Primer vull dir que aquest poema té una rima consonant perquè rima amb diferents lletres del final de cada vers. El ritme és lent perquè té força puntuació i has d’anar pausat. A més a més, té personificacions que són molt fàcils de veure. També crec que tot el poema és una metàfora perquè vas llegint i et dones compte que et diu una altre cosa amb una altre expressió diferent. Per altre banda el tema que tracta a fons és de la pluja, de lo bonica que és a vegades perquè brilla i els sentiments que transmet a algunes persones perquè t’ho diu molt clar i començant a llegir-lo ho saps. L’enigma darrere d’aquesta descripció que fa, hi ha l’admiració. Finalment m’ha agradat el poema perquè m’agrada com ho explica i com expressa aquesta admiració.
Andrea Moya Estrada.
