– Sara, vens al tramvia?
– És clar que sí, però tinc por!
– No passa res. Dóna’m la mà.
– D’acord, però no em deixis.
– Es mou! Es mou! Pari! Pari!
Paula I
Recordeu aquesta cançó?
En los informes, en los libros, en los dosieres y trabajos que nuestros alumnos llevan cuando acaba el colegio, las familias pueden ver o intuir el esfuerzo que han hecho sus hijos. Pero hay momentos que no aparecen en este tipo de materiales. Hay aspectos que difícilmente pueden aprehenderse, aunque hoy las nuevas tecnologías ayuden un poco.
Este audiovisual recoge una pequeña muestra de sus miradas, de sus movimientos, de sus afanes… Aquello que se nos queda dentro a los maestros y que nos cuesta explicar. Aquello que ninguna prueba estandarizada podrá evaluar y que nosotros queremos valorar especialmente en los tiempos que vivimos. Aspectos que intento recoger con preguntas.
Muchísimas gracias por estos dos años inolvidables.
Gracias a Silvia, Maite, Nathalie…
José Ángel
PRESERVEM LA SEVA MIRADA, SI US PLAU!
GRÀCIES, MAMIS I PAPIS!
Preguntes que no cal fer:
-Puc començar?
-Què he de fer?
-Com ho he de fer?
Preguntes interessants:
-Puc fer servir més materials?
-Puc fer un altre treball?
-Puc canviar de tècnica?
-Puc agafar material del racó de reciclar?
Niños y niñas de 2º
A partir del poema de Jesús Munárriz
La nostra escola ha participat en l’enregistrament.
El 10 de juny, a les 11 h del matí, donarem la nota amb aquesta cançó.
“Des del CdA Pau Casals estem duent a terme un projecte on ens agradaria que participéssiu tots els centres educatius de Catalunya que creieu que la música és un element importantíssim i bàsic per a l’educació dels nostres alumnes.
La nostra intenció és explicar novament al món, que estimem la música, que és indispensable pel nostre dia a dia, que ens acompanya en molts moments importants de la vida i volem que continuï sent indispensable en l’educació dels nostres infants.”
Fer les coses sense pensar
és com voler veure sense obrir els ulls.
JOSÉ ÁNGEL
