El mag de Montblanc

 

Fa molt i molt temps, a Montblanc hi havia un mag que quan algú li demanava alguna cosa, la treia del seu barret.
Un dia, una nena que es deia Sofia i volia un gos, li va dir, quan eren a la plaça de les flors:
-Si us plau, senyor mag, que em podria donar un gos?
– És clar que sí! Ara mateix. I va treure un pastor alemany.
Però la nena va perdre el gos. Es va escapar.
Un dia que feia molt de vent el mag va perdre el barret. Va venir un nen, el Josep, que li va demanar un monopatí.
-No puc –va dir el mag- he perdut el meu barret.
Un altre dia, una nena que es deia Eva li va demanar una limusina, un vestit i maquillatges. El mag li va dir:
– No puc. T’ho donaré quan trobi el meu barret.
El mag no trobava el barret. Els nens van pensar:
– Va, que t’ajudarem a buscar-lo.
La nena es va perdre també.

Van haver de buscar la nena, el gos i el barret.  (Continuarà)

 

Nens i nenes de segon.

Aquest article ha estat publicat en Els nostres contes, Escrivim i ens escriuen, Iniciativa. Improvisem., Llengua Catalana, Projecte "Creadors en acció". Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *