-
Articles recents
setembre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « jul. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Aforisme o reflexió important
“El meu conte preferit
és la meva vida.”
Iker
Darrera lliçó
Als que tenen alguna dificultat
Si penso “no puc”, el meu cervell s’atura.
Si penso “com ho puc fer?”, comença a funcionar.
Encara que no ho aconsegueixi avui,
les neurones s’entrenen per a demà
i sempre fan descobriments
que ens sorprenen.
Publicat dins de Construir la alegría, Iniciativa. Improvisem., Llengua Catalana, Tutoria, Valors
Deixa un comentari
Esfuerzo
Si rehuyo el esfuerzo,
me niego.
José Ángel
Fotografía: José Ángel Hernández
Miedo
Yo no quiero que a mi niña
golondrina me la vuelvan,
se hunde volando en el Cielo
y no baja hasta mi estera;
en el alero hace el nido
y mis manos no la peinan
Yo no quiero que a mi niña
golondrina me la vuelvan.
Yo no quiero que a mi niña
la vayan a hacer princesa.
Con zapatitos de oro
¿cómo juega en las praderas?
Y cuando llegue la noche
a mi lado no se acuesta…
Yo no quiero que a mi niña
la vayan a hacer princesa.
Y menos quiero que un día
me la vayan a hacer reina.
La pondrían en un trono
a donde mis pies no llegan.
Cuando viniese la noche
yo no podría mecerla…
Yo no quiero que a mi niña
me la vayan a hacer reina!
Gabriela Mistral, poema.
Rosa León, música.
Publicat dins de Construir la alegría, Música i art, Poesia, Tutoria
Deixa un comentari
L’història de la muntanya perduda
Hi havia una vegada quatre amics que no creien en la muntanya perduda. Un dia es van trobar unes coordenades en un paper al pati de l’escola. Llavors van buscar les coordenades amb un ordinador i es van adonar que es tractava d’un lloc molt llunyà. L’intriga de saber quin era aquest lloc els va portar a dirigir-se fins al destí. Com que no podien anar sols, van trucar al germà d’en Pol, un dels amics. Quan van arribar al lloc que marcaven les coordenades, van veure un cartell que deia “la muntanya perduda”. Com que no creien en la muntanya perduda, van passar del cartell. Aleshores, després de caminar i caminar, un dels nens havia desaparegut. El van buscar, però sense rastre d’ell. Llavors van seguir una mica per veure si era que els havia perdut. Llavors, com que no el van trobar, es van començar a preocupar. Van pujar una miqueta i es van trobar amb un nen, però no era el que buscaven.
Voleu segona part?
Izan
Barça vs Betis
Una vegada hi havia dos equips, Barça i el Betis, que s’enfrontaven en la final de la Champions League 2023-2024.
Fan sonar el xiulet i llavors l’entrenador del Betis va dir:
-
Jugadors, heu d’atacar el nostre rival.
Kunde tenia la pilota per la frontal dreta; de sobte fa una gran passada cap a la banda esquerra on hi havia el Pedri, que regatejava els rivals com si fos més ràpid que la llum. I ningú s’esperava que fes un xut tan bo, que arriba al cap de Rapiña que el porter toca i se’n va anar fora.
Tots exclamaven: Quasi!
Li van fer una falta a De Jong. Xutaria Rapiña, cosa que seria un xut molt ajustat i precís (un xut molt bo). I va ser així. Va fer un xut molt bo i ajustat. El porter va fer el que va poder i va entrar pel pal esquerre. El marcador està així 1-0.
Van treure de mig, la pren Araujo. I Marc Roca li fa una falta a Araujo. La xuta Rapiña i gooooooooooooooool. A marcat Rapiña i ha marcat per l’escaire esquerre.
I l’àrbitre pita final del partit. El barça ha guanyat la champions league i criden.
“Campeooones, campeooones, hooee, hooee, hooee…”
Ara van a agafar la copa, però no hi és! I Xavi diu:
-Qui haurà robat la copa?
Va ser l’entrenador del Betis.
CONTINUARÁ…
Alan G., Noa L. i Èrik Ll.
Haiku 4
El girasol ve
brillar el horizonte
desde su hogar.
Abel Matarán
Poema de la naturalesa
Aria
Publicat dins de Construir la alegría, Llengua Catalana, Poesia, Projecte "Creadors en acció"
Deixa un comentari
Haiku 3
Las flores blancas,
bellas día y noche,
son molinillos.
Emma Suñé
