La pedreta

Penso que el poema “La pedreta” ha d’estar al catàleg perquè parla dels sentiments que es poden tenir a una cosa inanimada, en aquest cas una pedra.

La rima és assonant, però no té estructura fixa. Per fer la rima utilitza molt bé la lletra “a”.

No té gaire puntuació, però el ritme es lent ja que els temes dels sentiments requereixen que s’expresin amb calma.

Fàcilment es pot veure una personificació:”Deu sentir-se forastera”.
Pel que fa la tipologia textual és descriptiu, ja que descriu la situació i els pensaments de la nena.

El personatge protagònic d’aquesta poesia és clarament “la pedreta” encara que la nena té un paper important al poema.

Dani Pérez Gámiz.

Aquest article ha estat publicat en Assonant, Descriptiva, Lent, Objecte inanimat, Personificació, Senzillesa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà