Procés de solució de problemes de D´Zurilla i Goldfried

La solució és d’aportar a l’alumne/a d’una estratègia o tècnica que li serveixi per la manera d’enfocar i buscar solucions vàlides.

1.- Orientació cap al problema.
Primerament hem d’identificar el problema. El problema es detecta per les emocions negatives que genera.
Preguntar: com et sents davant una determinada situació? (escola, família, amics, salut…).

2.- Definició i formulació del problema.
El següent pas és l’anàlisi de la situació, la seva descripció detallada que genera l’estat emocional negatiu.
Les preguntes que cal realitzar són: per què passa aquesta situació?; on passa?; amb quines persones passa?; quan passa? què faig quan succeeix?
Les respostes a les preguntes ens aniran orientant cap a unes metes emocionals que ens portaran a aconseguir la fita final: el benestar emocional.

3.- Generació d’alternatives de solució.
Els conflictes es poden solucionar de diverses maneres, amb la qual cosa cal generar totes les idees possibles. Realitzar una tempesta d’idees (brainstorming)l. Totes les idees poden aportar elements a la decisió final. Tenir almenys 10 idees per a cada objectiu seria una xifra adequada.

4.- Presa de decisions.
Ara es tracta d’analitzar les possibles conseqüències de cada objectiu, les millors alternatives de les plantejades. Primerament es fa una tria perquè quedin unes 3-4 alternatives, analitzant els avantatges i inconvenients de cadascuna d’elles.
Podem utilitzar per a això alguna escala (0-10) o puntuació que generi una «classificació» de les alternatives per a prendre la decisió. Les que tinguin més punts en conseqüències positives que negatives seran les que han de ser seleccionades. Per a saber que hem triat una solució útil podem fer-nos aquestes preguntes:
• La idea és pràctica i es pot dur a terme?
• És realista?
• És molt costosa?
• Quant temps requereix?
• Pot ser implementada per tu mateix o requereix d’altres persones?
• Les conseqüències que s’anticipen de la seva posada en pràctica porten a resoldre el problema?

5.- Implementació de la solució i verificació.
És l’hora de posar en marxa la solució triada. Abans de res, hem de fer una petita planificació dels passos a seguir per a poder anar valorant quals funcionen millor i pitjor i realitzar una implantació progressiva del pla d’acció. El model que es pot utilitzar:
1. Execució: posada en pràctica.
2. Auto-observació: observar la pròpia conducta i els resultats que s’obtenen.
3. Auto-avaluació: comparar els resultats amb els resultats anticipats previstos.
4. Auto-reforçament: si els resultats s’assemblen als previstos és hora de sentir-nos orgullosos del treball ben fet, en cas contrari no desistir i revisar el procés de les fases anteriors.

Aquest tipus de tècniques s’ha demostrat útil per a la resolució de conflictes de companys, conflictes escolars, fòbia social, problemes amb els pares, depressió, problemes relacionats amb el dolor, drogues, ansietat o diversos trastorns de personalitat. Tot el que sigui millorar les teves habilitats emocionals aniran en benefici del benestar personal.

>> Fitxa:
Alumne: ………………………………………………………………………..
1.- Orientació cap al problema.
Indica el problema o problemes que tens en l’actualitat i el seu nivell de gravetat, en una escala de 0 (res) a 10 (moltíssim).
Problema(s) Gravetat (0-10)
…………………………………………………………………………. …………..
…………………………………………………………………………. …………..
…………………………………………………………………………. …………..
2.- Definició i formulació del problema.
Defineix i formula el problema:
………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………
3.- Generació d’alternatives de solució.
Possibles solucions al problema

– ………………………………………………………………………………………
– ……………………………………………………………………………………
– …………………………………………………………………………………….
– ……………………………………………………………………………………….
4.- Presa de decisions.
Solució triada:
………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………
Principals raons per a la seva elecció:
………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………

Tàctica per a posar aquesta solució en pràctica:
………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………

5.- Implementació de la solució i verificació.

– Observar la conducta i el resultat obtingut amb la seva alternativa.
– Comparar el resultat observat amb l’esperat.
– Retrocedir a fases anteriors si fos necessari.
– Finalitzar el procés de solució de problemes si el resultat és satisfactori.
– Elogiar per haver aconseguit solucionar un problema satisfactòriament.

Terapia_de solución de problemas

ACTIVITATS

1.- Saps diferenciar entre emoció i sentiment:

Amor, alegria, gratitud, por, odi, tristesa, sorpresa, gelosia, fàstic, enuig, ira, satisfacció

solució

2.- Saps col·locar els següents trets de personalitat al lloc que els correspon en cadascun dels cinc factors principals:

Afable, ansiós, assenyat, callat, confiat, conformista, convencional, curiós, curós, desconfiat, desendreçat, desorganitzat, emocional, fantasiós, flegmàtic, flexible, impressionable, irreflexiu, obert, organitzat, original, realista, reservat, serè, sever, sociable, solitari, sorrut, tranquil, xerraire.

EXTRAVERSIÓ

AMABILITAT

RESPONSABILITAT

NEUROTICISME

OBERTURA A L’EXPERIÈNCIA

solució

Nova normativa

Pel curs 2018-19 cal tenir en compte  els Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum competencial i l’orientació educativa a l’ESO, i els Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Personal docent que fan referència al desplegament de l’orientació educativa a l’ESO i a les funcions de l’orientador de centre (pàgina 20 i pàgina 15 respectivament). Es tracta d’una actualització de continguts de l’orientació educativa i funcions de l’orientador que cal tenir en compte per al disseny i la planificació del nou curs escolar.

Us facilitem els enllaços dels dos documents que podeu trobar a portal de centres:

• http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/CUR_ESO.pdf
• http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/ORG_Personal_docent.pdf

Canvi de nomenclatura dels dictàmens

Recordar que l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials requereix el reconeixement d’aquestes necessitats en l’informe de l’EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu i ha de tenir en compte les orientacions descrites en l’informe.

Resolució de 26 d’abril de 2018, de la Direcció General d’Educació Infantil i Primària, que estableix el procediment que cal seguir i els protocols que han d’utilitzar els equips d’assessorament i orientació psicopedagògics (EAP) per elaborar l’informe de l’EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu, l’informe de l’EAP de l’alumne amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment desafavorides, i l’informe de l’EAP d’escolarització de l’alumne en la formació professional i en els programes professionalitzadors .

L’orientació educativa al llarg de la vida

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, destaca com a principi general del sistema educatiu l’aprenentatge permanent i l’educació al llarg de la vida. També destaca, com a principi específic, la formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la seva personalitat. Aquest marc normatiu situa l’orientació personal, social, acadèmica i professional al servei del propi projecte de vida de cada un dels alumnes i concreta l’acció tutorial com a funció del docent per a l’acompanyament individual i col·lectiu dels alumnes. L’organització del centre que ha de fer possible el desenvolupament d’aquests dos principis i de les seves actuacions orientadores i tutorials, es basa en l’exercici d’autonomia que es regula en el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, a partir del qual l’orientació i l’acció tutorial s’estableixen com a elements essencials de la tasca educativa dels centres. I és en funció d’aquest marc que el Departament d’Ensenyament, dintre de la col·lecció “Documents per a l’organització i la gestió dels centres” que ha publicat la proposta que se us presenta a continuació.

“L’orientació educativa i l’acció tutorial al llarg i en cada una de les etapes educatives i
ensenyaments”.

Aplicacions Android per a professors

L’autoconeixement, l’empatia, la comunicació assertiva, la mútua confiança, l’autoestima, les habilitats socials, la cooperació són només alguns dels aspectes tractats per l’Educació Emocional en aquestes dinàmiques. Aquí va el resultat:

https://onedrive.live.com/?id=69C1594C8A6D221D%212001&cid=69C1594C8A6D221D

Ordenades per temes per facilitar la seva aplicació, prioritzant el caràcter pràctic de les activitats.

DINÁMICAS DE ASERTIVIDAD
DINÁMICAS DE AUTOESTIMA
DINÁMICAS AUTOCONOCIMIENTO
DINÁMICAS DE COMUNICACIÓN: ESCUCHA ACTIVA
DINÁMICAS DE CONFIANZA
DINÁMICAS DE CONOCIMIENTO
DINÁMICAS DE DISTENSIÓN
DINÁMICAS DE EMPATÍA
DINÁMICAS DE HABILIDADES SOCIALES
DINÁMICAS DE TOMA DE DECISIONES ROL
BASE DE DATOS DE DINÁMICAS EMOCIONALES 14 SESIONES DE EDUCACIÓN EMOCIONAL

Font: http://orientafer.blogspot.com.es/2011/09/126-dinamicas-de-educacion-emocional.html

Programa complert d’Educació Emocional per a 3r i 4t ESO 14-16 anys

 

L’educació dels millors països de PISA

Segons Pisa, l’informe de referència del món educatiu, dissenyat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), aquests són els millors països en educació, fem un repàs dels 10 primers:

Finlàndia
La clau de l’educació a Finlàndia està en l’alt nivell de formació del professorat, amb una selecció prèvia més exigent que en altres països.
Enseñanza gratuita con los docentes más preparados

Japó
Els alumnes japonesos tenen una forta tradició d’aprenentatge memorístic i una disciplina estricta, en particular en les matemàtiques i les ciències.
Inversión tecnológica y disciplina marcan la educación en Japón

Corea del Sud
Corea del Sud ha revelat que el 93% dels estudiants de secundària es graduen a temps. No hi ha deserció escolar. El país destaca per tenir una alta proporció d’alumnes en franges d’excel·lència acadèmica.
Corea del Sur se consolida como el país donde no existe fracaso escolar

Singapur
El 2012, Singapur va obtenir les qualificacions més altes en l’Informe Pisa: en Matemàtiques va obtenir 79 punts per sobre de la mitjana internacional i en lectura va anotar 46 punts. Mèrit i bilingüisme, les claus de l’èxit educatiu de Singapur
Mérito y bilingüismo, las claves del éxito educativo de Singapur

Estònia
El país se situa entre els millors de Pisa per la seva penetració de les TIC a l’aula, ràtios reduïts i bilingüisme. A partir dels set anys, els nens ja aprenen a programar ordinadors per establir les bases de la curiositat científica.
La tecnología es el emblema del sistema educativo en Estonia

Xina- Xangai

Els països asiàtics superen a la resta del món en l’últim estudi PISA elaborat per l’OCDE. La ciutat que lidera el dit informe és Xangai (Xina). Els nivells d’excel·lència dels seus alumnes doblen els de la mitjana de països analitzats. Les 13 hores diàries d’estudi, la clau de l’èxit educatiu xinès.
Las 13 horas diarias de estudio, la clave del éxito educativo chino

Holanda
Tot i que els alumnes holandesos surten ben parats en l’Informe Pisa (quart lloc en Matemàtiques, novè en Comprensió de l’escriptura i el vuitè en Cultura científica), els Països Baixos són molt conscients de la importància de seguir invertint en augmentar la qualitat de l’ensenyament.
El ‘modelo Steve Jobs’ holandés sustituye los libros por los iPads

Suïssa
A Suïssa, que és un Estat federal, l’educació és competència dels cantons, gratuïta i obligatòria, per això, depenent del cantó, les escoles ensenyen en alemany, francès o italià, més anglès obligatori. Els cantons tenen molta autonomia, trien des de l’estructura del seu sistema educatiu fins a les dates de vacances. L’èxit de la FP convenç al 66% dels joves suïssos.
El éxito de la FP convence al 66% de los jóvenes suizos

Canadà
La formació canadienese està per sobre de la mitjana de l’OCDE en lectura. Un dels elements clau que cal ressaltar és que Canadà compta amb un dels índexs de graduats universitaris més alts del món, és l’únic país del món en el qual un de cada dos ciutadans és llicenciat. I ha aconseguit aquest lideratge invertint menys que altres països de l’OCDE, un 6,1% del PIB, enfront del 6,3% de la mitjana.
L’èxit de Canadà: la meitat de la població té estudis superiors.
El éxito de Canadá: la mitad de la población tiene estudios superiores

Taiwan
L’educació a Taiwan representa la base del desenvolupament del país. Els ciutadans de la República de Xina (Taiwan) senten una gran admiració pels grans i mantenen les tradicions apreses des de petits a les escoles. Els alumnes treballen la moralitat com a primer element sumat als costums i la tradició. Memorització, esport i nacionalisme: claus de l’èxit educatiu de Taiwan.
Memorización, deporte y nacionalismo: claves del éxito educativo de Taiwán

Font: http://ecoaula.eleconomista.es/campus/noticias/7378576/02/16/La-educacion-de-los-mejores-paises-de-PISA.html