A la ludoteca del Centre Cívic de Torreforta
Joc de les comparacions i les metàfores
– La llana és un núvol. Un foli és un paisatge. Les caixes són cases.
AINARA
– La goma és un quadrat.
PAU
– Una guitarra és una metralladora. Una pissarra és un matalàs.
VICTOR
– Un ganxito sembla un cuc. El sol és una pizza. Els gomets són ulls.
GABRIEL
– El regle és un bastó.
ASMA
– El llapis és com un pal.
IHSSANE
– La Y és una X coixa.
GIULIANNO – JOSÉ ÁNGEL
– Les cames són pals. La lluna plena és com una cara. Un full en horitzontal és com una pissarra.
MALENA
– El gira-sol sembla un molí quan gira. Una fulla és un helicòpter quan cau de l’arbre.
UMA
– Un bolet és com un paraigua. El cartró del paper de la cuina és com el mirall dels pirates. Un suc és un radar. Un foli és una catifa.
IZAN M.
– El plàtan és com la lluna en quart minvant. La X és una creu. Els bigotis del gat són cables elèctrics.
ADRIÀ
– Quan un nen pixa sembla una font rajant aigua. La Maria és una rosa. Jo sóc una tortuga.
FRAN
– La A es sembla a una muntanya.
JOSÉ A. Gª
– El llibre és com un full. La carpeta s’assembla a la televisió. La rodona s’assembla a un pot.
JOSÉ A. L.
– La pilota sembla un ull. El triangle sembla una “a” majúscula.
RAÚL
– La pissarra és un camp de futbol. Els ulls són perles. VERÒNICA
– La taronja sembla una pilota de tenis. La mitja lluna sembla una C.
VALENTINA
– L’arbre se sembla a una farola. Les potes de les cadires són antenes.
AITOR
– El número dos és com una oca. Un botó és un sol.
LAIA
– L’ordinador és un llibre. El cabell se sembla al blat. AINHOA
– L’estoig és un vaixell.
ZAIRA
L’espai

Hem parlat una mica dels planetes, les estrelles… Al blog “Racó de primària” he vist un enllaç a un treball del Ceip Pau Romeva que us agradarà molt:
http://www.xtec.es/ceip-pauromeva/WEBESPAI/index.html
practiquem les taules de multiplicar
Text lliure 3
La pissarra màgica
Hi havia una vegada una pissarra màgica que no li agradava que la ratllessin. Un dia, un nen va anar a escriure a la pissarra i li va dir que no la ratllés. I va dir el nen:
– Però per què no t’agrada que et ratllin?
– Perquè soc màgica.
El nen va dir:
– Tu ets màgica? No m’ho crec. Com pot ser això?
– Sí, jo soc màgica, puc fer màgia. Puc saber el passat, el present i el futur.
– Què? Jo puc saber el meu futur?
Va dir el nen.
– Sí.
– Què m’ho pots dir?
– No, no i no.
– Per què?
– Perquè no.
Van passar molts dies i al nen li va anar molt bé.
Verònica
La goma i el llapis
Hi havia una vegada un llapis i una goma. La goma i el llapis eren i són bons amics des de la guarderia. Un dia van quedar per menjar al migdia, a les 3 en punt. Quan van arribar, van treure tot el menjar de la bossa i se’l van menjar tot. El llapis li va preguntar a la goma:
– Qui ha fet el menjar?
La goma va contestar:
– La meva mare, la regla.
El llapis va pensar:
– Ara podria anar a visitar la teva mare?
La goma va dir:
– Val, però porta’t bé, si no, no anirem.
– Bé! –va dir el llapis- però també vull que m’ensenyis la recepta, així no es molestarà en cuinar.
El llapis va dir:
– El pròxim dia cuinaré jo.
La goma va dir:
– Crec que no tornarem a menjar a la platja.
El llapis va dir:
– I tant que sí anirem!
– Val.
Ainara
El pallasso i el nen
Hi havia una vegada un nen que volia anar a un circ. La mare li va dir:
– D’acord, anirem al circ.
Hi havia un pallasso que feia malabarismes amb una bicicleta només amb una roda. Feia de tot. El pallasso va dir:
– Gràcies, gràcies per estar aquí. Adeu.
– Adeu.
El nen li va dir a la mare:
-Ha estat molt xuli.
I la mare li va dir:
– Demà anirem una altra vegada.
I se’n van anar.
Van arribar, però algú estava malalt. Era el pallasso. I el nen va dir:
– Això no és just, si algú estigués malalt, tindria que estar tancat.
El nen plorava, i la mare li va dir:
– No et preocupis, fica’t a dormir i estiguis tranquil.
Ainhoa


