Creativitat, expressió, emocions
Leave a reply
Benestar, exigència i rendiment
Aprendre és un procés natural que és dóna de manera positiva i constructiva quan a l’infant se li ofereix un entorn amable. Amable que no tou, un entorn afectuós i exigent, un entorn segur però que presenta reptes per superar-se. Quan parlo de donar temps, de respectar el ritme de cada infant, de vegades s’entén que hi ha poca exigència i es diu que d’aquesta manera no s’avança prou.
Està demostrat i qui més qui menys ho ha experimentat, que aprenem més i millor quan estem contents, quan ens sentim valorats, quan nosaltres i el nostre entorn confiem en les pròpies possibilitats.
A més benestar, és possible més exigència i es dóna més rendiement.
consultant diverses fonts
Dóna’m temps
Fa més de sis anys que al suro del lloc on treballo hi tinc una fotografia d’una nena estirada damunt una corda, la imatge transmet pau i felicitat, a sota hi ha el lema “dóna’m temps”. La fotografia la van fer a l’Eix, el Centre de Pedagogia Corporal de Palafrugell on tant vaig aprendre amb la Nuri Vives i les companyes.
Ara aquest lema és una de les conclusions més destacades del meu treball de recerca, donar temps.
“…deixar temps perquè l’arbre doni fruit i perquè el fruit maduri. Sense apressar-los, cal deixar temps perquè l’àvia creui el carrer i perquè el nen es cordi les sabates” és un fragment del llibre: El respirar dels dies. Una reflexió filosòfica sobre el temps i la vida. Josep Maria Esquirol. Més endavant escriu: “L’ètica d’una persona fa referència a la seva manera de ser, a la seva manera de viure, i això és quelcom que es va definint amb temps… No es tracta de guanys immediats, sinó de formes que tenen una gènesi sovint lenta…”
Molt recomanable la reflexió sobre el propi ritme, la consciència, l’atenció en el present, molt interessant portar-ho a l’escola on massa sovint apressem a les criatures amb el nostre propi neguit.
Donem-los temps! Aprendre és un procés natural si deixem espai i temps.
A propòsit de l’expressió de l’alumnat
Llegeixo en un artícle de Roger Costa-Pau al Punt del 20 d’agost:
“La construció humana es fa no tant rebent com donant”
Ell ho escriu referint-se a la poesia, a Riba concretament. A mi m’ajuda a donar força a la idea que és a partir del fer, de l’acte creatiu que ens mostrem, que explorem i aprenem, que som i ens relacionem d’una manera autèntica.
