Era un carrer calmat per la nit, les llums reflexaven l´aigua. S’escoltava una tranquil·litat, era la de la nit. No hi havia lluna, però el cel era tan blau com el mar, només es notava la humitat del carrer. Les finestres eren blanques com la neu i l’església es veia negre com el carbó. Era una nit molt tranquil·la!
Marina Sánchez