Monthly Archives: octubre 2007

Quan va començar Els Simpson?

La famosa sèrie de televisió Els Simpson va ser creada el 1987 pel dibuixant nord-americà Matt Groening. La va crear un dia que estava assegut en la recepció d’una oficina tot esperant ser atès pel productor televisiu James L.Brooks, que el volia contractar per insertar una altra sèrie de dibuixos animats al programa “The Tracey Ullman Show“. Matt Groening, que llavors encara no era famós, no volia vendre els drets dels seus dibuixos i en 15 minuts va crear els personatges d´Els Simpson, mentre esperava ser rebut per l’anomenat productor.

Al productor James L. Brooks la proposta de Matt Groening el va convèncer i el 17 de desembre de 1989 van aparèixer per primer cop Els Simpson com a dibuixos animats integrats dins el programa “The Tracey Ullman Show”. Eren tires breus, de 15 segons de durada i només s’emetien els caps de setmana, però van tenir tant d’èxit que es van independitzar i prest van començar a presentar-se com una sèrie animada de mitja hora de duració que es transmetia en horari estel·lar en comptes dels cap de setmana. Els noms dels personatges de la família Simpson són els mateixos que els de la família vertadera de Matt Groening. El seu pare i el seu fill són de nom Homer, la seva mare Margaret y les seves germanes petites Lisa y Maggie. Bart és un anagrama de la paraula brat, que en anglès significa “maleducat” y Simpson significa “fill d’un beneit”.

A Espanya els Simpson es van començar a emetre el 1991. I a Catalunya el 1995.

Com es creen els episodis?

En l’elaboració de cada episodi hi participa una legió de guionistes, productors, actors (que fan les veus), músics, dibuixants i animadors informàtics que es reuneix en unes oficines curiosament incòmodes per treballar amb nerviós entusiasme.

Els primers en entrar en acció són els guionistes. El mes de desembre es tanquen a un refugi per a pensar la trama dels episodis de l’any següent. L’equip de guionistes està format per joves contractats a les millors universitats americanes. Els seleccionen en funció de la seva capacitat d’escriure guions imprevisibles i divertits. A partir del gener els guionistes perfeccionen i proven els episodis amb els actors. Per a fer cada episodi fan falta sis mesos de treball continuat.

El pas següent és gravar les veus.

Una vegada està escrita la trama i estan gravades les veus, tot plegat s’envia als dibuixants. Matt Groening és el director de l’equip de dibuixants. Els dibuixos principals es fan als Estats Units, però després s’envien a Corea del sud, on equips de dibuixants subcontractats, s’encarreguen de fer els 24.000 dibuixos necessaris per a poder filmar els episodis d’un any. Matt Groening sempre dibuixa en blanc i negre. Amb el seu equip tenen un esperit de cooperació molt fort. Treballen conjuntament, s’ajuden uns als altres i es donen idees. Per exemple, l’italià Giorgio Pilluci va ser qui va suggerir que els personatges tinguessin la pell groga. Això va contribuir a l’efecte essencial de demostrar que les coses habituals i les coses grotesques són sinònimes. Un altre suggeriment decisiu va alterar la calba de Homer. Groening l’hi havia dibuixat 30 pèls. Per consell de la resta de dibuixants, el va sotmetre a una esquilada que li va deixar “els nou pèls més graciosos“.
Els animadors informàtics són els encarregats d’unir totes les peces. Així i tot els dibuixos no es fan per ordinador sinó manualment. L’ordinador serveix només per a pintar-los.
I el director, David Silverman, ha de vetllar per coordinar la banda sonora, el guió, les veus i els dibuixos.

L´últim pas el fa l’0rquestra encarregada de posar el sò als episodis, el sò ambiental, i els assajos de Lisa amb el saxo.

Els productors s’encarreguen d’assegurar els doblers per a finançar els episodis. Cada episodi costa un milió de dòlars.

A la foto de dalt, Matt Groening, Al Jean (productor) i Els Simpson.


Al següent enllaç hi podeu veure un vídeo que us mostrarà com eren Els Simpson fa 20 anys, quan el Homer encara tenia molts cabells.

El neixement de la meva cosina

El moment més feliç de quan era petita va ser quan va néixer la meva cosina Alícia. Me’n recordo de que quan van sortir cap a l’hospital,van trucar al papa per dir-li que anaven a l’hospital. A mi em feia molta il·lusió perquè seria la cosina més petita que tindria ja que abans era jo.Vam anar a l’hospital i quan va néixer no me la van deixar agafar perquè jo era molt petita.Tenia el cabell tot negre, era moníssima!

Li vam regalar un osset de peluix, roba i llençols per al llitet.

No ho oblidaré mai!!!!

La meva comunió

El record més maco que he tingut mai ha sigut la meva primera comunió.

Aquest dia va ser molt important, la comunió la vaig fer a Cuenca a l’ésglesia del Salvador, el dia quatre de juny de 2006.

Aquell dia portava un vestit llarg fins els peus de color xampany. Amb el pentinat vaig tenir molta sort perquè la meva cosina segona és perruquera (va venir a casa dels abuelos que és on anem quan anem a Cuenca) i el pentinat em va quedar xulíssim!.

Després vam anar cap a l’església. Allà vaig combregar. Llavors vam anar al convit. Hi havia moltes taules i enmig hi havia la taula dels nens. En aquella taula ens ho vam passar súper, súper bé!.

Jo els hi volia fer un regal als meus pares. Els hi vaig comprar una postal a Barcelona i la vaig portar fins a Cuenca. Els hi va fer molta il·lusió. A la meva tieta Nani li vam donar un ram perquè era el seu aniversari i després Don Teodoro, el capellà, ens va fer trucs de màgia.

Per acabar el convit vam ballar fins que va parar la música. La festa va finalitzar quan vam tornar al Pinar de Jábaga, la casa dels abuelos. Però aquesta vegada érem molts més.

Aquest és el record més maco que tinc.

WEBQUEST: CREA EL TEU CÒMIC

Deures per a entregar dilluns dia 22 d’octubre

  • Heu d’anar al següent enllaç i llegir els apartats INTRODUCCIÓ, TASCA i PROCÉS. En un full apart hi copiareu 10 noms (separats per síl·labes), 3 articles, 2 demostratius i 2 possessius que apareguin al text. http://anna.ravalnet.org/webquest/comic/index.htm
  • Després, els quatre que formeu el grup, us heu de repartir un paper per a cadascun dels que s’expliquen a l’apartat procés (dibuixant, fotògraf, guionista i psicòleg) i al mateix full hi escriureu el paper elegit (sense faltes). I ja està. No heu de començar la feina d’investigació ni fer res més…… de moment!!!!

Deures per a entregar dilluns dia 22 d’octubre

Has d’elegir una d`aquestes dues opcions. No s’han de fer les dues, sinó una d´elles:

  1. Llegir el conte de LA FLAUTA MÀGICA, una òpera de Mozart, i després, en un full apart, fer-ne un resum escrit, en el qual hi subratllaràs 5 noms, 5 articles, 2 demostratius i 2 possessius. El conte el trobaràs a l’apartat GRAN ESTRENA de: http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/mozart/index.htm
  2. Jugar a vestir i desvestir Mozart i Constança, i després, en un full apart, fer una descripció de la roba que portava la gent del segle XVIII, en el qual hi subratllaràs 5 noms, 5 articles, 2 demostratius i 2 possessius. El joc el trobaràs a l’apartat JOC DE LA ROBA de: http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/mozart/index.htm

Deures per dilluns dia 15 d’octubre:

  1. Llegeix el text inferior i després copia a un full 10 paraules del text que continguin dígrafs i digues si són noms o no.

La infantesa de Mozart

El dia 27 de gener de l’any 1756 va néixer a la ciutat de Salzburg un dels músics més grans de tots els temps: Wolfgang Amadeus Mozart.
Els seus pares, Anna Maria i Leopold, li van posar un nom ben sonor: Johannes Crisostomus Wolfgang Amadeus, però aviat l’anomenarien Wolferl.A la vora del bressol del petit Wolfgang hi havia una nena de quatre anys que no es volia perdre les primeres mirades del nadó: era la seva germana Maria Anna, a qui tots anomenaven Nannerl.Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar música als seus fills de ben petitets; així que van aprendre a llegir música abans que a llegir lletres. Cada activitat que es feia a casa dels Mozart anava acompanyada de música: cançons per parar taula, per anar a dormir, ritmes per caminar pel carrer, repetir les notes que sortien dels campanars de Salzburg…Nannerl era una nena molt llesta i tenia una intuïció musical increïble, així que el germà petit, Wolfgang, es va haver d’espavilar per posar-se a l’alçada: als tres anys, Wolferl ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer a la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia les primeres partitures.


DEURES PER DILLUNS, 15 D’OCTUBRE

Imprimeix o llegeix el text inferior

Copia en un full almenys 10 paraules que continguin un DÍGRAF i digues si són noms o no.

Els Simpson seria inconcebible sense la legió de guionistes, productors i dibuixants que es reuneix en oficines curiosament incòmodes per treballar amb nerviós entusiasme (es diria que ningú els ha informat que ja han guanyat 23 premis Emmy). Aquesta família ampliada ha definit el to dels Simpson.Una dada gairebé alarmant és que Groening dibuixa ¡en blanc i negre! Des del dia en què va matar l’avorriment escolar amb un llapis, no s’ha interessat gens ni mica per la il.luminació de les figures. Va ser l’expert en color Giorgio Pilluci qui va suggerir que els personatges de raça blanca tinguessin la pell groga. Això va contribuir a l’efecte essencial de demostrar que les coses habituals i les coses grotesques són sinònims.Un altre suggeriment decisiu va alterar la calba de Homer. Groening l’hi havia dibuixat 30 pèls. Per consell de la resta de dibuixants, el va sotmetre a una esquilada que li va deixar “els nou pèls més graciosos”.Fa 50 anys exactes, el 7 de juny de 1957, James Reston va escriure amb ironia a The New York Times: “Aquesta setmana un ratolí que aparentment havia estat veient la televisió va atacar una nena petita i un gat bastant crescut que li serveix de mascota… Tant el gat com el ratolí van sobreviure a l’incident, però ho consignem aquí com un signe que els temps estan canviant”. Les mascotes del món començaven a comportar-se com Tom i Jerry.

Font: http://www.elperiodico.cat/