Arxiu de la categoria: Assonant

La caseta

Publicat dins de Assonant, Bellesa, Descriptiva, Lent, Metàfora, Objecte inanimat | Deixa un comentari

Xuta xuta

M’ha agradat el poema de Xuta-xuta perquè es un esport que faig i és el que m’ha fet més gracia. Rimen algunes paraules amb rima consonant. El ritme és ràpid. El poema explica el que passa quan es juga a … Continua llegint

Publicat dins de Assonant, Competència, Descriptiva, Persona, Ràpid | Deixa un comentari

LLagrimetes

Primer vull dir que aquest poema té una rima consonant perquè rima amb diferents lletres del final de cada vers. El ritme és lent perquè té força puntuació i has d’anar pausat. A més a més, té personificacions que són … Continua llegint

Publicat dins de Admiració, Assonant, Descriptiva, Lent, Metàfora, Natura | Deixa un comentari

Tardor trista

Publicat dins de Assonant, Descriptiva, Lent, Natura, Personificació, Tristesa | Deixa un comentari

Les paraules

Aquest poema m’ha agradat perquè: Té un ritme lent i una rima que no acaba igual al final sempre, per tant és més aviat assonant, tot i que hi ha alguna rima consonant. També crec que té un enigma amagat … Continua llegint

Publicat dins de Amistat, Assonant, Descriptiva, Lent, Objecte inanimat | Deixa un comentari

La tinta

Publicat dins de Assonant, Descriptiva, Lent, Objecte inanimat, Personificació | Deixa un comentari

La pedreta

Penso que el poema “La pedreta” ha d’estar al catàleg perquè parla dels sentiments que es poden tenir a una cosa inanimada, en aquest cas una pedra. La rima és assonant, però no té estructura fixa. Per fer la rima … Continua llegint

Publicat dins de Assonant, Descriptiva, Lent, Objecte inanimat, Personificació, Senzillesa | Deixa un comentari

La ciutat

Crec que el protagonista d’aquest poema és una cosa inanimada, però l’enigma amagat és l’ambivalència perquè amb totes les coses que passen a la ciutat hi ha alegria, però també tristesa. Penso que té una comparació quan diu “la ciutat … Continua llegint

Publicat dins de Ambivalència, Assonant, Comparació, Descriptiva, Metàfora, Objecte inanimat, Ràpid | Deixa un comentari

L’aire de la primavera

Jo he escollit aquest poema, perquè a part que m’agrada, he trobat una metàfora: ”Plouen lletres i flors ballarines’’. A més a més he trobat algunes personificacions com: ”El mar mira enlaire i es queda parat’’ o “Tot el cel … Continua llegint

Publicat dins de Admiració, Assonant, Descriptiva, Lent, Metàfora, Natura, Personificació | Comentaris tancats a L’aire de la primavera

La rateta

Publicat dins de Amor, Animal, Assonant, Comparació, Enigma, Narrativa, Ràpid | Deixa un comentari