Category Archives: 3r

Oihane Montoya – LA CORONACIÓ DE LA BRUIXA PASSA DOS COPS

Hi havia una vegada dos nens que estaven jugant. El Daniel va clicar un botó i van desaparèixer. Van anar a parar a un altre planeta on hi havia molts extraterrestres.

-Què feu aqui? I l’extraterrestre li va dir:

-Hi ha una coronació.

I per fi la coronació va començar, però els dos nens es van adonar que estaven coronant a una Bruixa. Els nens van dir a la vegada…

– La reina és una Bruixa!

I els extraterrestres van dir:

– Sss… I quan la coronació va acabar li va dir el Javier:

– Com heu pogut coronar a una Bruixa?

I van contestar:

– Em coronat una Bruixa perquè hi ha un concurs de quin és el planeta millor, fins i tot la terra, i ha guanyat el planeta de les bruixes.

I va dir el Daniel:

– Nosaltres som de la terra! I l’extraterrestre enfurismat li va dir:

– Doncs ara us matarem, no ens agraden els terrestres, vinga anem!

I el Javier va dir:

– Daniel clica el botó, ràpit!

I el Daniel va apretar i es van quedar inmòbils duran un segon.

Sergi Silva – La muntanya pelada

Hi havia una vegada una muntanya pelada que no sempre havia estat pelada. Abans havia estat un gran bosc, però un foc feia molts anys l´havia deixat així.

Una gran olivera havia pogut resistir al foc. Alguns deien que tenia més de mil anys !!!… I des de sempre, els nens després de sortir de classe, se n’anaven a jugar pujant a les seves branques.

Aquell dia, com molts altres, també hi van anar. Però en arribar es van trobar tota la muntanya envoltada d’una tanca que no els deixava passar, i amb un gran rètol que hi deia: “Nunyes i Naparro: propera construcció d’un gratacels”

Van baixar tots corrents cap a la plaça de l´Estatut i es van reunir en assemblea i van decidir d’anar tots plegats a fer una cadena humana i no deixar passar les màquines excavadores. Quan els seus pares ho van saber també hi van anar i els mestres de l´escola Josep Ferrà i Esteva també s´hi van apuntar.

De cop i volta, van aparèixer les màquines excavadores i semblava que no volien aturar-se. Nens, pares i mestres van començar a plorar amb molta tristor i quan les seves llàgrimes van arribar a terra va passar una cosa màgica: al mullar-se, les olives escampades pel terra, van començar a créixer ràpidament grans oliveres que no van deixar passar a les màquines excavadores i se’n van haver d’anar.

El govern, en veure que la muntanya pelada era ara un gran camp d’oliveres, va fer un parc natural, i així tota la muntanya es va salvar per sempre.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos… aquest conte ja s´ha fos. Vet aquí un gos, vet aquí un gat… aquest conte s´ha acabat.

Marc Murcia – La batalla Trafalgar

Hi havia una vegada,a l’oceà Atlàntic, un home i una dona que es deien Jordi i Marta i vivien a Olesa.

En Jordi i la Marta eren espies. Estaven en un submarí i anaven a conquerir als anglesos. De l’equip d’en Jordi i la Marta venien més de cent vaixells i dels anglesos més de mil.

Va començar la batalla i els anglesos eren molt forts. Olesa va perdre. La batalla, que en van dir Trafalgar, havia acabat .

Olesa va ser derrotada. En Jordi i la Marta van aconseguir sortir del submarí i es van salvar.

Conte contat aquest conte s’ha acabat.

Toni Salazar – El tigre sense ratlles

Fa tretze anys, a la selva tropical, hi havia un tigre que tenia molts amics (la serp, el rei lleó, i una zebra artista). Quant va arribar el cap de setmana el tigre no tenia ratlles!

Al veure que no tenia ratlles va cridar… No tinc ratlles! Què puc fer? De repent va tenir una idea i va anar a consultar a tots els seus amics per a que l’ajudessin. Toc toc toc!

– Qui és? Diu la serp.

– El teu amic tigre!

– Haaa! Espera ara surto.

Llavors el tigre li va comentar que no tenia ratlles i que necessitava ajuda. La serp li va dir…

– Ho sento però no et puc ajudar, jo només m’arrossego pel terra.

– Dacord a veure que puc fer, aniré a veure al rei lleó.

Rei lleooo, que em pots ajudar? Diu el tigre. Y el lleó li va contestar… Ho sento però jo soc el rei de la selva, jo no ajudo als animals, pregunta-li a la zebra, igual ella et pot ajudar! Vale! Diu el tigre. Toc toc toc…

– Qui és? Diu la zebra.

– Soc el tigre i necessito ajuda, que puc passar?

– Si esclar passa passa!

Finalment el tigre li va comentar el que li passava i la zebra molt amablement el va ajudar a sol·lucionar el problema. Passa i vine que amb una mica de gràcia et tornaré a pintar les ratlles, espera’t un segon. Llavors el rei va contar i… ja! Mentrestant la zebra anava cantant, la la la… Ja esta, ja tens ratlles! I el tigre molt content li va donar les gràcies i li va dir adeeu, adeeu… I conte contat ja s’ha acabat!

Edgar Muñoz – Un nen bonic

Hi havia una vegada en un país molt llunyà anomenat Tunis un nen que es deia Bernat.

En Bernat va jugar a la pilota i li va caure a la casa del costat. Va intentar saltar la tanca i no podia. Llavors va agafar una altra pilota i també li va caure a la casa del costat. Després de rumiar una estona va anar a trucar a la porta per si hi havia algú. Va tenir sort i li van retornar les pilotes. Va marxar molt content a jugar un altre cop, amb tan mala sort, que va tornar a penjar la pilota. La va anar a buscar i li van tornar un altre cop. Estava feliç i la mare li va dir:

– On has estat fill?

– A fora jugant amb la pilota.

La mare és va posar feliç perquè en Bernat li va dir tota la veritat.

Adaya Monje – ELs extraterrestres

Vet aquí una vegada que a l´espai hi vivien uns extraterrestres.

Els extraterrestres estaven fent un pla per atacar la Terra. Van fer naus i tot, però mai volien ser els seus amics. No funcionaven les coses, però és que no funcionava res del que feien. Un dia van pensar que potser era el seu aspecte i tots els extraterrestres es van dir:

– Ah és això?

Llavors van fer una poció màgica.

Van baixar a la Terra i va dir un extraterrestre:

-Dóna igual l’aspecte! I van ser amics per sempre els extraterrestres i els humans.

Queralt Almasqué – El pallasso malabarista

Hi havia una vegada un nen, que li va dir a la seva mare, que de gran volia ser un pallasso malabarista en un circ on hi hagués moltes persones a qui els hi agradessin les tonteries. Ell de petit ja començava a practicar on hi havia els seus millors amics.

Quan era més gran i, ja va aprendre més, va anar al circ. Justament quan hi va anar feien festa perquè no el podien obrir cada dia. Ell va començar a plorar i plorar perquè tenia tantes ganes de ser un pallasso!

Quan van arribar de vacances van veure que a aquell nen li agradaria molt ser un pallasso malabarista. Li van obrir el circ i el nen va ensenyar els seus moviments i van agradar molt. Va ser un pallasso famós i tota la gent el felicitava.

Hi havia una vegada un gat i un gos que aquest conte s’ha fos.

Bernat Matarin – El Guerrer de Xangai

Hi havia una vegada un guerrer de Xangai que defensava el món amb els seus antics guerrers, però un dia es va trobar amb un antic enemic anomenat Diroptus!!! al mig d’una ciutat.

Es van mirar fixament als ulls. El guerrer els hi va fer una senyal i es van col·locar al seu lloc. El guerrer va dir:

– Ho faré jo sol

I l’altre va dir:

– MORIRÀS

Va dir i van dir:

– A LA GUERRA!!!

Van lluitar, queien, es ferien i es morien. Fins que van morir tots i només quedaven el guerrer i Diroptus!

Van començar a lluitar i es ferien! Diroptus el va tirar a terra. Eren valents, lluitaven i es ferien fins que el guerrer li va clavar l’espasa al cor i Diroptus va morir. El guerrer va aixecar l’espasa i va dir :

– URRA,URRA,URRA-.

Arnau Garcia – En Víctor i la Sara

Hi havia una vegada, a l´escola Josep Ferrà, un nen nou molt tímid que es deia Víctor.

Un dia a l´escola li van demanar ajuda per participar en una obra de teatre. Com que ell era tan tímid quan li van dir va marxar corrent i plorant. En Víctor es va quedar plorant en un banc una bona estona fins que una nena que el va veure tan trist va anar a dir-li:

– Com et dius?

I en Víctor li va dir:

– I tu?

La nena li va contestar:

– Jo em dic Sara.

La Sara i en Víctor es van quedar parlant.

-I per què estàs així?- li va preguntar la Sara.

Ell li va explicar que era molt tímid i tenia que fer a l´escola una obra de teatre i ell no volia. La Sara li va dir:

– Vine amb mi i veuràs.

Van anar a menjar un gelat, al parc i la Sara li va preguntar:

– Com t´ho estàs passant?

En Víctor li va contestar:

– Genial!

La Sara li va explicar que fent l´obra de teatre deixaria de ser tant tímid i tindria molts més amics.

Va arribar el dia de l´obra de teatre i va sortir tot molt bé.

Ainhoa Granada – El fantasma i la lluna

Hi havia una vegada un fantasma que vivia en una torre i es deia Joan. A la gent no els hi agradaven els fantasmes. En canvi si que els hi agradava la Lluna. Però el fantasma no tenia amics i en volia fer. Llavors li va dir la Lluna:

– No et posis trist, jo t´ajudaré a fer amics.

Van anar a preguntar als núvols, als raigs i a la boira, però ningú volia ser amic seu. Llavors li va dir la Lluna:

– Tinc una idea. I si som els millors amics del món? El fantasma li va dir:

– D’acord, serem els millors amics del món.

El fantasma es va posar molt content i va tenir el seu primer amic.

I conte contat aquest conte ja s’ha acabat.