Hi havia una vegada una muntanya pelada que no sempre havia estat pelada. Abans havia estat un gran bosc, però un foc feia molts anys l´havia deixat així.

Una gran olivera havia pogut resistir al foc. Alguns deien que tenia més de mil anys !!!… I des de sempre, els nens després de sortir de classe, se n’anaven a jugar pujant a les seves branques.

Aquell dia, com molts altres, també hi van anar. Però en arribar es van trobar tota la muntanya envoltada d’una tanca que no els deixava passar, i amb un gran rètol que hi deia: “Nunyes i Naparro: propera construcció d’un gratacels”

Van baixar tots corrents cap a la plaça de l´Estatut i es van reunir en assemblea i van decidir d’anar tots plegats a fer una cadena humana i no deixar passar les màquines excavadores. Quan els seus pares ho van saber també hi van anar i els mestres de l´escola Josep Ferrà i Esteva també s´hi van apuntar.

De cop i volta, van aparèixer les màquines excavadores i semblava que no volien aturar-se. Nens, pares i mestres van començar a plorar amb molta tristor i quan les seves llàgrimes van arribar a terra va passar una cosa màgica: al mullar-se, les olives escampades pel terra, van començar a créixer ràpidament grans oliveres que no van deixar passar a les màquines excavadores i se’n van haver d’anar.

El govern, en veure que la muntanya pelada era ara un gran camp d’oliveres, va fer un parc natural, i així tota la muntanya es va salvar per sempre.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos… aquest conte ja s´ha fos. Vet aquí un gos, vet aquí un gat… aquest conte s´ha acabat.