Publicat el 15 maig 2012 per eqc

QUERALT, E.: Llegir, més enllà de les lletres: Interioritats de didàctica de  lectura. Lleida: Pagès Editors, (2012).

“Es tracta d’un assaig que vol donar llum, il·lusió i ajudes sobre algunes de les raons que, encara avui, impedeixen avançar, de manera generalitzada, en la didàctica de la lectura a l’interior dels centres educatius. El treball arrenca amb el dubte del perquè el món educatiu es resisteix a emprar “tot el que se sap” sobre el fer escola. S’adreça a persones que estiguin a l’escolaritat obligatòria, inclòs el parvulari malgrat no en sigui. Amb un llenguatge clar i directe, desenvolupa els aspectes nuclears de la didàctica de la lectura, amb aportació de referents teòrics i amb inclusió d’exemples i models experimentats al llargs dels anys de formador de centres en aspectes relacionats amb la didàctica de la llengua, tant oral com escrita.”

 

 

Publicat dins de Didàctica de la lectura, L'impuls de la lectura, lectura | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

L’enamorament, i els llibres, en català, si us plau!!!

Publicat el 29 abril 2012 per eqc

A l’atenció del Director/a

Benvolgut, volguda,

“Corre, corre, que ja quasi som a Sant Jordi”, “Mare meva, com passa el temps, ja ha passat Sant Jordi” I apa, llest, ja no cal pensar-hi més. Sabeu? Em sembla que sí que caldria pensar-hi, un cop passat tot l’enrenou vegetal i imprès. Concretament us proposo dues línies reflexió, “a pilota passada”:

 

  1. El patró Sant Jordi ho és de Catalunya, tothom ho sap, o quasi tothom. Compartim patronatge amb tot de països europeus, el més gran Anglaterra, com sabeu. Els vostres alumnes ho saben això? Caldria. Passa, però, que a més de ser el nostre patró nacional també ho és dels “enamorats”. I aquí els meus dubtes s’engrandeixen notablement. Quants alumnes, i m’atreviria a dir també, mestres, ho saben això? Quin percentatge? Caldria que també ho sabessin. L’Escola hauria de fer un esforç per ajudar la seva comunitat a situar-se com cal. La festa dels enamorats a Catalunya, el sentit estricte, no ha estat mai la festa de Sant Valentí, ho sento. Aquest invent, com sabeu anglosaxó, ha fet fortuna sobretot a través de l’esforç de substitució cultural (colonialisme?) que han fet, bàsicament, l’Estat espanyol amb l’ajut enorme de les grans superfícies comercials i, també, del petit comerç. Us animo a retornar a on mai hauríem d’haver sortit: a afegir a les celebracions de Sant Jordi, això de l’enamorament (ho teniu fàcil amb això de la rosa, no?) Les escoles hi podeu fer molt, creieu-me, per ajudar a situar les coses al seu lloc, des del punt de vista cultural (demaneu als vostres especialistes en llengua anglesa que facin festa l’any vinent el dia de Sant Valentí). No sé a vós, però a mi m’entristiria comprovar com el meu patró nacional (capaç de vèncer a drac furibunds i malèfics) sucumbeix davant d’un “simple sant” amb antecedents molt antics, això sí. Que a Sant Jordi no li passi com a Sant Galderic que va perdre el combat pel patronatge del camp català davant del “Sant Isidro” de la capital dels espanyols (si voleu, un altre dia us en faré deu cèntims)
  2. I la segona reflexió que us proposo, passat Sant Jordi, és sobre el consum de lectura en la nostra llengua (com proposa l’article del Sr. Josep Gifreu). Segons dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (2010) dels majors de 14 anys declaren llegir (un o més llibres l’any) un 58,7 per cent, i d’aquests, NOMÉS, 25 ho fan en català, un 70 en espanyol i un 5 en altres llengües. Mentre els hàbits de lectura dels catalanoparlants són bilingües (48 per cent català, 50 castellà), els dels castellanoparlants són pràcticament monolingües (només un 10 per cent llegeixen en català). Està bé això de comprar un llibre a l’any, i millor encara llegir-lo, però encara seria millor si TOTS fossin en la nostra antiga i estimada llengua, no trobeu. El mercat editorial espanyol ja té el sud-americà per expandir-se, no? El nostre, el català, només ens té a nosaltres. Si nosaltres li fem el salt, qui se l’estimarà?

La llengua de lectura

14/04/12 JOSEP GIFREU

Mentre els hàbits lectors en català a Catalunya no siguin majoritaris, el país estarà lluny de ser un país modern i normal
Llegir és un luxe i un privilegi. Llegir és la tercera en grau de dificultat de les quatre habilitats lingüístiques bàsiques que podem adquirir els humans. El llarg camí de la història de la lectura, juntament amb el laboriós aprenentatge personal de l’acte de llegir, ens habilita per a una funció suprema, la interpretació de les escriptures. Això sí, només les escrites en una determinada llengua. L’alfabetització ens fa lectors potencials d’una llengua.
Ara que torna la festa del llibre i de la rosa que el gloriós sant Jordi ens concedeix cada 23 d’abril, em pregunto un any més quines escriptures i quina llengua de lectura preferim i usem els catalans i catalanes. En el procés històric de recuperació de les llibertats i drets bàsics de la nació, de la llengua i la cultura catalanes, és saludable que en ocasions com aquesta ens interroguem sobre les nostres pràctiques de lectura. Unes pràctiques que, si bé són fruit de decisions personals molt íntimes, també aporten informació valuosa sobre l’estat general de la llengua. Quina és la situació actual de la lectura en català respecte del castellà a Catalunya? En la dinàmica actual de circulació de l’escriptura i per tant de les oportunitats de lectura per als usuaris d’una llengua, em sembla que hi ha tres àmbits principals a valorar: el llibre, la premsa i internet.
Les dades globals més recents que he pogut consultar sobre lectura de llibres corresponen al 2010 i procedeixen de les enquestes del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Segons l’estudi, de la població major de 14 anys declaren llegir (un o més llibres l’any) un 58,7 per cent, i d’aquests entorn d’un 25 ho fan en català, un 70 en espanyol i un 5 en altres llengües. Mentre els hàbits de lectura dels catalanoparlants són bilingües (48 per cent català, 50 castellà), els dels castellanoparlants són pràcticament monolingües (només un 10 per cent llegeixen en català).A la premsa, la lectura en català, segons el mateix Baròmetre, no sols ha fet un salt notable –els lectors habituals són un milió, contra els gairebé 2,5 milions en espanyol–, sinó que la tendència sembla afavorir-ne un augment progressiu. Els tres diaris amb doble versió, editats abans només en castellà, venen bé la versió catalana i això podria estimular la doble versió dels esportius i comarcals que encara no la publiquen.
A internet, les pràctiques de lectura en català són un continent per explorar. Per desgràcia no disposem de dades precises sobre la llengua habitual d’ús a Catalunya quan la lectura es fa en pantalla accedint a internet i els seus diversos serveis a través dels múltiples dispositius d’accés (ordinadors, tablets, mòbils, etcètera). Tenim dades dels usuaris únics de portals i pàgines web en català, però són insuficients per avaluar-ne els hàbits de lectura segons llengua.
Les pràctiques de lectura en català han format part i encara conformen avui a Catalunya –i als altres països de parla catalana– un autèntic camp de batalla entre llengües en presència. Els que patírem l’escola del franquisme recordem com vam veure’ns forçats, si volíem aprendre a llegir en català, a fer-ho fora de l’escola. Avui hem avançat molt: el model d’escolarització a Catalunya obliga a saber llegir en la llengua pròpia. Ara bé, a fora de l’aula les autoritats de l’Estat i els mercats de l’espanyol procuren que la lectura en català no superi els límits de la reserva.El llibre resistirà, la premsa en paper encara té anys de vida i internet ho textualitza tot. Però, sigui quin sigui l’estat de l’art dels textos, mentre els hàbits lectors en català a Catalunya no siguin majoritaris, aquest país estarà lluny de ser un país modern i normal. Per ara, llegir en català és encara un acte d’afirmació de la identitat, més enllà dels interessos instrumentals concrets de l’acte de lectura.

 

Publicat dins de lectura en català, Sant Jordi | Etiquetat com a , | Envia un comentari

Escola en català

Publicat el 22 abril 2012 per eqc

Amic i amigues,
El proper dissabte 28 d’abril a les 19:00h es celebren les concentracions davant dels Ajuntaments de pobles i ciutats del nostre país, amb l’objectiu d’aturar la sentència definitiva del Tribunal Suprem contra l’escola en català. Cal més que mai sortir al carrer per defensar el nostre model lingüístic a l’escola davant de les constants agressions del Partit Popular en particular i l’Estat Espanyol en la seva globalitat. Anem-hi tots amb la família, els amics i els companys d’escola per deixar clar que amb l’escola en català ni un pas enrere!
Us adjuntem el cartell de les concetracions per què el pogueu difondre. També us demanem que convideu el màxim de gent al nostre esdeveniment de Facebook: http://www.facebook.com/events/339074459487720/

Per altre banda, veient l’èxit que va tenir l’anterior enviament de cartes als jutges del TSJC engeguem un nou enviament de als jutges del Tribunal Suprem per evitar que senteciïn l’escola en Català.
Entreu en aquest enllaç i envia el teu correu. T’animem també a que en facis màxima difusió de la campanya entre els teus amics, familiars, el teu centre docent, escola, col·legi, institut, facultat…

Aprofitem per recordar que la campanya de recollida de signatures per blindar per llei el català com a única llengua vehicular continua fins al 24 de juny i la diada de Sant Jordi és un bon dia perquè la gent que encara no ho ha fet signi.
Podeu descarregar-vos el plec de signatures i quan estigui omplert fer-nos-el arribar a Associació Cultural Escola en Català, apartat de correus núm. 85, 08080 Barcelona.

Finalment us deixem un recull de premsa de la darrera roda de premsa de la Presidenta d’Escola en Català:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/530287-campanya-descola-en-catala.html
http://www.reusdirecte.cat/cat/notices/2012/04/escola_en_catala_inicia_una_campanya_d_enviament_de_correus_electronics_als_magistrats_del_tribunal_16893.php
http://www.racocatala.cat/noticia/28359/escola-catala-llenca-nova-campanya-mailing-massiu-als-jutges-ts
http://www.directe.cat/acn/578464/escola-en-catala-inicia-una-campanya-d-enviament-de-correus-electronics-als-magistrats-del
http://www.naciodigital.cat/noticia/41944/objectiu/colgar/mails/defensar/immersio
http://www.acn.cat/acn/664265/Noticia/audio/Noticia.html
http://www.cronica.cat/noticia/Escola_en_Catala_inicia_una_campanya_de_tramesa_de_correus_electronics

Reenvieu aquest correu a totes les vostres amistats, com més siguem més forta serà la resposta!
L’Escola en Català: Ni un pas enrere!

 

Publicat dins de Escola en català, immersió | Etiquetat com a , | Envia un comentari

Llegiu als nens!

Publicat el 7 abril 2012 per eqc

Francesco Tonucci, imatge de http://frankvillegas.wordpress.com/

“Llegiu als infants, el mestre, la mestra en veu alta.

Cada dia una mica. I no els llegiu qualsevol cosa, no.

Llibres que trobeu interessants, que tinguin qualitat”

Francesco Tonucci

Publicat dins de lectura | Etiquetat com a , | Envia un comentari

Lectoescriptura?

Publicat el 3 abril 2012 per eqc

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

la notícia em va “fer forat”. L’Àngels Prat, la meva mestra de didàctica de la llengua a l’Escola de Mestres de Sant Cugat (UAB), l’autora dels primers llibres que vaig emprar amb infants de cicle inicial de primària (El Tris-tras i El Vet-ho aquí) vet-ho aquí que ha perdut, simplement, el “llegir” com a conseqüència d’una malaltia neurològica (podeu llegir el seu article a l’enllaç de El Periodico). Vaig quedar planxat. Immediatament em va venir el seu posat escanyolit i la seva veu greu, suposo que de fumadora d’anys (però no ho sé del cert). Les seves classes eren per badar i badar i tronar a badar. Amb el pas dels anys, ens vam allunyar. Sempre l’he tingut present, però.

I mira per on l’article dels mestres Palou i Cela, Cela i Palou em ve a tomb per demanar la vostra atenció en un concepte “tronat”, el de lectoescriptura. Aquell concepte que suposa que aquest dos aprenentatges evolucionen en paral·lel. Mireu, aquest vespre, poseu al Google “Medical Research” i us sortirà un número milionari, és clar, direu. Quan l’hàgiu anotat, modifiqueu la cerca i feu-la a partir de “Education research”, veureu quin número us apareix, costa de llegir i tot.

Resulta que el món de l’educació és, probablement, l’àmbit del coneixement humà on s’ha fet més recerca. Us dic això lligant-ho amb el concepte de “lectoescriptura” que, hores d’ara, i ja fa molt de temps que se sap, no s’aguanta per enlloc. Una cosa és aprendre a llegir i una altra ben diferent aprendre a escriure. Nosaltres i el nostre cap ha de fer coses ben diferents per demostrar-ne competència. Però no, tot i que ja fa molts que se sap, l’escola s’aferra a la intemporalitat. A diferència de la medicina, l’automoció, l’electrònica, etc. no hi ha cap mena de pressió social que inciti al progrés de l’educació. La pràctica de l’aula es qüestionada quan s’aparta de la tradició. Entraríeu en un centre sanitari que us atenguès com fa vint anys?

Ara que tinc la sort de tombar pel país “venent” l’Estratègia d’Impuls a la Lectura” del DE puc comprovar com la didàctica de la lectura és molt feble, de vegades transparent i tot, malauradament. Força escoles la limiten a les correspondències grafofòniques i a practicar “el llegir”. I així en va, no?

Se’n saben un munt de coses però la gent de la nostra professió no les fa servir i, el que és més greu encara, no s’interessa per saber-les. Per què ens passa això?

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/angels-prat-escric-pero-puc-llegir-que-escrit-1193660

Àngels Prat

Al número 359 de la revista Perspectiva Escolar podem llegir un article d’Àngels Prat que es titula “El que he après de lectura ara que no sé llegir”. Algú podria pensar que és un títol que evidencia que mai no sabem llegir del tot. Però el sentit del títol és literal: Àngels Prat, que ha ensenyat a centenars de mestres a ensenyar a llegir, ara no sap llegir perquè pateix una alèxia pura. Pot escriure, però no pot llegir. Aquest cas posa en evidència que la capacitat de llegir i d’escriure no es dóna en les mateixes zones del cervell, un fet que sorprèn. Ara bé, el que commou d’aquest article és que l’Àngels no ha tirat la tovallola. Davant la sorpresa de molts, continua esforçant-se per anar recuperant la facultat perduda, al mateix temps que pensa de nou en la feina dels mestres.

Amb la claredat que sempre l’ha caracteritzada, converteix la circumstància personal en un seguit de reflexions didàctiques de gran interès. Reconeix, perquè les redescobreix en primera persona, les dificultats que han de superar els infants, i així, des d’una perspectiva que gairebé semblava impensable, torna a les idees fonamentals, és a dir: al paper de la motivació, a la necessitat de proposar activitats comunicatives que tinguin sentit i a la conveniència d’oferir els ajuts que calgui.

Coneixem l’Àngels des de fa molt de temps. L’hem vist treballar al costat dels mestres i davant dels futurs mestres, l’hem vist preparar amb rigor i convicció materials de tota mena per a l’aprenentatge de la llengua. L’hem viscut com a companya i com a amiga. Però ara hem de reivindicar el valor impagable del seu testimoniatge, el d’una dona que no es rendeix i que sap convertir en pedagogia també la malaltia. Mostrar l’experiència d’una alèxia pura com una nova lliçó per aprendre és una actitud que ens fa emmudir. Els grans mestres com l’Àngels tenen això, que quan
actuen provoquen silenci i admiració.

Jaume Cela és mestre i escriptor i Juli Palou és doctor en filosofia i educador

Publicat dins de lectura | Etiquetat com a , | Envia un comentari

Lectura “tallada”

Publicat el 19 març 2012 per eqc

Imatge de http://www.nytimes.com/

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

suposo que vós deveu ser com tothom, no? Cada cop llegiu més “en pantalles” diverses, no?

El suport imprès està en crisi, sens dubte. Aquesta setmana, si no ho recordo malament, els editors de l’Enciclopèdia Britànica, sí,  la “Britànica”, van anunciar que deixen de considerar el format imprès com una font de negoci. Una notícia lògica, d’altra banda. Les enciclopèdies digitals resulten molt més eficaces i, per descomptat, es poden actualitzar, quasi “on-line”. Encara recordo quan rebia els volums d’actualització de la nostra, la Catalana. De ben segur que a  l’Escola en teniu uns quants no?

La lectura en pantalla s’està imposant com a pràctica lletrada amb una força imparable. No admetre’n els avantatges seria una irresponsabilitat professional, sens dubte. Ara bé, també és cert que els nostres comportaments lectors, quan llegim en pantalles, varien notòriament. tot just s’estan començant a estudiar d’una manera rigorosa i, per tant, encara no hi ha conclusions definitives. En una cosa sembla que ja hi ha acord: en que la integració de la informació és més complexa com a conseqüència d’una característica evident de la lectura digital: la lectura ja no és lineal sinó “tallada” i, pel que sembla, molt més superficial.
Tots plegats faríem bé de seguir aquest tema ja que, segons sembla, d’aquí a només deu anys, els adolescents desenvoluparan el 80% de les seves lectures en pantalles, també en els centres educatius. Professionalment, per tant, escau seguir d’aprop aquesta qüestió. Ens hi juguem molt.
Espero que coincidiu amb mi, m’agradaria.

Gràcies!

EL EJERCICIO DE LEER

 

YAIZA SAIZ

MAGAZINE LA VANGUARDIA.

02.03.12

Leer es un sano ejercicio mental, pero, si el dominio de la sociedad audiovisual ya limitó su práctica, ahora la lectura se ve aún más amenazada por la dedicación a las actividades digitales donde se lee poco y de manera fragmentada
Hace ya más de 300 años, el escritor inglés Joseph Addison advirtió que ―leer es para la mente lo que el ejercicio físico para el cuerpo. Lo que no pudo anotar es que la invención de la televisión y de internet relegaría algún día a una posición secundaria el hábito milenario de leer. Según el Instituto Nacional de Estadística (INE), en los últimos siete años ha aumentado el tiempo medio diario dedicado a actividades informáticas (redes sociales, navegar por internet, juegos informáticos), a la vez que ha disminuido el tiempo dedicado a la lectura. La sociedad audiovisual actual promueve cada vez menos esta actividad, que además de implicar disfrutar de un pasatiempo, favorece la concentración y hasta la empatía, y ayuda a prevenir la degeneración cognitiva.
En este instante, mientras usted lee este texto, el hemisferio izquierdo de su cerebro está activando numerosas áreas. Cuando se lee, los ojos recorren el texto buscando reconocer la forma de cada letra. La corteza inferotemporal, área del cerebro especializada en detectar palabras escritas, se activa, transmitiendo la información hacia otras regiones cerebrales. A partir de ese momento, los datos tomarán dos caminos. Una parte de la información atravesará la red nerviosa del lóbulo temporal superior izquierdo, traduciendo las sílabas de cada palabra percibida en sonidos. El resto de la información seguirá una red nerviosa situada en el lóbulo temporal medial izquierdo, donde se analiza el significado de las palabras. Este es el proceso cognitivo de la lectura.
A simple vista parece que este cotidiano y natural proceso no tuviera repercusiones en el desarrollo intelectual. La realidad es bien distinta. En Les neurones de la lecture (Editorial Odile Jacob), el neurólogo Stanistas Dehaene, catedrático de Psicología Cognitiva Experimental del Colegio de Francia, se apoya en varios estudios para reafirmar su teoría sobre que la capacidad lectora modifica el cerebro. Uno de los estos estudios, llevado a cabo por el equipo de Alexander Castro-Caldas, de la facultad de Medicina de la Universidad Católica Portuguesa en Lisboa, demostró que las personas analfabetas oyen peor, comparando los cerebros de analfabetos con los de lectores. Además, el neurólogo portugués dejó constancia de las diferencias anatómicas cerebrales en otro de sus estudios: hay más materia gris en la cabeza de una persona lectora que en la de una que no lee.
A pesar de no existir investigaciones concluyentes sobre el influjo de la lectura en el tratamiento del alzheimer u otras enfermedades neurodegenerativas, los neurólogos recomiendan leer como método preventivo. ―No existen estudios concretos porque es muy difícil cuantificar lo que una persona lee, señala el doctor Pablo Martínez-Lage, coordinador del grupo de estudio de conductas y demencias de la Sociedad Española de Neurología. Cuando una persona comienza a padecer síntomas de demencia y a perder su autonomía, influyen dos factores: las lesiones que haya producido la enfermedad en el cerebro del paciente y la pérdida de la capacidad de compensar. Compensar es poner a funcionar áreas del cerebro que antes no funcionaban, poner en marcha la reserva cognitiva –capacidad intelectual que una persona ha acumulado a lo largo de su vida mediante conocimientos y actividades intelectuales–. Y para disponer de una buena reserva cognitiva es importante tener una vida intelectualmente activa.

Quienes se mantienen mentalmente en forma a lo largo de su vida, corren menos riesgo de padecer alzheimer, parkinson o enfermedades cardiovasculares‖, concluye Martínez-Lage.

Pero la lectura no sólo aumenta la reserva cognitiva y el número de neuronas en el cerebro, o favorece la concentración (otro aspecto estudiado), si no también la empatía, ponerse en el lugar de los otros. Las personas aficionadas a las novelas, por ejemplo, se muestran más empáticas que los lectores de libros especializados o los no lectores. El psicólogo Raymond Mar y su equipo dejaron constancia de este hecho en un estudio realizado por la Universidad de Toronto en el 2006. Para ello midieron las habilidades sociales y el modo de interactuar de lectores de ficción y lectores de temas especializados. Los consumidores de géneros literarios presentaban mejores habilidades sociales y tenían una mayor facilidad para ponerse en la piel del otro porque imaginar leyendo una novela conlleva identificarse con los personajes y estimula esta habilidad. Como bien dice un viejo proverbio hindú, ―un libro abierto es un cerebro que habla.

El 58% de los españoles mayores de 14 años dice leer con asiduidad, pero, tanto los lectores ocasionales como los no lectores recurren al argumento de no tener tiempo para explicar la falta de hábito o que no se practique más. Según un estudio de la Federación de Gremios de Editores, la población de edades comprendidas entre los 25 y los 54 años, que se corresponde con el periodo de máxima ocupación laboral, es la que más esgrime esta falta de tiempo. Los jóvenes no lectores de 14 a 24 años argumentan que no leen porque no tienen interés o simplemente porque no les gusta. Los mayores de 65 años señalan motivos de salud o de vista como causa de su menor hábito lector.

La lectura en soportes digitales (ordenadores, smartphones, tablets, ebooks) está ganando terreno al papel. Durante los últimos seis meses, el porcentaje de españoles que afirman leer en este formato se ha incrementado hasta superar el 50% de la población lectora, según datos de la Federación de Gremios Editores. Este aumento no es proporcional al consumo de libros, ya que sólo el 6,8% de la población afirma leer libros en este formato. La lectura digital implica una infinidad de situaciones diversas; desde consultar el correo electrónico hasta chatear en Facebook o navegar por sitios web.

El neurólogo Pablo Martínez-Lage se muestra preocupado por esta tendencia ya que considera que  la lectura desde la pantalla de ordenador o internet es muy fragmentada, lo cual repercute en la comprensión lectora, anulando en cierto modo los efectos que produce esta en el cerebro. Esta hipótesis sobre leer por encima‖ en los soportes digitales se ha visto confirmada en algunas investigaciones. En el 2007, el equipo de la psicóloga Laura Levine, de la Universidad Central del Estado de Conneticut (EE.UU.), llevó a cabo un estudio en el que 160 estudiantes universitarios describieron su comportamiento al chatear. El objetivo era descubrir qué grado de distracción conlleva el recibir y responder mensajes mientras se trabaja en el ordenador. Cuanto más tiempo invertían en intercambiar mensajes instantáneos, más aumentaba la percepción subjetiva de distracción. Esto se traduce en una evolución del modo de procesamiento de la información, que cada vez más tiende hacia la superficialidad y la multitarea.

 

Publicat dins de lectura digital | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Llegeix com et vingui de gust: el més important és que llegeixis

Publicat el 18 març 2012 per eqc

http://artisthana.blogspot.com.es/2010_01_01_archive.html

 

A l’atenció del director/a

Benvolgut/da

Hi ha persones que no hi estan d’acord quan veuen nens i nenes a l’escola que no llegeixen segons els “canons” acadèmics: és a dir, ben asseguts, esquena recta, llibre recolzat damunt de la taula i, sobretot, silenci.

S’ha de saber diferenciar, i aquí és on rau la clau, quina és la finalitat de la lectura: evidentment escauria aquest posat en el cas que es tracti d’una lectura d’estudi, d’una lectura de cerca d’informació, … però què passa quan llegim per gust?

Penseu com llegiu quan ho feu vosaltres: on llegiu? Llegiu sempre sols/es? Compartiu les lectures? Hi ha llocs i gustos ben diversificats pel que fa aquest tema: a la terrassa, a la platja, al llit, al cotxe, al jardí, a les escales….

I si parlem del COM ens posem, aquí ja la varietat és immensa: perquè hi ha gent que té la seva butaca preferida i recolza els peus tamunt d’algun lloc; d’altres prefereixen llegir ajaguts al sofà; hi ha qui aprofita els viatges de tren amunt i avall, i es recolza a la paret del vagó per llegir; les “sales d’espera” de les estacions d’esquí són plenes de gent que prefereixen llegir a practicar l’esport blanc.

Per què doncs demanar als nostres alumnes que, en les estones que els proposem una lectura per gust, un “llegir sense res a canvi”, ho facin asseguts i en posició escolar? Us convido a que trenqueu aquests esquemes i deixeu llibertat en aquest aspecte, veureu: un espai agradable dins la classe o la biblioteca, una catifa i uns coixins, i les estones de lectura lliure esdevindran un petit “regal”.

Proveu-ho.

A criteri vostre, no cal dir.

Imatge de http://livreiranarquista.tumblr.com/

Publicat dins de General, gust per llegir, lectors | Etiquetat com a , | Envia un comentari

8 de març, Dia de la dona

Publicat el 6 març 2012 per eqc

 

Imatge de http://almendron.com/arte/pintura/pintura.jpg

Publicat dins de coeducació, Dia de la dona, General | Etiquetat com a , | Envia un comentari

Només amb un “clic”

Publicat el 27 febrer 2012 per eqc

Benvolguts/des amics i amigues

El proper 7 de març , el Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal de Justícia de Catalunya deliberarà, votarà i fallarà respecte l’execució de les sentències del Tribunal Suprem que exigeixen a la Generalitat que el castellà sigui llengua vehicular de l’ensenyament de Catalunya

http://www.cronica.cat/noticia/Lescola_en_catala_pendent_del_7_de_marc .

Després de concentrar-nos milers de persones davant del TSJC el passat 12 de febrer en senyal de protesta, ara ha arribat el moment de fer arribar als magistrats del TSJC la importància i el suport que té el model d’immersió lingüística per a la cohesió del nostre país Per això hem organitzat una campanya d’enviament de cartes als 23 magistrats del TSJC per demanar-los que no executin les sentències del Tribunal Suprem que posarien fi al nostre model d’escola en català.

T’animem doncs a enviar una carta electrònica als 23 jutges del TSJC, clicant aquest enllaç, i que facis córrer aquesta campanya entre els teus amics, familiars, el teu centre docent, escola, col·legi, institut, facultat… Només si els 23 jutges del TSJC copsen el suport social que té la immersió lingüística en català al nostre país podrem evitar una més que possible sentència adversa.

A més, Escola en Català continua recollint signatures exercint el dret de petició al Parlament de Catalunya per a que els parlamentaris aprovin la proposició de llei “Defensem l’Escola en Català” que preténblindar el català com a única llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, fem una crida a presentar mocions als consistoris perquè el català sigui l’única llengua vehicular, i desenvoluparem tot un seguit d’accions de resposta a les sentències per mobilitzar el poble de Catalunya exigint al Govern que no les acati.

Ara més que mai, defensem l’Escola en Català!

Per saber què pots fer per l’Escola en Català visita www.escolaencatala.cat

Si vols col·laborar amb la campanya pots enviar un correu a info@escolaencatala.cat

Si tens algun dubte pots trucar al telèfon 681 243 025

Moltes gràcies pel vostre suport.

 

Publicat dins de llengua catalana | Etiquetat com a | Envia un comentari

Per als nostàlgics, una mica de realitat

Publicat el 26 febrer 2012 per eqc

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

aquest dies, quan viatjo en tren, estic enllestint un llibre magnífic: “La infància, una història fosca” d’en J. Pinilla. És estremidor adonar-te d’on venim, de com érem fa quatre dies, de quines coses donàvem per “normals” els humans en relació a la infància. Si el voleu llegir, us recomano, però, que ho feu en un moment en què tingueu una presència d’ànim suficient, altrament patireu de  valent.

Abans que el Sr. Pinilla ho consignés dins d’un treball esplèndid, servidor ja sabia que això del llegir a casa nostra és un fruit MOLT primerenc. Tant que no té gaire més de deu anys, fet i fet. El temps que fa que la ESO es va generalitzar a l’Estat espanyol (l’any 2000). Sempre que surten índexs de lectura en els mitjans d’informació apareixen tot d’opinadors, i de docents, que s’apunten a un exercici de nostàlgia desenfrenada. Apel·len a un “abans es llegia més”, per dir-ho ràpid. Quanta ignorància, també en aquest cas.
Quan vaig començar el primer curs de l’antic batxiller, no el BUP sinó el de més abans, només érem poc més del 5% dels que havíem començat la primària de l’època. Us imagineu?, un n’adoneu?, més del 90% dels infants “desapareixien” del mapa escolar, que  en diríem. En el mateix temps, quan sovint anava a BCN a visitar l’àvia materna, mai recordo haver vist ningú llegir a les línies de metro que hi havia aleshores. No cal dir que al tren tampoc.
Ara, en canvi, quan vaig a BCN a treballar, sempre em fixo en quantes persones desenvolupen aquesta activitat: la lectura. Sempre em calen dues mans per comptar les que la practiquen en el meu vagó de transport. Per tant, que a casa nostra es digui que l’índex de lectura arriba al 50%, personalment, ho considero un èxit rotund. M’agradaria tenir dades dels països amb els que ens comparen, a veure quants han passat de 0 a 50 en un període tan i tan curt de temps.
Potser vós vau tenir una altra experiència, és clar.
Ara bé, sovint la nostàlgia no és res més que una mala excusa. Una excusa de persones derrotades.Servidor encara no ho està, ni de lluny.
I vós?

De quan érem nens i no llegíem

IGNASI ARAGAY 11/01/2012
Fa només un segle i mig (1860) l’índex d’analfabetisme era a Catalunya del 78,87% de la població. El 1900 era encara del 61,13%. L’escolarització seguia sent cosa de minories. Són dades extretes del llibre La infància, una història fosca (Pagès Editors), de Joan Pinilla, que fa un recorregut per les condicions de vida dels nens a Catalunya a través dels segles. Ara ens podem queixar que els infants no llegeixen prou, podem carregar els neulers a l’escola i els mestres, podem aferrar-nos a un idíl·lic passat atecnològic en què suposadament tots llegíem… I podem seguir-nos enganyant. La veritat, però, és que ara es llegeix més que mai, i que això es dóna en paral·lel a la mala salut de ferro del llibre i del negoci editorial. Són coses diferents.
El llibre de Joan Pinilla, llicenciat en filosofia i expert en màrqueting posat a fer d’historiador, és alliçonador. A voltes aclaparador. Fins a la segona meitat del segle XX els infants no han començat a ser tractats com a persones. La imatge del rei de la casa – El príncipe destronado de Delibes-, el nen mimat, és molt recent. Els infanticidis i els abandonaments omplen el gruix del llibre i de la història.
Al segle XVIII es va inventar el torn, un cilindre que girava sobre el seu eix i permetia passar un infant del carrer a l’interior d’un hospici de manera anònima. El primer torn va sorgir a Rouen el 1758. Ja no calia llançar els nens al riu, al pou, o abandonar-los al porxo d’una església o a l’entrada d’una casa rica. L’enginy, però, va portar un augment dels abandonaments. Aquella canalla aquí rebia de cognom Ventura, Bonaventura o Deulofeu, i en castellà, Expósito. Al barceloní Hospital de la Santa Creu entre el 1800 i el 1849 n’hi van ingressar 31.930 (la ciutat tenia uns 150.000 habitants). Si a això hi sumem la mortalitat infantil (a la primera meitat del XIX, entorn del 50% morien abans dels 15 anys), el panorama és bestial. I els que sobrevivien estaven exposats a maltractaments, explotació, esclavatge, manca d’higiene… La família i l’educació tal com les entenem avui són un invent molt modern. Són milions els nens que al llarg de la història no han tingut l’oportunitat d’una vida digna, inclòs un mínim accés a la cultura.
Tots els mestres dels últims cursos de primària o dels primers de secundària haurien de llegir el llibre de Joan Pinilla i, sense haver de causar terror en els seus alumnes, dedicar un parell de lliçons històriques a l’assumpte. Potser així els nens d’avui apreciarien la sort de tenir mestres que s’hi esforcen i pares que se’ls estimen.

 

Publicat dins de infància | Etiquetat com a | Envia un comentari