La ciutat

Crec que el protagonista d’aquest poema és una cosa inanimada, però l’enigma amagat és l’ambivalència perquè amb totes les coses que passen a la ciutat hi ha alegria, però també tristesa.

Penso que té una comparació quan diu “la ciutat alhora baixa és com un gran formiguer”.

Crec que és descriptiu perquè descriu molt bé la ciutat durant tot el poema.

La rima d’aquest poema és assonant.

El ritme crec que és ràpid perquè quan diu que la ciutat “ és un continu va i ve”, aquesta expressió et fa pensar que l’has de llegir ràpid.

Salvador Palleja Pisa.

Aquest article ha estat publicat en Ambivalència, Assonant, Comparació, Descriptiva, Metàfora, Objecte inanimat, Ràpid. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà