Un bon jutge

Una forquilla

i una cullera

posen per àrbitre

un ganivet

perquè judiqui

qui de les dues

amb les viandes

juga més net.

Diu la forquilla:

-Jo tinc més traça!,

que les patates

puc aixafar;

i tu, cullera

de panxa grossa,

ni saps xafar-les,

ni saps punxar.

-Ai, presumida

forquilla seca,

que tot et llisca

d’entre les dents!

Remena l’olla!,

punxa la sopa!,

veuràs la poca

traça que tens!

El ganivet

resol amable:

-Sí, totes dues

teniu raó.

El que fa l’una

no ho pot fer l’altra.

…I el jutge queda

com un senyor.

JOANA RASPALL

Aquest article ha estat publicat en Llengua Catalana, Poesia, Valors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *