Aquest poema m’ha agradat perquè:
Té un ritme lent i una rima que no acaba igual al final sempre, per tant és més aviat assonant, tot i que hi ha alguna rima consonant.
També crec que té un enigma amagat que és: l’amistat, tot i que els protagonistes són uns objectes inanimats, ja que parla d’una font, però també parla del menjar com quan diu “quina fruita voldríem”.
Crec que la tipologia textual és descriptiva. No apareixen personificacions, comparacions ni metàfores.
Chiara Ayllón Rubiño.
<a