De colores
Endevina
Un animal que hem après a reconèixer aquest curs i que, sorprenentment, hem trobat al pati per desenes.
Té un nom que fa pensar que és d’una família, però és d’una altra.
A Catalunya són freqüents les espècies Lampyris noctiluca i Nyctophila reichii.
Menja cargols.
Sembla màgic.
You can fly without wings
Aquest curs hem treballat de valent. Ha pagat l’alegria. Tot el que hem après va amb nosaltres, gràcies a l’esforç que hem fet.
Però també hem trobat moments per fer activitats amb les quals apreníem de maneres diferents. Algunes, fins i tot, no dirigides, autoorganitzades, improvisades, on la nostra iniciativa i tot el que fèiem des del començament demanava una predisposició a escoltar-nos, a acceptar les aportacions de tothom… Aquest és el treball en equip que ens agrada més.
Amamos el conocimiento y el saber porque amamos la vida
“Amamos el conocimiento y el saber porque amamos la vida”.
ARISTÓTELES
Avui hem fet un debat sobre la defensa del medi ambient. Hem començat veient el vídeo que aquests dies ha sortit als diaris.
Heu arribat, amb les vostres paraules, al que seria el concepte de “desenvolupament sostenible” (ni tot, ni res, quant a necessitats). La necessitat del coneixement, per poder decidir el que volem consumir o no.
Que tot està relacionat i ens acaba afectant d’una manera o d’una altra, i que podem pensar, sempre podem pensar.
Sou genials!
Fem un poema? No, tres.
You can fly without wings (I)
Passejar amb la família,
amb els companys cantar,
ballar o fer teatre,
el cros i dibuixar.
El meu esforç, l’ajut
de família i amics,
trombó, guitarra, tecles,
bici, judo, patins.
Tenis, rítmica, volei,
atletisme, futbol,
bàsquet, taekwondo, escacs,
les excursions i l’hort.
You can fly without wings (II)
El temps i la memòria
les meves ales són;
la diversió, la font
de la imaginació.
Cavalcar, menjar terra
en caure, i aixecar-me;
escriure a un company,
aprendre a no enfadar-me.
Amb la imaginació
és sempre primavera.
¿Quines, les meves ales?
Nous amics que m’esperen.
La vida, una granada
d’emocions, sentiments…
i no pots evitar
que esclati dolçament.
You can fly without wings (III)
Las nubes cambian como cambias tú.
Las estrellas lucen como tú en sueños.
Tú llegarás a pasar las estrellas,
harás posible lo imposible al fin.
Si fallan las palabras,
la música nos habla.
Las cosas pasan, los amigos siguen.
Cogiste el sol y me lo regalaste.
No te rindas, mira con esperanza
cómo escala la seda del futuro.
Si fallan las palabras,
la música nos habla.
Nens i nenes de 4t. A
José Ángel
Reflexions contra les pors. Sigueu curiosos!
Gràcies per tot, famílies!
EL CARNAVAL REIAL
Hi havia una vegada 27 nens i nenes que s’anaven preparant per al carnaval.
Però n’hi havia un rei al que no li agradava, perquè no sabia què ficar-se, i els hi va posar una maledicció. Va robar totes les disfresses per veure quina li quedava millor. Com que cap disfressa li quedava bé, va fer una porta màgica a Disfressalandia. Així com va entrar a la porta màgica va dir: aquí trobaré la millor disfressa de totes. Però no hi va veure tampoc cap disfressa que li agradés. I els nens i nenes van pensar: li farem una disfressa a canvi de les nostres.
La mezcla de las tradiciones
Llegará un día, quizá, en el que las tradiciones se mezclen. Cuando llegue ese día, todos conocerán las tradiciones de los demás. Papa Noel… se vestirá de Halloween. Repartirá regalos de disfraces. Los niños cantarán villancicos en carnaval. El conejo de Pascua montará en dragón y venderá castañas. En noche buena tiraremos petardos y en San Juan pondrán árboles de Navidad.
Resum del nostre projecte
1) Hem investigat com evitar plagues.
-Sabó potàssic (ens resta esbrinar com es prepara i es fa servir).
-Plantes aromàtiques repel·lents: camamilla, calèndula, tagetes, fonoll, alfàbrega.
– Extracte de nim (insecticida natural).
– Hotel d’insectes.
– Deixar florir algunes plantes nostres.
– Ortigues (purí), all…
– Cendra (cargols).
2) Com utilitzar les plantes aromàtiques
– Camamilla: atrau vespes depredadores i crisopes contra pugons.
-Calèndula: les seves flors atreuen pol·linitzadores i també vespes.
-Tagetes: tenir-les plantades entre el cultiu és molt beneficiós, doncs repel·leix, amb les seves arrels, a nematodes i formigues.
-Fonoll: es una planta que atreu a vespes que cacen erugues.
-Alfàbrega: atreu a nombrosos insectes pol·linitzadors i dóna recer a xinxes depredadores.
3) Com preparar sabó i altres líquids naturals per sulfatar.
El primer pas consisteix a escalfar uns 250 ml d’aigua. Un cop calenta, afegirem una cullerada gran de sabó i remenarem fins a la completa dissolució. Es deixa refredar.
Aquesta mescla homogènia la afegirem a un polvoritzador arribant a 1 litre amb aigua. La dissolució no perd les seves propietats en uns mesos, així que la podem guardar per a futures aplicacions.
Aplicarem sobre la plaga visible mullant bé tota la superfícies de la planta. Cal mirar bé totes les parts aèries com la tija i les fulles (anvers i revers) que és on principalment viuen les plagues. En ocasions ens podem ajudar d’un drap o d’un raspall de dents per treure els insectes un cop impregnats amb el sabó.
El millor moment per aplicar és, com la majoria de casos, a primera hora del dia.
4) Com fer purí d’ortigues, fertilitzant natural.
Hi ha plantes que, malauradament, tenen una mala fama que s’allunya molt dels beneficis que ens aporten quan les coneixem una mica millor. L’ortiga se’n duu la palma en aquest aspecte. Es tracta d’una planta coneguda popularment com a “mala herba”, al tractar-se d’una planta urticant, això és, que pica molt si la toques, però conté una pila de nutrients molt beneficiosos per a la terra i les plantes:conté una alta proporció de Ferro, vitamines A i C, Molibdè i Vanadi (oligoelements que afavoreixen l’activitat de les bactèries fixadores del nitrogen). També altres components com Plata, Crom, Coure, Manganès, Calci, Magnesi, Plom, Sodi, Níquel i Titani. Afavoreix la fermentació i la transformació del compost. Millora la funció fotosintètica augmentant la clorofil·la de les plantes.
Què us sembla, al·lucinant, veritat? A que a partir d’ara us la mirareu amb uns altres ulls? Això sí, quan la collim cal fer-ho amb cura i amb guants.
Per fer el purí d’ortigues utilitzarem un quilo d’ortigues fresques o 100 grams d’ortigues seques per a cada litre d’aigua. Ho tindrem quinze dies macerant-se i barrejant-ho bé amb un pla. Passada aquesta data colarem el purí i ja el tindrem llest per a ser utilitzat.
Diluïda en proporció al 10% elimina pugons i aranya roja en plantes hortícoles, fruiters i plantes de jardineria.
En proporció al 20% evita el míldiu de la patata i la clorosi dels fruiters.
Remullant les arrels de les plantes en una dilució al 20%, aconseguirem un arrelament més ràpid.
5) Com fer un hotel d’insectes.
MATERIAL – INSECTE – ALGUNES FUNCIONS
– Tronc de fusta o totxanes amb forats omplerts amb argila i palla: abelles solitàries. Molt bones pol·linitzadores i també depredadores de diverses plagues.
– Feixos de canyes i bambús o fusta tova: abelles solitàries i dípters (com la mosca).
– Branquetes de diferents mides i tipus de fusta: escarabats o marietes (depredadores de pugó.)
– Testos capgirats plens de palla o herba seca: tisoretes i aràcnids. Descomponedors de la matèria orgànica.
– Fusta morta: escarabats i centpeus.
– Trossos d’escorça: centpeus, escarabats, aranyes i porquets de Sant Antoni.
– Cartró corrugat: crisopes. Devoradors de diverses plagues.
Tallem fusta a, aproximadament dos pams (25 cm). Agafem pinyes i les posem al pis de dalt per a les crisopes, tisoretes, i marietes i al segon pis fiquem branques de diferents mides i grossors, fem la teulada aproximadament a 45 cm, quan ja tenim les branques tallades li fem tres o mes forats aproximadament.
Per acabar, direm que hem après a reconèixer les cuques de llum. Hem trobat desenes al pati i les hem portades cap a l’hort, doncs mengen cargols.
Informació: Internet