Quan la formiga li va dir a la cigala que no li donaria res, que hauria d’haver treballat durant l’estiu com ella, es va quedar una mica afectada. I si li passava alguna cosa durant l’hivern, pel fred o per no tenir menjar?
En un primer moment va pensar que si l’ajudava, s’acostumaria i cada any faria el mateix: passar-se l’estiu cantant sense fer res més. Per tant, sempre estarien igual i ella hauria de treballar el doble.
-És el seu problema, per què m’he de preocupar jo si ella no es preocupa de tenir aliments per a l’hivern? –pensava la formiga al començament.
Però, malgrat que havia fet el que creia que havia de fer, no podia evitar sentir-se preocupada.
Uns nens que caminaven pel bosc es van trobar la cigala tremolant de fred, sense energia; la van agafar, la van posar en una capsa i se la van emportar cap a casa seva.
La van alimentar i la van posar en un lloc calentet. Li van fer una caseta perquè pogués descansar-hi sense fred. Tot ho van fer d’amagatotis, perquè a la seva mare no li agradaven gens les bestioles. Van guardar la caseta al calaix dels mitjons. Quan la mare va plegar la roba i anava a guardar els mitjons, va veure la cigala i es va espantar. Els hi va dir que la portessin al bosc.
D’altra banda, la cigala trobava a faltar la seva amiga, la formiga. Va demanar que la portessin, amb la caseta i una mica de menjar, per viure al seu costat.
- Hola, cigala! Estàs bé?
- Sí, molt bé. –va respondre la cigala. Ara tinc una família que em cuida i em dóna menjar. M’han construït aquesta caseta perquè no passi fred i estigui bé.
- He estat pensant i sento no haver-te donat menjar…
- No passa res –va dir la cigala. Tenies raó. A partir d’ara, dedicaré un temps a treballar durant l’estiu.
- Sí, però no deixis de cantar. Tots necessitem les teves cançons. La vida no és només treballar i menjar.
Nens i nenes de 3r B i mestre. Escola Sant Sebastià. Els Pallaresos.