Projecte Estellés

Ali-ment

El primer dia de classe us vau trobar una paraula escrita a la pissarra: ali-ment. No la busqueu al diccionari així, amb el guionet, perquè no la trobareu. La vaig «inventar» quan pensava què us podria donar jo aquest curs, a canvi de tota l’alegria que em doneu vosaltres cada dia. Aliment per a la ment, això és el coneixement. No només tindrem cura del nostre cos, que és molt important a la vostra edat, també de la ment. Li donarem un menjar fet d’Arts, Lletres i Ciència. Per què? Un pensador de l’antiguitat grega, Aristòtil, va escriure: «Amamos el conocimiento y el saber porque amamos la vida.» La vida de les persones és vida amb consciència. Som l’única espècie que ha desenvolupat així la capacitat de pensar. Podem renunciar a pensar i comportar-nos com un vegetal o com un animal, és cert, però em sembla que no us agradaria gens ni mica.

Què és l’alegria?

Quan estimem la vida, estimem l’alegria. «Construir, no cansar-se de construir l’alegria.» Des del curs passat, quan vam començar amb pandèmia, aquest vers ha estat per la classe, al classroom… Es feia més urgent que mai. Però potser cal preguntar-se per allò que ens sembla molt clar. Això és el que fan els pensadors. Què és l’alegria? Com aconseguir-la? Alguns pensen que l’alegria és fer sempre allò que ens agrada, escoltar només allò que ens faci feliços… Sabem que no podem menjar només allò que més ens agrada, per exemple, menjar només coses dolces. Les persones que més ens estimen en aquest món ens ensenyen a menjar de tot i ens donen un argument: és necessari per créixer sans. Passa el mateix amb allò que volem. També ens ensenyen que no es pot fer sempre el que ens vingui de gust, que no és convenient passar-se massa estona jugant amb les pantalles, per exemple. I és que la suposada «alegria» de menjar només allò que ens agrada o fer només allò que ens ve de gust es transforma de seguida en el seu contrari: la tristor. No cal que us posi molts exemples, però us recordo si no era veritable alegria aconseguir dir totes les taules saltejades, després d’un gran esforç; si no és alegria comprovar com fem ara les multiplicacions, com anem comprenent millor el que llegim, com podem buscar informació dels temes que ens agraden, etc.

Hem d’aprendre a fer el que cal en cada moment, a pensar què hem de fer en cada moment. Totes les cultures del món i de totes les èpoques han celebrat les seves festes. Però quan? Quan havien fet tota la collita, quan obtenien el fruit del seu treball. Llavors és quan sentim la veritable alegria, la d’avui i la d’un demà que estem fent possible a cada instant. La Manolita sap esperar.

Ara que ja sabeu llegir força bé, volia escriure unes línies per tal que les recordeu.

Amb tot el meu afecte.

José Ángel