteca Escolar, que la Marta tant defensava.

Per acabar aquesta sessió, la Mariona va voler donar algunes estratègies:

• Lectura dialògica.

• Xiuxiueixar una poesia a través d’un tub que decorarem de manera atractiva. Deixarem una sèrie de poemes i dir-los a l’orella pel conducte del tub.

• Posar un faristol i convidar a recitar de memòria o llegint un poema prèviament escollit i preparat.

I vàrem continuar amb la proposta de més activitats a partir dels tallers, aquí en teniu una mostra (entre d’altres):

I una extensa exposició de llibres de poesia:

Amb permís dels expositors, hi afegiria un singular i preciós llibre de poesia recentment editat (1 d’octubre 2024) d’en Ramon Besora, Poesia tot l’Any.

L’espectacle que ens van oferir els alumnes de l’Institut Baix Penedès del Vendrell sobre l’obra poètica de Joan Salvat-Papassei “De la Vida”, és una mostra més de com podem fer connectar als joves en el món de la poesia.

La cloenda a càrrec d’Adriana Bertran, poetessa del gènere Spoken Word i Poetry Slams, no va deixar de sorprende. Magistral!

Us recordem que el proper dissabte tenim la Jornada Marta Mata, pels que encara no us heu decidit, torneu a fer una ullada al programa doncs promet ser molt interessant i amena. ANIMEU-VOS!!!

INSCRIPCIÓ A LA JORNADA

L’infern de la literatura infantil

Si escrius pensant en el missatge, el fracàs literari és estrepitós. El problema és que hi ha qui compra aquests fracassos

Un article de Tina Vallès al informatiu digital VilaWeb que m’ha sorprés perquè encaixa literalment en el que fa molt de temps estic pensant i que, pel que veig,  tan pocs pensen quan observo l’ènfasi que es posa en determinats tipus de llibres en deteriorament, molt sovint, de la literatura. “La qüestió és llegir” i sembla que ens adaptem a la societat de consum a la mediocritat si cal, surten llibres “com a xurros” i comptem amb pocs recursos crítics que arriben a qui potser no els necessita.

Un bon consell, llegiu-lo malgrat ser una miqueta llarg:

Després del paradís ve l’infern, oi? En dic infern, de tots els maldecaps que hi ha rere bambolines i que patim tots els que ens dediquem a la literatura infantil i juvenil. Un dels principals problemes és el poc ressò que se’n fan els mitjans de comunicació, de la literatura infantil. A banda de les recomanacions (llistes de títols i res més) que es fan en dates assenyalades (Nadal, Sant Jordi i estiu), si surt mai res als mitjans generalistes sobre literatura infantil és o sobre un premi (i sempre ocupant tan sols unes línies d’un article dedicat a la resta de premis “seriosos”) o sobre una persona famosa que ara escriu per a la canalla. Recepció crítica, cap. Entrevistes en profunditat a gent del sector, cap. Peces d’anàlisi, cròniques, cap. I no em serveix l’argument tronat de dir que a la literatura per a adults li passa el mateix, perquè no és veritat: pot tenir poc espai als mitjans, hi regnen unes normes no escrites on preval més la notorietat que la qualitat, etcètera, etcètera, però sempre s’hi percep una pàtina de prestigi, sota l’etiqueta.

No fem historietes ni dibuixets, és literatura, és art, hi ha feina al darrere, es pensa abans d’agafar el pinzell, i sovint es pensa en equip (autora i il·lustradora), i pensar creativament en equip és una cosa que us recomano, perquè quan hi ha sintonia tant les lletres com els traços hi surten guanyant i això els lectors ho detecten i en gaudeixen. Escriure per a infants no és més fàcil. No són els lectors del futur, són lectors ara. Només són petits, no rucs. Escriure per a ells és tan fàcil o tan difícil com escriure per a adults.

Crec que parlo per tots (o gairebé) els del sector de la literatura infantil quan dic que durant bona part del temps que hi dediques tens la sensació insistent de militar, de defensar una causa, d’haver de tenir sempre tota una sèrie de reivindicacions a l’abast de la mà, penjades del cinturó com les pistoles dels cowboys, perquè és un terreny ple de paranys. La manca de prestigi social de la literatura per a infants ho empudega tot i sovint ens trobem en atzucacs. Cansa reivindicar-se cada dia. A més, la militància sempre ve de bracet de la inseparable precarietat. Per què en el món de la literatura infantil es té la sensació de veure els mateixos noms a tot arreu fent tots els papers de l’auca? Les males llengües en diran endogàmia, però és la precarietat la que ens empeny a fer de tot per poder viure.

I en realitat no és cert que sempre siguem els mateixos. De tant en tant arriba gent nova, han sentit tocar campanes, s’han cregut que fer llibres per a nens és tenir la gallina dels ous d’or i vénen a provar sort. Llegeixen literatura infantil abans de llançar-se a escriure’n o publicar-ne? No. Coneixen els lectors a qui es volen adreçar? Tampoc. Però no patiu, tenen un as a la màniga: o són famosos o són experts en educació emocional. Ja hem tocat os. Amb un discurs simplificat, saben adreçar-se als pares, als adults que compren els llibres per als nens, els enreden amb encanteris barats sobre emocions, colors i monstres i la trampa està tan ben parada que hi acaben caient pares, mares, àvies, avis, mestres, pedagogs, tothom. I aquests sí que trobaran espai als mitjans i el fet de dedicar-se tangencialment als llibres per a criatures els servirà fins i tot de rentada de cara, perquè si escrius per a nens només pots ser bona persona. L’autoajuda, amics i amigues, fa anys que ha arribat al camp dels llibres per a infants, i és encara més perillosa i més tendenciosa. Si els adults deixen de fumar (sic) gràcies a un llibre, els nens deixen els bolquers (sic) gràcies a un àlbum. El mètode és semblant. Llibres que serveixen per a coses “útils”.

Fem-nos-en el càrrec. Tu ets, no ho sé, posem per cas que una política o activista famosa, dels que fan declaracions i encapçalen manifestacions, i llavors tens criatures i et demanen un conte abans d’anar a dormir i te l’inventes sobre la marxa. Fins aquí, cap problema: això, sàpigues que ho hem fet tots, tots els que hem tingut criatures a càrrec. Tard o d’hora tots ens hem trobat amb un infant, o uns quants, que s’avorrien, que no tenien son, que anaven amb tren o amb cotxe i el viatge se’ls feia llarg, i hem hagut d’improvisar. La diferència és que tu, senyora famosa, has fet un pas que altres no hem fet: agafar aquella improvisació i sense donar-li gaires tombs, aprofitant que el teu nom té plaça fixa als mitjans, convertir-la en un conte per a nens. I el vendràs, en dedicaràs molts per Sant Jordi, sortiràs a la llista de més venuts, és clar que sí. I contribuiràs a visibilitzar el sector? No, absolutament el contrari. Gràcies. De veritat, sort en tenim de tu per continuar mantenint viva la flama de la militància i la precarietat.

Dedicar-se a la literatura infantil és fer de formigueta, confiar en cada gra, en cada molla, en molts sentits. Tot són gestos petits, projectes petits, victòries petites, no perquè els lectors i lectores siguin petits, sinó perquè has d’enfocar molt, personalitzar, acostar-te, fer-te escoltar. Hi ha dues figures clau, igual de precaritzades, igual de militants, que són les que es dediquen a la mediació i les que es dediquen a la narració oral. Són vitals perquè, penseu-hi, el nostre “client” és passiu, és a dir, ell no té diners, no té poder de decisió, hi ha un adult que decideix i paga per ell, perquè és menor. Fer llibres per a infants és crear-los i pensar-los per a ells però tenint en compte els adults del seu voltant, els que decideixen per ells. I de vegades això fa de mal resoldre i apareixen a escena aquells llibres que carreguen tant de missatge que la trama és un fil prim que no pot sostenir tot aquell pes.

Si escrius pensant en el missatge, es nota, però si a més escrius pensant en el missatge i a alliçonar a qui t’adreces, perquè és menor, el fracàs literari és estrepitós. El problema és que hi ha qui compra aquests fracassos. Per això són tan importants els mediadors, i la formació en mediació, perquè ara mateix tot depèn de les mans en què caus, de si qui fa la feina de mediació se la pren seriosament (i hi torna a haver un alt percentatge de militància), ja sigui des de la llibreria, la biblioteca o l’escola. No pot ser que la formació literària dels nostres infants i joves depengui de la voluntat d’uns quants. Sobretot perquè hi ha infants i joves que tenen un accés a la literatura molt restringit i per tant menys opcions d’arribar a llegir-ne. Aquí la figura de la biblioteca escolar és clau, ho sap tothom però no ho aplica tothom.

I què podem fer per revertir tot això? Ja en fem de coses, moltes. Som els de sempre i fem tots els papers de l’auca, però no ens estem de braços plegats queixant-nos i prou. La nostra és una queixa activa, amb mans i peus i caps que fan tot el que poden per provocar canvis. I un dels canvis grossos que calen és el del prestigi, perquè hi va tot lligat.

S’estudia la literatura infantil a les universitats? Sí. Però en quines facultats? Les de magisteri. I a filologia? No. Més enllà de centenaris i aniversaris de números rodons, som conscients d’on venim? Parlo de literatura infantil i juvenil en català i vull posar el focus en les dones. On són? Qui se’n recorda de les que van obrir camí? Autores i il·lustradores que van apostar per la literatura infantil i juvenil en temps més difícils que els actuals. Lola Anglada i Mercè Llimona als orígens, però tantes dones després. Hi ha una manera de ser més invisible encara que sent dona i escrivint en català, i és sent dona i escrivint per a infants i joves en català. Visibilitzar-les contribuirà a recuperar el prestigi i a seduir les noves generacions d’autores i il·lustradores perquè entrin al paradís etern de la literatura infantil, malgrat l’infern –que no ha de ser etern.

Per tercer any , La Asociación Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil. amb  el suport d’ ANELE I el Ministerio de Cultura, ha organitzat la celebració del Dia de la Biblioteca Escolar per avui, 24 d’octubre, DIA DE LES BIBLIOTEQUES.

Per a aquesta edició l’ escriptor Patxi Zubizarreta, Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2023, ha redactat el pregó corresponent i l’ il.lustradora Laia Giménez Buenaventura, guanyadora del Premio Lazarillo 2024 en la modalitat d’ àlbum il.lustrat, ha realitzat el cartell conmemoratiu.

Pregó:

Sempre vaig pensar que havia tingut una infància sense biblioteca, encara que, pensant-ho millor, potser en vivia envoltat, de biblioteques: cada fòssil que trobàvem a la muntanya ens parlava de temps llunyans, de peixos que havien nedat per on jo caminava; les pedres estranyes que identificava amb restes de meteorits em transportaven a galàxies remotes; els esquelets de les coves em recordaven els ossos que hi van hibernar; fins i tot els anells dels arbres eren veritables biblioteques, testimonis de sequeres i d’altres fenòmens extrems. Però, especialment, m’agradaven els contes, les llegendes o les cançons que escoltava de les meves àvies i els meus avis: a través de les seves emocions, de les seves penes i alegries ens transmetien tota una saviesa oral. Potser per això es diu que quan mor una persona gran es tanca una biblioteca.

Sempre vaig pensar que al meu poble natal (Ordizia, Guipúscoa) no havia tingut biblioteca, però m’equivocava: vaig créixer envoltat de fòssils, suposades restes de meteorits, esquelets, anells arboris i, sobretot, de l’eco i de les veus dels nostres avantpassats, tota una enciclopèdia d’humanitat i natura. Després van arribar els llibres, cadascun com una finestra i un resum del món, com una biblioteca jivaritzada.

Si un llibre és un jardí que es porta a la butxaca, les biblioteques es van convertir en els meus oasis particulars, on vaig trobar el meu hàbitat natural. Ara soc conscient que la meva vida hi ha estat molt lligada; de fet, gairebé diàriament em refugio a la Casa de Cultura Ignacio Aldecoa de Vitòria-Gasteiz i, sovint, les biblioteques escolars són el marc de les nostres trobades literàries. Encara que també he de reconèixer que m’han donat algun disgust, com quan em van comunicar que s’havia cremat l’escola d’Oronoz- Mugairi, al nord de Navarra. Des d’allà van fer una crida per donar llibres i, entre tots, reconstruir la biblioteca calcinada. Hi vaig enviar encantat uns quants exemplars, però una altra petició va sumar-se al meu petit consol: «Ens escriuries un conte?», em van suggerir els escolars.

De fet, estava descobrint una altra particularitat de l’escola perquè, cada curs, les nenes i els nens del centre redactaven un conte —per als més petits escriure és sinònim de dibuixar—, i després l’enquadernaven amb un paper d’un gramatge especial, en una edició tan imperfecta com única. A la petita escola cada any creaven un llibre i en acabat feien torns per portar-lo a casa i mostrar-lo orgullosos a les famílies. Aquesta obra singular més endavant formava part de la seva pròpia biblioteca escolar, un lloc de trobada i participació dirigit per bibliotecàries intrèpides, dotades d’un esperit i un entusiasme que comparteixo i reivindico.

De manera que aquell curs també va resultar memorable perquè, basat en el text breu que els vaig enviar —Marabara, maraberi—, l’àlbum va tenir un tiratge més gran que va consistir en dos exemplars: un, com de costum, està disponible a la biblioteca i l’altre …, l’altre l’atresoro jo.

Si bé és cert que cada llibre guarda una biblioteca a dins, també les escoles actuals són un petit compendi del món, ple de fòssils, meteorits, esquelets, boscos, i cada cop de més ecos i de més veus. Sense anar més lluny, a l’escola Urdaneta del meu poble natal avui en dia s’hi compten més de vint orígens diferents entre les famílies de l’alumnat i, a més de l’euskera i del castellà, s’hi senten més d’una trentena d’idiomes: àrab, xinès, edo, romanès, urdú… També des d’allà em van proposar escriure un conte: Munduketariak —una cosa així com Monautes, com els mosqueters del món…

Gaudeixo quan viatjo sense sortir de les biblioteques escolars, quan l’Aitor, l’Areesha, l’Harmony, la Llúcia, la Ping-Ping o en Sekou m’expliquen les seves vides i els seus somnis. Afortunadament, a ells no els falta la biblioteca i, a més a més, cada cop que una nena nova, cada vegada que un nen nou ve a una escola, estrenem biblioteca!

Patxi Zubizarreta

(Estaria bé que es llegís a l’escola)

XVII JORNADA MARTA MATA: La Poesia a l’escola

Un any més tenim l’oportunitat de participar en una jornada pedagògica per a debatre i reflexionar sobre un tema sempre de molt interès, enguany es parlarà de com podem  introduir i gaudir de La Poesia a l’escola.

PROGRAMA

 9:00h Arribada (cafè i pastes)

9:30h Benvinguda i presentació de la Jornada
A càrrec d’Assumpta Baig, presidenta de la Fundació Marta Mata.
Recital de cinc poemes per començar

10:00h Conversa: “La poesia a l’escola – L’escola a la poesia”
Mariona Masgrau Juanola, doctora en Literatura i Educació amb una tesi sobre el potencial didàctic de la poesia visual i professora de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Universitat de Girona.

Raimon Portell, escriptor i guanyador del Premi de Poesia per a infants Rosa Sensat 2024 amb l’obra Manual de versos dispersos (amb un polissó).

Antoni Tort Bardolet, pedagog, editor del llibre L’educació en vers i professor emèrit de la Universitat de Vic.

Moderadora: Gemma Ventura Farré, mestra, escriptora i subdirectora de la revista Catorze.

11:30h Tallers/ Mostra d’experiències
Al pati de Cal Mata, amb esmorzar durant les activitats.
A càrrec de la Fundació i Descoberta.

13:00h Espectacle sobre l’obra poètica de Joan Salvat-Papasseit: “De la vida”
A càrrec de l’alumnat @escenicbaixpenedes de l’Institut Baix Penedès del Vendrell.

Direcció: Jordi Martí. Professor de l’institut.

Presenta Toni Ávarez Romera, patró de la Fundació.

14:00h Cloenda de la jornada: Poesia escènica amb Adriana Bertran
Descobrirem el gènere de Spoken Word i els Poetry Slams de la mà d’una de les referents a nivell europeu.
Presenta Chiqui Subirana, patrona de la Fundació.

14:30h Dinar
Al pati de Cal Mata.

INSCRIPCIÓ A LA JORNADA

Cada 24 d’ octubre se celebra el Dia de las Biblioteques.

Des de l’any 1997 es commemora aquesta data en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo durant el conflicte dels Balcans.

L’objectiu d’aquesta efemèride és recordar la necessitat d’impulsar les biblioteques com a resguard de la cultura dels pobles, dels seus escrits i creences, de fer visible el seu paper a la societat actual com a lloc de trobada amb la cultura i el coneixement i com a instrument de millora de la societat.

Des de 2019 s’incorpora el lema ‘Aptes per a tots els públics’ que estará present en totes les actividades que es possin en marxa. A més, la celebració tindrà a partir d’ara, un fil conductor diferent cada any.

Des del Ministeri de Cultura proposen el lema “Por un futuro sostenible” per l’edició d’enguany.