Ens agrada la tardor!
Quin esclat de color!
Escriure poemes és una manera d’expressar allò que sentim: com ens emocionem
amb allò que veiem, que escoltem, que vivim, …
La poesia és una altra manera de mirar. Hi esteu d’acord?
Llegiu i escolteu aquestes poesies per compartir la nostra mirada.
LA TARDOR
Els arbres a la tardor
perden la verdor.
Els arbres a la tardor
es tenyeixen de groc, taronja i marró.
A la tardor,
els camins plens de fulla estan,
que la gent remouen tot passant.
La pluja i el vent
s´encarreguen de fer caure la fulla
més rapidament.
Enmarcat en un quadre de color,
se’ns presenta un paisatge de tardor.
Si ens fixem bosc endins,
tot passejant pels camins,
trobarem tota la verdor
transformada de color.
CARLES CANAL VIDALcarles
LA TARDOR
La tardor
està plena de color, les fulles cauen,
les montanyes
es tenyeixen de daurat.
El riu ple de fulles
amb amistat i tristor
per la fi de l’estiu
i el comencament de la tardor.
L’emoció de la tardor
porta nits llargues i fosques
com la gola d’un llop.
Riu i dies de frescor,
mai porten la calor.
I així és com és
la tardor.
CRISTINA BONETAcristina
LA TARDOR
Tots a casa amb la llar de foc,
i veiem com se’ns presenta la tardor,
amb un ventall de colors.
A la tardor,
les fulles perden la verdor,
i queden pintades amb mils colors
i s’emplenen de claror.
Totes les fulles,
al caure queden lliures, contentes,
i es deixen caure enmig dels arbres.
La tardor ja s’acaba!
posem-li fi amb les castanyes i els panellets,
que d’aquí en endavant,
ja haurem d’anar més abrigadets.
XÈNIA CANAL VIDALxenia
MAR DE FULLES
Els arbres ja es posen
el banyador
per nedar en aquest immens
mar de tants colors:
la bonica grogor,
l’alegre taronja,
el cantaire roig
i el robust marró.
Els arbres
aixequen les branques
i sembla que facin natació.
La tardor no és
qualsevol estació
JOFRE SOLER SINGLAjofre
POEMES DEL SR JOAN GELABERT
FULLES CANSADES
Fulles cansades
de verdejar,
tremolenques i emmarcides,
quan mor l’octubre
volen volar.
Recita: OLEG SUBIRÀ VILLAVERDEoleg
CANT DE TARDOR
Per la lleu catifa
del groguenc fullam,
l’amor hi camina
lliure de desmai.
Per la jovenesa
no és octubre mai.
Recita: DIKSA VASDEVdiksa