El so esa sonora i sorda
EXPRESSIÓ CORPORAL, EMOCIONS, HABILITATS SOCIALS…
Vet aquí una vegada un gat
que tremolava de por
al bell mig del bosc.
Les branques li semblaven braços gegants
entre les ombres
allà a les fosques.
Quan tinguis por
busca un amic
i, si estàs sol,
busca un camí.
Cantant, els plors
se’n van molt lluny,
cantant, les flors
brillen com tu.
De sota una fulla sortí el somriure
d’una granota
per dir-li hola,
aquest cau és casa meva
anem a dins,
la pluja és aquí!
Quan tinguis por…..
En passar el xàfec van sentir fora
crits de l’Oriol,
un esquirol
que havia caigut de dalt d’un arbre
– Ai! m’he fet mal,
no hi puc pujar!
Quan tinguis por….
El gat pèls dolents va treure les ungles
i, amb l’amic al darrere,
s’hi enfilà fent drecera.
El van curar a dalt del pi
i en un no res
ja jugaven tots tres.
Quan tinguis por….
Oriol, l’esquirol; el gat pèls dolents,
i l’alegre granota
que es diu Carlota
no van tenir mai més cap mena de por.
Quan trobes amics
hi jugues feliç.
Quan tinguis por…..
José Ángel Hernández. Junyit al vent -psicomotricitat per a la imaginació-
Vet aquí una vegada un nen que vivia amb la seva mare. Un dia va dir:
– Mare, vaig a agafar una mica de fruita dels arbres.
Va sortir fora i, quan estava agafant unes peres, va veure un llop. Tots dos es van espantar molt i van sortir corrents. El llop, en direcció al seu cau, i el nen, cap a dins.
– Mare, vaig a fer popo, que no em puc aguantar!
El nen va anar al lavabo i va fer les seves necessitats.
– Què et passa, fill meu? De què tens tanta por?
– He vist un llop!
– No et preocupis, cridaré al caçador.
La mare va trucar al caçador, que va venir de seguida.
– Digui’m senyora, què vol?
– El meu fillet ha vist un llop que s’ha anat cap al bosc.
– Tranquils, vaig a buscar-lo!
El caçador s’endinsà al bosc i va veure una cova. Quan va veure el llop, va disparar, però…
– Oh! M’he equivocat! He agafat la pistola d’aigua del meu fill!
El llop es va ficar a plorar.
– Què et passa? –va dir el caçador. Quina mena de llop ets que plores així?
No vull morir. Em fan por els nens. I ara vostè em dispara…
– Bé, tranquil, només era un raig d’aigua d’aquesta pistola de joguina. Però tu no has de tenir por, que ests un llop, són els nens els que han de tenir por de tu. Vine, que et presentaré a aquella família. Ja veig que no els faràs cap mal.
El caçador va presentar al llop, que es va fer molt amic del nen i van començar a jugar a fet i amagar. La mare va invitar al caçador a prendre una infusió.
I van ser feliços i van menjar anissos.
Camil·la, Gerard C, Ferran, Paula i José Ángel
Els Pallaresos, desembre de 2011