La cigala, la formiga i els amics

 

 

 

Quan la formiga li va dir a la cigala que no li donaria res, que hauria d’haver treballat durant l’estiu com ella, es va quedar una mica afectada. I si li passava alguna cosa durant l’hivern, pel fred o per no tenir menjar?

En un primer moment va pensar que si l’ajudava, s’acostumaria i cada any faria el mateix: passar-se l’estiu cantant sense fer res més. Per tant, sempre estarien igual i ella hauria de treballar el doble.

-És el seu problema, per què m’he de preocupar jo si ella no es preocupa de tenir aliments per a l’hivern? –pensava la formiga al començament.

Però, malgrat que havia fet el que creia que havia de fer, no podia evitar sentir-se preocupada.

Uns nens que caminaven pel bosc es van trobar la cigala tremolant de fred, sense energia; la van agafar, la van posar en una capsa i se la van emportar cap a casa seva.

La van alimentar i la van posar en un lloc calentet. Li van fer una caseta perquè pogués descansar-hi sense fred. Tot ho van fer d’amagatotis, perquè a la seva mare no li agradaven gens les bestioles. Van guardar la caseta al calaix dels mitjons. Quan la mare va plegar la roba i anava a guardar els mitjons, va veure la cigala i es va espantar. Els hi va dir que la portessin al bosc.

D’altra banda, la cigala trobava a faltar la seva amiga, la formiga. Va demanar que la portessin, amb la caseta i una mica de menjar, per viure al seu costat.

  • Hola, cigala! Estàs bé?
  • Sí, molt bé. –va respondre la cigala. Ara tinc una família que em cuida i em dóna menjar. M’han construït aquesta caseta perquè no passi fred i estigui bé.
  • He estat pensant i sento no haver-te donat menjar…
  • No passa res –va dir la cigala. Tenies raó. A partir d’ara, dedicaré un temps a treballar durant l’estiu.
  • Sí, però no deixis de cantar. Tots necessitem les teves cançons. La vida no és només treballar i menjar.

 

 

Nens i nenes de 3r B i mestre. Escola Sant Sebastià. Els Pallaresos.

Aquest article ha estat publicat en Els nostres contes, Habilitats socials, Valors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *